26
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
16:45h
La sèrie d'HBO Max The Last of Us és una de les bombes audiovisuals del 2023. Basada en la famosa franquícia de videojocs de l'escriptor Neil Druckmann, se centra en una mena d'infecció, la fúngica -aquella que és causada per un fong-, que acaba amb la humanitat.
La manera de funcionar d'aquest grup d'organismes sobre el qual tracen la història, el Cordyceps, s'apodera del cervell de les persones. En concret, el que fa és fer créixer masses esponjoses dins dels cossos que després broten pels ulls i el front. És cert, però, que aquesta infecció, o una de similar, podria suposar la fi de la raça humana? Ho analitzem.
Però a la sèrie d'HBO s'abandonen les espores -probablement perquè el repartiment no s'hagués d'amagar darrere de màscares tota l'estona- i s'aposta perquè la transmissió sigui a través de mossegades. Així, una persona infectada pot convertir algú altre en només cinc minuts. De fet, els fongs que es propaguen per mossegades són freqüents en la natura. Aquest escenari és similar a com es transfereix el fong Sporothrix brasiliensis que causa la infecció d'esporotricosis.
El Cordyceps no pot infectar els humans encara, però les espores d'altres fongs que viuen a terra i als excrements dels animals sí que poden, i són un perill legítim per a les persones immunodeprimides. A més a més, alguns fongs poden escopir milers d'espores alhora que viatgen centímetres en l'aire. És a dir que l'escenari d'aquesta malaltia és possible. Encara que haurien de combinar-se diversos factors.
Si finalment es donés el context, l'adversari al qual hauríem de fer front seria complicat. Tal com explica Schwartz, el fong "està estretament emparentat amb nosaltres", i el que això significa és que la maquinària cel·lular és la mateixa que la nostra. "Hi ha moltes menys dianes amb les quals puguin treballar els antifúngics, per fer mal de manera selectiva a les cèl·lules fúngiques sense fer mal a les cèl·lules humanes", detalla l'expert. De fet, en l'actualitat només hi ha tres agents antifúngics. I, per tot plegat, sorgeix la següent pregunta legítima: fins a quin punt la humanitat hauria de tenir por del Cordyceps o de qualsevol altra infecció fúngica a gran escala?
La manera de funcionar d'aquest grup d'organismes sobre el qual tracen la història, el Cordyceps, s'apodera del cervell de les persones. En concret, el que fa és fer créixer masses esponjoses dins dels cossos que després broten pels ulls i el front. És cert, però, que aquesta infecció, o una de similar, podria suposar la fi de la raça humana? Ho analitzem.
El relat de la sèrie
Al videojoc original, la infecció es propaga parcialment a través d'espores que viatgen per l'aire, cosa que obliga les persones que no estan infectades a portar màscares antigàs. L'especialista en Cordyceps i assessor científic del videojoc, el doctor David P. Hughes de la Universitat Estatal de Pennsilvània (Estats Units), assenyala a tall d'exemple que el fong s'adhereix en forma d'espora al cos d'una formiga hoste, fa un túnel en el seu interior al llarg d'un dia i crea una xarxa interior de manera que gairebé el 50% del cos de la formiga està cobert de fongs.Però a la sèrie d'HBO s'abandonen les espores -probablement perquè el repartiment no s'hagués d'amagar darrere de màscares tota l'estona- i s'aposta perquè la transmissió sigui a través de mossegades. Així, una persona infectada pot convertir algú altre en només cinc minuts. De fet, els fongs que es propaguen per mossegades són freqüents en la natura. Aquest escenari és similar a com es transfereix el fong Sporothrix brasiliensis que causa la infecció d'esporotricosis.
En quin escenari es produiria a la vida real
El Sporothrix brasiliensis és un fong dismòrfic que pot existir com a floridura i com a llevat. Pot respirar-se en forma d'espores procedents de matèria vegetal contaminada o propagar-se a través d'esgarrapades i mossegades de gats, i és cada vegada més freqüent al Brasil. De fet, causa milers d'infeccions l'any. Segons ha assenyalat el doctor Ilan Schwartz, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Duke, al portal especialitzat Medical Sciences, "si s'importés un d'aquests gats a un altre lloc i esgarrapés altres gats, hi hauria la possibilitat que el fong es propagués per tot el món".El Cordyceps no pot infectar els humans encara, però les espores d'altres fongs que viuen a terra i als excrements dels animals sí que poden, i són un perill legítim per a les persones immunodeprimides. A més a més, alguns fongs poden escopir milers d'espores alhora que viatgen centímetres en l'aire. És a dir que l'escenari d'aquesta malaltia és possible. Encara que haurien de combinar-se diversos factors.
Si finalment es donés el context, l'adversari al qual hauríem de fer front seria complicat. Tal com explica Schwartz, el fong "està estretament emparentat amb nosaltres", i el que això significa és que la maquinària cel·lular és la mateixa que la nostra. "Hi ha moltes menys dianes amb les quals puguin treballar els antifúngics, per fer mal de manera selectiva a les cèl·lules fúngiques sense fer mal a les cèl·lules humanes", detalla l'expert. De fet, en l'actualitat només hi ha tres agents antifúngics. I, per tot plegat, sorgeix la següent pregunta legítima: fins a quin punt la humanitat hauria de tenir por del Cordyceps o de qualsevol altra infecció fúngica a gran escala?