26
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
14:42h
L'Advocacia de l'Estat ha demanat aquest dijous al Tribunal Suprem que revisi la condemna de 13 anys de presó i inhabilitació que es va imposar a Oriol Junqueras d'acord amb el nou codi penal. Així, els serveis jurídics del govern espanyol insten la sala penal a substituir l'actual condemna per una pena de set anys d'inhabilitació absoluta en aplicació de la nova legislació, que deroga la sedició i modifica la malversació. La inhabilitació del líder d'ERC acabaria, per tant, l'any 2025.
En un escrit de 39 pàgines la qual ha tingut accés Europa Press, l'Advocacia de l'Estat considera pertinent rebaixar la pena del líder d'ERC perquè se li ha d'aplicar un delicte de desordres públics agreujats -en substitució de la sedició- i la modalitat atenuada de la malversació, en considerar que no hi ha ànim de lucre en les despeses de l'1-O.
El primer delicte, el de desordres públics, es castiga amb una pena de fins a cinc anys de presó i vuit anys d'inhabilitació. El segon, la malversació atenuada, és a fins a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. L'Advocacia de l'Estat veu un concurs medial entre tots dos delictes -com va concloure el Suprem, en aquest cas entre sedició i malversació greu- fet que acaba comportant una pena de set anys d'inhabilitació, cinc menys que actualment.
Pel que fa a la resta de condemnats, l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, demana que Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa passin dels 12 anys d'inhabilitació fins als sis anys i nou mesos. Pel que fa a Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, la seva pena hauria de baixar fins als sis anys i tres mesos. En el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la pena seria de quatre anys d'inhabilitació, que quedaria complerta aquest any.
L'Advocacia de l'Estat s'allunya així de la Fiscalia, que dimecres va presentar el seu escrit i va demanar no revisar la sentència i mantenir la inhabilitació de Junqueras fins al 2030, aplicant els desordres greus i la malversació greu. Segons el ministeri fiscal, les penes de Romeva, Turull i Bassa tampoc s'haurien de modificar. Sí que baixarien lleugerament les condemnes de Rull, Forn i Forcadell, i les de Sànchez i Cuixart quedarien extingides en els pròxims mesos. Aquest posicionament del ministeri públic xoca amb el que va expressar Pablo Llarena en el cas dels exiliats, en què negava que la sedició es pogués substituir pels desordres greus.
Sigui com sigui, la decisió definitiva l'haurà de prendre la sala penal, presidida per Manuel Marchena, que no té cap termini per resoldre. Qualsevol decisió que prengui afectarà tots els condemnats per l'1-O, més enllà que hagin demanat o no la revisió de la sentència. La resolució del Suprem es podrà recórrer: primer, al mateix Suprem, després al Tribunal Constitucional, i en última instància a Estrasburg.
En un escrit de 39 pàgines la qual ha tingut accés Europa Press, l'Advocacia de l'Estat considera pertinent rebaixar la pena del líder d'ERC perquè se li ha d'aplicar un delicte de desordres públics agreujats -en substitució de la sedició- i la modalitat atenuada de la malversació, en considerar que no hi ha ànim de lucre en les despeses de l'1-O.
El primer delicte, el de desordres públics, es castiga amb una pena de fins a cinc anys de presó i vuit anys d'inhabilitació. El segon, la malversació atenuada, és a fins a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. L'Advocacia de l'Estat veu un concurs medial entre tots dos delictes -com va concloure el Suprem, en aquest cas entre sedició i malversació greu- fet que acaba comportant una pena de set anys d'inhabilitació, cinc menys que actualment.
Pel que fa a la resta de condemnats, l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, demana que Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa passin dels 12 anys d'inhabilitació fins als sis anys i nou mesos. Pel que fa a Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, la seva pena hauria de baixar fins als sis anys i tres mesos. En el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la pena seria de quatre anys d'inhabilitació, que quedaria complerta aquest any.
L'Advocacia de l'Estat s'allunya així de la Fiscalia, que dimecres va presentar el seu escrit i va demanar no revisar la sentència i mantenir la inhabilitació de Junqueras fins al 2030, aplicant els desordres greus i la malversació greu. Segons el ministeri fiscal, les penes de Romeva, Turull i Bassa tampoc s'haurien de modificar. Sí que baixarien lleugerament les condemnes de Rull, Forn i Forcadell, i les de Sànchez i Cuixart quedarien extingides en els pròxims mesos. Aquest posicionament del ministeri públic xoca amb el que va expressar Pablo Llarena en el cas dels exiliats, en què negava que la sedició es pogués substituir pels desordres greus.
Sigui com sigui, la decisió definitiva l'haurà de prendre la sala penal, presidida per Manuel Marchena, que no té cap termini per resoldre. Qualsevol decisió que prengui afectarà tots els condemnats per l'1-O, més enllà que hagin demanat o no la revisió de la sentència. La resolució del Suprem es podrà recórrer: primer, al mateix Suprem, després al Tribunal Constitucional, i en última instància a Estrasburg.