Legislatura de viacrucis

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Pere Aragonès va convocar ahir al migdia una compareixença al Palau de la Generalitat per escenificar l'últim gest d'ERC per facilitar l'aprovació dels pressupostos amb el PSC. Feia pocs minuts que el grup parlamentari dels republicans havia certificat que cedia davant dels socialistes, amb la validació de la moció del Quart Cinturó, infraestructura que s'ha presentat com a principal escull de la negociació. I el president va transmetre que assumia el cost de la B-40 —després de recalcar que no casava amb el seu model de país— per evitar qualsevol "excusa" que impedís la tramitació dels comptes. La resposta de Salvador Illa —a la tarda i des del Parlament— va evidenciar que la carpeta dels pressupostos havia avançat però que no es resoldria de forma immediata. Illa, que va anunciar que les converses es reprendran dilluns, va veure en el moviment dels republicans un "pas en la bona direcció", però va refredar la possibilitat d'una entesa a l'esprint.

La negociació dels comptes s'ha enverinat tant que el desenllaç d'un pacte entre el Govern i el PSC comença a ser el resultat més sorprenent. La setmana que ve, doncs, els contactes continuaran, com succeïa en el darrer tram de l'any passat. Al desembre ja es dibuixava un escenari d'acord imminent, que no ha acabat de florir perquè a l'executiu li ha costat moure's en allò que li suposava un desgast evident —des del Quart Cinturó fins a l'ampliació de l'aeroport del Prat— i perquè el PSC ha volgut exhibir la debilitat parlamentària d'ERC per fer evident que tenia la força per marcar el tempo de la negociació. Illa colla Aragonès —quan cal, fent pinça amb Junts, com en el decret de la pròrroga pressupostària— i el president de la Generalitat pretén transmetre, com en el missatge d'aquest dijous, que els socialistes actuen per tacticisme electoral amb els pressupostos.  

Potser rumiant que el Govern no cediria en les demandes més incòmodes, el que ha pretès Illa en aquesta negociació és ensenyar a ERC com podria ser la legislatura sense un pacte de pressupostos: un viacrucis. Perquè si Aragonès no disposa de comptes aprovats i ha de sobreviure amb 33 diputats —amb els dos principals grups de l'oposició a la contra—, el mandat se li farà costerut. Amb les mans lligades i poc marge de maniobra per presentar victòries polítiques, els republicans patirien per no arrossegar els peus. Podrien obtenir complicitats en votacions concretes —una major inversió en polítiques sanitàries, per exemple, ara que s'escolta la veu cansada del sector amb les successives jornades de vaga convocades—, però la legislatura estaria tocada de mort. Només amb pressupostos hi ha un camí transitable per a ERC. L'altre escenari significa endinsar-se en un calvari de recorregut incert. 

ERC va jugar el comodí de Pedro Sánchez per forçar una claudicació del PSC, però la pressió de retirar-li el suport al Congrés si no hi havia pacte amb els comptes catalans no va tenir l'efecte desitjat per als republicans. El president espanyol havia avalat —amb fotografia inclosa— l'estratègia d'Illa i no té cap ganes d'enfangar-se més a Catalunya en any electoral. Va deixar la carpeta catalana enrere quan va tenir els pressupostos generals de l'Estat aprovats i va reformar el codi penal, que ara la Fiscalia interpreta d'una manera que també beneficia la Moncloa, perquè transmet que el govern de Sánchez no ha generat beneficis quantiosos per als líders de l'1-O. Els socialistes catalans, doncs, continuen allargant l'agonia d'Aragonès amb els pressupostos. Si no s'aproven, la legislatura de viacrucis té una sortida més directa, convocar eleccions. Un dilema que el president encara no vol afrontar. Fins ara, l'ha obviat en públic.  
 

---

Avui no et perdis

»Illa allarga l’agonia d’Aragonès pels pressupostos malgrat el gest pel Quart Cinturó; per Carme Rocamora i Oriol March.

» La cessió d'ERC amb la Ronda Nord revifa el debat al Vallès; per Albert Hernàndez.

» Opinió: «Debilitats i contradiccions»; per Oriol March.

» Opinió: «Parlem d’(in)comprensió lectora i acompanyament familiar»; per Marta López.

» Ucraïna, després dels Leopard 2: claus de la nova fase de la guerra; per Pep Martí.

»L'Advocacia de l'Estat demana al Suprem que rebaixi de 13 a 7 anys la inhabilitació de Junqueras; per Bernat Surroca.

»L'Ecuestre rep Feijóo com «el present i el futur d'Espanya»; per Pep Martí.

