27
de gener
del
2023
Actualitzat
a la
13:19h
El periodista i escriptor Andreu Claret (Acs, França, 1946) ha guanyat aquest divendres el XLIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb l’obra París érem nosaltres. El volum explica la història d’una extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una jove i decideix refugiar-se a França durant la Segona Guerra Mundial.
El protagonista se sobreposa a l’ambient tòxic i combat l’adversitat. Segons el jurat, es tracta d’una novel·la d’una ambientació històrica “excel·lent”, amb personatges “inoblidables”, que contribueix a tancar les ferides que la guerra i l’exili van produir en moltes famílies catalanes. L’obra es publicarà l’1 de març a Columna i l’autor rebrà un premi dotat en 60.000 euros.
En la novel·la el protagonista, el polític català - pare de l'autor - Andreu Claret Casadessús, gestionarà el circ més gran de França, explotarà boscos d’Occitània sota l’ocupació d’Alemanya hitleriana, organitzarà els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·laborarà amb el maquis de la Cerdanya, escaparà de les urpes de la Gestapo i dirigirà una publicació catalanista que advoca per la unitat. Els personatges s’hauran d’enfrontar a penúries, persecucions i a la moral establerta i junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
En roda de premsa, Claret s’ha mostrat “honorat” i “aclaparat” per haver rebut el premi i ha explicat que amb París érem nosaltres ha volgut cloure una inclusió literària en el període històric de la República, la Guerra Civil i l’exili al llarg de 15 anys amb una història familiar. Ha reconegut que la novel·la suposa una dimensió “íntima” i “molt personal” i que, en aquest sentit, ha estat un repte per a ell.
La novel·la explica la història del seu pare, la seva mare i de retruc la seva família. El treball explora en les contradiccions i en les ferides generades per la guerra i l’exili. “El llibre té un punt per a mi reparador, m’ha deixat en pau com a fill de l’exili i d’una família que va patir les contradiccions i misèries de la Guerra Civil i les guerres a Europa. La novel·la m’ha ajudat a anar fins al fons i comprendre coses que potser no havia entès. M’he sentit més en pau amb la pròpia història familiar”, ha expressat. “La novel·la m’ha ajudat a refer ponts trencats de la meva família amb parts d’aquesta que havien desaparegut pel camí de l’exili. Espero que serveixi als milers de catalans que es van haver d’exiliar després de la Guerra Civil”, ha afegit.
Així, ha detallat que el volum narra la vida d’un home i una dona que s’enamoren en un context molt advers de la Segona Guerra Mundial, però que a través d’aquesta relació se supera l’adversitat. “L’exili era molt difícil, molt tòxic, però no he caigut en el parany i ho he plantejat des de l’esperança d’una parella que es va sobreposar a l’adversitat i es va obrir camí”, ha comentat.
No es tracta d’una biografia de la família Claret sinó de la història del pare que conté sentiments, contradiccions, amor, passions i moments de defalliment. “Una vida molt difícil i una història de superació”; ha dit. “A l’exili semblava que l’horitzó no s’obrirà mai i que no podríem tornar a Catalunya. Semblava que una guerra s’encavalcava amb una altra”, ha relatat.
Tot i que ha aportat alguns elements de ficció perquè la novel·la funcionés, Claret ha dit que la novel·la està escrita en primera persona i que no li semblava “honest” plantejar uns personatges principals de ficció. Les vides del pare i la mare mantenen els noms i els fets que van protagonitzar.
Entre els personatges de l’exili amb qui té contacte el protagonista hi ha noms com Lluís Companys, Pompeu Fabra, Josep Fontbernat o Pau Casals. S’hi relaten vivències com quan va tornar a Barcelona per la nevada de 1962, el retorn d’Andorra a Barcelona, 78 cartes intercanviades amb Pau Casals o com va escapar-se de la Gestapo. La història de la novel·la succeeix en diversitat d’espais andorrans i francesos com París però també a Catalunya com a Súria i en poblacions del Bages.
També va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural amb seu a Egipte. Com a autor ha publicat la trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista, El cònsol de Barcelona i 1939. També ha publicat La caiguda de Barcelona i Venjança.
El jurat de la XLIII edició del premi ha comptat amb Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales. L’obra guanyadora té compresa l’edició en català, castellà i en portuguès. També la perspectiva de traduir-se en altres llengües.
El protagonista se sobreposa a l’ambient tòxic i combat l’adversitat. Segons el jurat, es tracta d’una novel·la d’una ambientació històrica “excel·lent”, amb personatges “inoblidables”, que contribueix a tancar les ferides que la guerra i l’exili van produir en moltes famílies catalanes. L’obra es publicarà l’1 de març a Columna i l’autor rebrà un premi dotat en 60.000 euros.
