Monopoli de la força

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Una quarantena d'agents del Cos Nacional de Policia s'asseuran al banc dels acusats per la seva actuació brutal i desproporcionada contra els votants i organitzadors del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Una actuació que, afegida a la repressió prèvia que va impedir conformar normalment les taules electorals o provocar la dissolució de la sindicatura electoral, va permetre dir que el referèndum, que es volia vinculant, no tenia prou validesa. El jutge apunta en l'escrit de processament que hi va haver, en l'actuació dels agents, "violència gratuïta" i "tracte denigrant". N'hi ha prou amb veure les imatges per constatar que va ser així. 

La investigació sobre l'actuació policial s'ha dut a terme en un context que no ha estat gens fàcil. Ni el ministeri de l'Interior espanyol, tampoc en aquests anys de govern del PSOE i Unides Podem, ni la fiscalia han tingut gens d'interès a aclarir els fets. Ha estat gràcies a la insistència de tres entitats, Iridia, Òmnium i l'ANC, que exercien d'acusacions, que ha estat possible arribar a judici. Veurem ara què en diu el tribunal.

No cal fer-se massa il·lusions perquè la impunitat policial està a l'ordre del dia a Espanya. Ho hem vist amb les actuacions durant el procés (recordeu, per exemple, les protestes postsentència el 2019), els atacs contra els immigrants al Tarajal o a la tanca de Melilla o el tracte dispensat a alguns detinguts i moviments socials. Per no remuntar-nos als anys del plom a les casernes basques. La tònica sempre és la mateixa: ministres exercint de representants sindicals i tancant files de forma acrítica per evitar qüestionar els mètodes i la seva proporcionalitat.

A Catalunya ha passat més o menys el mateix en l'àmbit polític, malgrat que l'actuació dels Mossos, per bé que ha tingut ombres, no és comparable a la de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. És una policia més jove i, per sort, edificada sobre unes bases més democràtiques. Els cossos estatals són hereus dels del franquisme i no van patir cap mena de depuració durant la Transició. En els darrers anys hi ha hagut més sensibilitat i algunes millores, com ara la instal·lació de càmeres a les comissaries o l'eliminació de les pilotes de goma.

De fet, després de les protestes contra la sentència del Suprem, el departament d'Interior va obrir una auditoria, que Miquel Buch, aleshores conseller, va definir com la més gran de la història. D'entrada va resoldre's només amb un sancionat, però el fet d'obrir-la ja era admetre per part del poder polític que les coses no s'havien fet com tocava. Era evident que calia millorar els mecanismes de fiscalització i que calia fer-ho de forma independent. És el que es va intentar a la comissió d'estudi del model policial que fa unes setmanes es va tancar al Parlament. Finalment, però, Junts i el PSC van fer pinya per impedir-ho.

En el cas espanyol, ni això. Al Congrés, el PSOE i el PP constantment han vetat qualsevol investigació o mecanisme de transparència per garantir l'observança dels drets de la ciutadania. Veurem fins on arriba la determinació i independència dels jutjats de Barcelona contra la brutalitat de qui té el monopoli de la força i ha de ser més curós a l'hora d'exercir-la.     
 

---

Avui no et perdis

» De «violència gratuïta» al «tracte denigrant»: el relat del jutge per enviar els policies de l'1‑O a judici; per Bernat Surroca.

» Opinió: «El trofeu Puigdemont»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» La Fiscalia demana mantenir la pena d'inhabilitació a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa; per Lluís Girona i Bernat Surroca.

» Per què Aragonès i Illa no són capaços de tancar l'acord de pressupostos?; per Oriol March.  

» El desacord ERC‑PSC pel Quart Cinturó s'instal·la al Parlament i enverina més els pressupostos; per Carme Rocamora i Oriol March.

» La Cambra a Montjuïc i Feijóo a l'Ecuestre: xoc d'estratègies en el poder econòmic; per Pep Martí.

