Si ara mateix li preguntaren on ha passat la nit no sabria dir si en un indret secret en el cor del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera -que n'hi ha- o en el banc on ara mateix seu, cul a l’hospital per no veure entrar a la mort, enfront de la platja de Somorrostro, des d’on fa hores que veu passar corrents com gaseles grups de xiques atlètiques, vells que passegen tristos gossinius, solitaris sense hora ni rumb.
Si li demanaren en quina ciutat respira en aquest moment l’aire tebi dels darrers dies de l’any potser tampoc no sabria dir-ho. Tal vegada respondria que hi és en el bell mig del sol que just en aquest instant emergeix tímidament per damunt de la línia que divideix el mar del cel esgarrant penosament un espès banc de boira violàcia.
Amb tota seguretat no contestaria a res ni a ningú ell que quasi mai no parla. Fet i fet, només uns pocs eremites del carrer saben que el seu nom és Shawn que vol dir "Déu és misericordiós" tot i que Shawn mateix no en té ni idea. Si aquests "pocs" ho saben és perquè de vegades en somnis repeteix el seu nom moltes vegades posant ara veu de criatura, ara de mare dolceta, ara de moribund. I quan ho fa sempre desperta tothom de les seues profundes sons etíliques.
Cal saber que Shawn també és un eremita de la ciutat que viatja només amb el seu patinet de xiquet tatuat de gomets divertits que va trobar en un solar vora del Passeig Maragall un dia que buscava a la deessa Fortuna. Amb el seu patinet atrotinat i amb una bossa de Desigual on sempre guarda, entre d’altres objectes màgics: algun cartó de vi; una paquet de tabac de la marca Pueblo reomplert de puntes de cigarreta; culs d’ampolla de whisky, rom, ginebra; una tovallola blava prima com un full de paper; un parell de calçotets i un de mitjons; una pistola de joguina; una ronyosa gorra negra de visera corba souvenir de París; mitja dotzena d’encenedors; una postal turística de Berlín; un barra de ferro acabada en forma de ganxo amb què remena els contenidors quan té ganes de treballar i una foto a blanc i negre, rebregada, del reverend William Marrion Braham sanador per la gràcia del profeta Elies.
Ningú no sap d’on va eixir aquest americà amb la pell de la cara tallada, nas de creïlla, ulls clars, cames i braços prims, mans deformades per l’artritis. Hi ha qui creu que va nàixer a la menuda ciutat d’Ely, al comtat de White Pine a l’Estat de Nevada, ara fa més de seixanta anys. Hi ha els qui asseguren que va passar per l’exèrcit i els qui diuen que va fer la volta al món fins que un dia es va cansar i va buscar un carreró a Ciutat Vella on viure en què no hi hagués corrent d’aire ni passés massa gent.
Només ell sap d’ell les coses que de veritat cal saber com la darrera vegada que va jaure amb una dona. Això va ser a finals dels noranta, tots dos morts de fred, enforfoguits dins de les bardisses d’un parc vora de l’estació de Brixton a Londres quan encara Shawn es sentia la pell, sabia dels colors, era capaç de riure amb qualsevol facècia, menjava fort, trempava com un bou... Com li deien? Helen, Cindy, Sarah, Sally? Tant se val. A l’albada la policia els va ben estomacar i a ella, menudeta i amb el cabell tenyit de tots els colors de la cadernera, se l’endugueren d’una revolada no sap on.
O d’altres coses com que només ell sap parlar la llengua melòdica dels coloms, que els gats són ànimes vagabundes, que en cada racó de la ciutat trobaríeu un assassí terrible si sabíeu llegir les mirades de la gent, que la pietat no existeix.
Tot i que avui no fa gens de fred, Shawn s’ha cobert el seu caparrot mig pelat amb la caputxa de la seua dessuadora pudent i fa estona que s’ha quedat arrupit com un pardalet. Un punt malhumorat rondina amb la seua veu rogallosa que podria ser la de Tom Waits quan canta Little drop of poison enyorant el seu poble després d’haver-ho perdut tot.
Ara acaba de dur-se l’ampolla de Ginger Ale Schweppes mig plena encara a la vora dels seus llavis esquerdats i fent-la servir de micròfon ha començat a locutar un partit impossible de beisbol en un anglès que ni és anglès ni és res. El cas és que tampoc ningú no sap que allò que de veritat li hauria agradat ser abans que eremita és locutor esportiu com ho va ser el seu admirat Lee Pete, exjugador dels Rockets i estrela del programa The Stardust Line en la KDWN de Las Vegas.
Tan admirat que la darrera vegada que Shawn recorda haver plorat va ser quan es va assabentar que Pete havia mort feia un parell d’anys d’ELA a l’edat de 85 anys a la seua ciutat de Toledo després, això sí, d’haver tingut una gran vida on no van faltar els diners, la fama, ni les amants.
El sol per fi, amb molta faena, ha pogut esqueixar la boira i llavors s’ha quedat suspès a mig camí del mar i del cel, allà dalt, roig com una bresquilla madura a punt de caure de l’arbre empès per un inesperat vent de tronada d’estiu o com un globus ple de llum.
En això, l’home que volia resar als jugadors de beisbol i de futbol des d’una emissora a L.A. s’ha posat dempeus sobre el banc, ha adoptat la postura d’un flamenc i amb l’ampolla de Ginger Ale i mirant fixament el sol s’ha posat a cantar: Flavour King! Flavour King! This week’s number. Flavour King! Flavour King! Cooking’s so much fun. Flavour King! Flavour King! You know you want it. Flavour King! Flavour King! This week’s number. Flavour King! Flavour King! It doesn’t cost a lot. Flavour King! Flavour King! Better than the lot. Flavour King! Flavour King! This week’s number one. Flavour King! Flavour King! Cooking’s so much fun… It’s not an armory freak already?. To the flavor king and his long empire however he named it. Long live the king. (El rei! del sabor! El rei del sabor!. El número d’aquesta setmana. El rei del sabor!. El rei del sabor!. Cuinar és molt divertit. El rei del sabor!. El rei del sabor!. Saps que ho vols. El rei del sabor!. El rei del sabor!. El número ú d’aquesta setmana. El rei del sabor!. El rei del sabor!. No val gaire. El rei del sabor!. El rei del sabor!. Millor que tots. El rei del sabor!. El rei del sabor!. El número 1 d’aquesta setmana. El rei del sabor!. El rei del sabor!. Cuinar és molt divertit… Ja no és un monstre de l’armeria?. Al rei del sabor i al seu llarg imperi, o com vulga que es diga. Llarga vida al rei).
Tot seguit, ha tornat a asseure’s. S’ha begut d’un glop llarg la seua ampolla de combinat, ha rotat i li ha explicat als coloms la vertadera i trista història de Shawn.
Només Shawn sap de Shawn, el rei del sabor.