En la novel·la el protagonista, el polític català - pare de l'autor - Andreu Claret Casadessús, gestionarà el circ més gran de França, explotarà boscos d’Occitània sota l’ocupació d’Alemanya hitleriana, organitzarà els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·laborarà amb el maquis de la Cerdanya, escaparà de les urpes de la Gestapo i dirigirà una publicació catalanista que advoca per la unitat. Els personatges s’hauran d’enfrontar a penúries, persecucions i a la moral establerta i junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
En roda de premsa, Claret s’ha mostrat “honorat” i “aclaparat” per haver rebut el premi i ha explicat que amb París érem nosaltres ha volgut cloure una inclusió literària en el període històric de la República, la Guerra Civil i l’exili al llarg de 15 anys amb una història familiar. Ha reconegut que la novel·la suposa una dimensió “íntima” i “molt personal” i que, en aquest sentit, ha estat un repte per a ell.
La novel·la explica la història del seu pare, la seva mare i de retruc la seva família. El treball explora en les contradiccions i en les ferides generades per la guerra i l’exili. “El llibre té un punt per a mi reparador, m’ha deixat en pau com a fill de l’exili i d’una família que va patir les contradiccions i misèries de la Guerra Civil i les guerres a Europa. La novel·la m’ha ajudat a anar fins al fons i comprendre coses que potser no havia entès. M’he sentit més en pau amb la pròpia història familiar”, ha expressat. “La novel·la m’ha ajudat a refer ponts trencats de la meva família amb parts d’aquesta que havien desaparegut pel camí de l’exili. Espero que serveixi als milers de catalans que es van haver d’exiliar després de la Guerra Civil”, ha afegit.
Així, ha detallat que el volum narra la vida d’un home i una dona que s’enamoren en un context molt advers de la Segona Guerra Mundial, però que a través d’aquesta relació se supera l’adversitat. “L’exili era molt difícil, molt tòxic, però no he caigut en el parany i ho he plantejat des de l’esperança d’una parella que es va sobreposar a l’adversitat i es va obrir camí”, ha comentat.
No es tracta d’una biografia de la família Claret sinó de la història del pare que conté sentiments, contradiccions, amor, passions i moments de defalliment. “Una vida molt difícil i una història de superació”; ha dit. “A l’exili semblava que l’horitzó no s’obrirà mai i que no podríem tornar a Catalunya. Semblava que una guerra s’encavalcava amb una altra”, ha relatat.
Tot i que ha aportat alguns elements de ficció perquè la novel·la funcionés, Claret ha dit que la novel·la està escrita en primera persona i que no li semblava “honest” plantejar uns personatges principals de ficció. Les vides del pare i la mare mantenen els noms i els fets que van protagonitzar.
Entre els personatges de l’exili amb qui té contacte el protagonista hi ha noms com Lluís Companys, Pompeu Fabra, Josep Fontbernat o Pau Casals. S’hi relaten vivències com quan va tornar a Barcelona per la nevada de 1962, el retorn d’Andorra a Barcelona, 78 cartes intercanviades amb Pau Casals o com va escapar-se de la Gestapo. La història de la novel·la succeeix en diversitat d’espais andorrans i francesos com París però també a Catalunya com a Súria i en poblacions del Bages.
Qui és Andreu Claret
Andreu Claret va néixer en una família de republicans exiliats i va començar a exercir el periodisme sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’Agència EFE a l’Àfrica subsahariana, a l’Amèrica Central i director a Catalunya. També ha col·laborat en mitjans catalans com La Vanguardia, l’Avui, Catalunya Ràdio o La Ser.També va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural amb seu a Egipte. Com a autor ha publicat la trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista, El cònsol de Barcelona i 1939. També ha publicat La caiguda de Barcelona i Venjança.
Cinc obres finalistes
En l’actual edició del Premi Ramon Llull 2023 s’han rebut 59 obres originals i inèdites de les quals el jurat ha escollit cinc finalistes. És el cas d'Amor de ciutat de Francesc Barriga Pérz, Bespredel sense límits de Núria Borrut Mulet, L'home del billar de Ramon Reguant (pseudònim de l’obra finalment guanyadora), L’imperi de la terra de Marta Fornieles i Raimon Miranda i Un cor fràgil de Mariana Permanyer (pseudònim).El jurat de la XLIII edició del premi ha comptat amb Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales. L’obra guanyadora té compresa l’edició en català, castellà i en portuguès. També la perspectiva de traduir-se en altres llengües.