Sempre estic a favor de l’evolució de la llengua, de la creativitat i de trobar recursos propis a l’hora de buscar formes per a nous conceptes, però de vegades tot té un límit i cal valorar-ne l’origen i com ho tradueixen altres llengües per sobre de la creativitat. No és el mateix el tapeo i el tardeo que el perreo. Què dius ara!? Ara us ho explico.
Dels creadors de tapeo, van arribar el tardeo i el terraceo. Eo! Us hi heu fixat? Una sufixació ben productiva en castellà, però ben poc en català. De vegades no cal crear una sufixació forçada en -eig per dir el que volem dir. No hi ha cap necessitat de dir fem un tapeig quan es pot dir perfectament fem unes tapes, oi? Anem detapeig? Doncs no, anem de tapes. És una sufixació totalment innecessària perquè el nom tapes ja cobreix tots els contextos.
I què en fem, del tardeo i del terraceo? Per si encara no ho sabíeu, és l’activitat d’anar de tapes o de copes a la tarda o al vespre. Aquí ens passa el mateix, no cal calcar literalment amb fórmules com ara *tardeig, *capvespreig, *horabaixada ni *terrasseig. Derivar aquest cas seria d’esnobs i de senyorets. Ja tenim la necessitat coberta amb expressions tradicionals com ara prendre alguna cosa, fer el beure, fer el got, fer el toc, fer el mos, anar a fer-nos-en una o a fer-mos-en una..., segons la zona. I si voleu ser creatius, ja tenim un mot mallorquí que fan servir els joves: horabauxa (d’horabaixa i disbauxa). Fins aquí tot bé, oi?
Tot i que també acabi en -eo, no podem adoptar el mateix criteri general de traducció amb el perreo perquè és un terme i, per tant, cobreix una necessitat conceptual específica perquè es tracta d’un tipus de ball ('ball sexualment provocador d'origen llatí que consisteix a fer moviments de maluc sensuals amb les cames flexionades'). De fet, perreo ve de mantenir la postura del gos en el moment del coit. Oi que no hem traduït els estils musicals afrobeat, black-metal, britpop, grunge o jazz? Doncs amb el perreo passa el mateix. Cert, és més llaminer buscar-ne traducció perquè, a sobre, tenim perrear. Aquesta derivació verbal fa que s’acosti més a un mot comú que no pas específic, oi? És temptador poder dir Tinc una amiga que gosseja, però es perd el referent i, per tant, el sentit (en català, fer el gos o gossejar seria "fer el gandul", que es fa servir sobretot al País Valencià).
Tot això no vol dir que tard o d’hora no puguin arrelar formes populars entre els més joves per anomenar aquest ball, precisament perquè no és una moda passatgera. Per més que l’estil de ball faci posar les mans al cap a les mentalitats més retrògrades (encara ara cal insistir que el ball en si no és masclista, ho és la projecció que en fa la societat i que es practica per pur alliberament corporal), si acaba arrelant gosseig i gossejar, no serem els lingüistes qui ens ho carregarem! Almenys, jo, no. Toca als joves decidir què se’n farà, d’aquesta forma. Ara com ara, però, la tendència general és de mantenir el manlleu, tant en català com en altres llengües: perreo també és la forma utilitzada internacionalment en anglès i en francès.
Però qui sap! Perquè el perreo s’hi queda, us agradi o no. Col·loquialment, abans de fer el gran salt a gosseig, potser començarem a fer més un pas intermedi: mantenir l’origen de l’arrel castellana amb la sufixació catalana: perreig i perrejar. I ara em direu... “Però si no ens deixes dir tapeig ni tardeig!” Esclar, perquè són casos diferents i aquest últim cas ja us he dit que és d’un àmbit específic. Cal veure com evoluciona aquest terme dins de la societat, sobretot entre els joves. Fa pocs dies també érem molt prudents amb "botellón" i no ho traduíem, i ara sembla que s’imposa el botellot, sobretot als mitjans.
S’imposarà la forma culejar i perdrem el referent de "gos"? Mmm... Ho veig complicat: més que moure el cul, el que es fa és moure els malucs amb les cames flexionades. Acabarem maluquejant? Ah, la màgia de la creativitat! De moment, només sé que a la societat catalana també li convindria moure els malucs de tant en tant i deixar de fer tant de tertulianisme purità. Si no us agraden els moviments del perreo, podeu començar per un moviment més tímid de remenar el culet, com diu la gran Guillermina Motta a Remena, nena. I comenceu a culejar, que aquesta paraula potser us agrada més perquè la tenim al diccionari normatiu.