» Opinió: «Autoengany a cavall»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Els metges redoblen la pressió: nova mobilització massiva per collar Salut; per David Cobo i Maria Rabella Ytarte.

»Adeu a la mascareta al transport públic.

» Alerta dels veïns de l'Eixample: «Una disputa política pot deixar el districte ple de bars i pisos de luxe»; per David Cobo.

»Saül Gordillo diu al jutge que les imatges de l'Apolo demostren que no va fer res il·legal.

» Pilar Rahola cobrava 1.777 euros per cada intervenció al «FAQS» de TV3.

» Manel Vidal, acomiadat del «Zona Franca» per una broma sobre el PSC i una esvàstica.

»El Mobile confia rebre 80.000 visitants, un 27% menys que el 2019.

» Les obres de les Glòries, més a prop que mai d'acabar-se: així quedarà la plaça; per Irene Montagut.

» ​Invertir a partir de 500 euros en el primer parc eòlic de l'Empordà; per Arnau Urgell i Vidal.

» ​Tornar aigua regenerada al Llobregat per estalviar-ne de l'embassament; per Arnau Urgell i Vidal.

» Secció Garlem!: «Comencem a 'culejar'?»; per Míriam Martín Lloret.

 

---

 El passadís

Els partits ja fa mesos que han posat en marxa la maquinària per a les eleccions municipals. A Barcelona, la precampanya dels comicis es preveu especialment agitada, tal com s'ha comprovat aquest setmana amb la sortida de Jaume Collboni del govern municipal per centrar-se en la seva candidatura. Encara resten, però, alguns interrogants per resoldre entre els protagonistes dels comicis. A ERC, per exemple, s'ha de concretar qui serà la número dos d'Ernest Maragall. Fa quatre anys ho va ser Elisenda Alamany, que continua treballant en el pinyol del candidat republicà.

Alamany, que ha estat mare recentment, també és a punt de presentar llibre. Dijous que ve, 2 de febrer, sortirà a la venda La política que vindrà(Editorial Grup Enciclopèdia), una reflexió sobre el futur de la política escrit en col·laboració amb 16 persones, especialistes en diversos àmbits professionals. Entre d'altres, han participat en el projecte de la regidora d'ERC Maria Sisternas, Genís Roca, Alba Alfageme, Gemma Ubasart, Ignacio Sánchez-Cuenca o Jordi Sellas.  

Vist i llegit

Aquest divendres s'estrena als cinemesRetorn a Raqqa, el documental dirigit per Albert Solé i Raúl Cuevas que narra el captiveri de Marc Marginedas -periodista d'El Periódico-, capturat el 2013 per Estat Islàmic a Síria. En el relat d'aquell segrest, de sis mesos de durada i del qual també en van ser víctimes Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova -que cobrien la guerra per a El Mundo-, Marginedas explica el tràngol viscut i rememora els escenaris dels fets. El protagonista del documental va ser retingut al costat de 19 periodistes i cooperants, sis dels quals van ser assassinats. El treball es podrà veure també a Movistar+ i TV3.      

 El nom propi

La investigació sobre l'atac a dues esglésies d'Algesires, que va provocar la mort d'un sagristà i diversos ferits —entre els quals, un sacerdot—, apunta cap a l'autoria en solitari de Yasine Kanjaa, un jove de 25 anys de nacionalitat marroquina que tenia una ordre d'expulsió per trobar-se en situació irregular. La comunitat musulmana de la localitat gatinada s'ha afanyat a mostrar el seu condol a les víctimes i ha admès que el presumpte responsable de l'agressió havia estat expulsat d'una mesquita d'Algesires per mal comportament. L'acció perpetrada per Kanjaa —que s'investiga per terrorisme— es vincula exclusivament a la conducta violenta de l'autor, de qui la policia espanyola no tenia indicis que hagués iniciat un procés de radicalització. 

 Els imperdibles

Vam deixar enrere la pandèmia, però fer memòria sobre les vivències d'aquella etapa ens haurien d'ajudar a interioritzar-ne aprenentatges. A Barcelona s'ha fet un treball documental en el qual val la pena aturar-se: és l'exposició Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes. La mostra, impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i comissariada per João França i Jordi Mir Garcia —aquest últim, articulista de Nació—, exhibeix 74 entrevistes a ciutadans, que relaten com van afrontar la pandèmia i quines eren les seves preocupacions. Un exercici que pretén documentar un moment vital en què es van capgirar les prioritats i que també proposa repensar el futur, per afrontar noves crisis. L'exposició es pot visitar fins al 12 de març a la Model, i del 23 de març al 31 de desembre al Castell de Montjuïc. Aneu-hi, no us en penedireu. Bon cap de setmana!

 ​