» Metges residents, obligats a cobrir els serveis mínims tot i ser personal en formació: «És injust»; per David Cobo.

» Dades: Mestres de la protesta: un de cada tres vaguistes a Catalunya és docent; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Altre cop vagues»; per Montserrat Nebrera.

» Nou front a la Casa Orsola: un contracte recent inclou clàusules il·legals, segons els llogaters; per David Cobo.

» La Sindicatura de Comptes detecta nombroses irregularitats administratives i laborals als Mossos.

» Alerta fredolics: la temperatura fregarà els 0 graus a Barcelona aquest dijous.

» Què són les rotondes holandeses? Així funciona la primera de Catalunya; per Arnau Urgell i Vidal.
 

---

 El passadís

Gabriel Rufián va ser ahir protagonista dels esmorzars informatius del Fòrum Europa de Madrid, que anima una associació d'executius i que és una de les tribunes polítiques de referència de la capital espanyola. El portaveu d'ERC va aprofitar per explicar que la possibilitat que el seu partit pacti els pressupostos amb Junts és més que remota per difícil que els ho estigui posant el PSC. Als esmorzars hi assisteixen representants de l'empresa, la política i la diplomàcia, a més de la premsa. I ahir també un grande de España al que van asseure a la taula presidencial. Es tractava de Cayetano Martínez de Irujo, genet, duc d'Arjona i germà del duc d'Alba. El representant de la principal nissaga nobiliària espanyola, que va flirtejar amb les drogues i va ser parella de la infanta Elena, fa temps que es coneix amb el republicà i, de fet, va ser un dels convidats al seu programa de televisió La Fábrica. 
 
Vist i llegit

A determinats polítics no els agrada veure's reflectits al mirall dels mitjans de comunicació. I quan els passa disparen contra el missatger. És el que ha fet l'alcaldessa de Marbella, a Màlaga, la popular Ángeles Muñoz querellant-se (i exigint una forta indemnització) contra el periodista Pedro Águeda. Al·lega que ell i els seus caps van atemptar contra el seu "honor, dignitat i imatge personal" per publicar a ElDiario.es diverses informacions, entre elles el processament del marit i fillastre de l'alcaldessa en una causa de narcotràfic internacional, el fabulós patrimoni de l'alcaldessa i els correus que estaven incorporats a una denúncia davant la fiscalia Anticorrupció que finalment es va arxivar. Us deixo la primera informació que va publicar Águeda sobre el tema, un periodista fiable i honest.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1939 les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Barcelona després de vèncer la darrera resistència republicana al Pont d'Esplugues. De la ciutat poques hores abans n'havien marxat les autoritats i les darreres personalitats vinculades a la Generalitat i el govern de la República espanyola que hi quedaven. Es van replegar i setmanes després van exiliar-se quan els colpistes van arribar a la frontera amb França. La Barcelona que es van trobar les tropes del general Yagüe era una ciutat molt castigada i després van venir anys de penúries i grisor. En aquest reportatge de Pep Martí dimensionàvem, quan es van complir els 80 anys de l'efemèride, la caiguda de la "ciutat dels ideals" i l'acompanyàvem d'altres set informacions que segur que us agradarà recuperar.      

 L'aniversari

El 26 de gener de l'any 1960 va néixer a París, on els seus pares estaven exiliats, el narrador, articulista i crític de televisió Sergi Pàmies. Usa el cognom de la seva mare, la també escriptora Teresa Pàmies. És fill de l'històric dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo. Els seus contes i novel·les han estat traduïts a diversos idiomes i regularment escriu a La Vanguardia. És una veu autoritzada sobre el Barça i el seu entorn. L'art de portar gavardina és el seu darrer llibre i el va fer mereixedor del premi de la crítica. Us deixo l'entrevista que li va fer a TV3 la periodista cultural Anna Guitart per conèixer millor la seva dimensió creativa i la conversa amb Toni Vall al nostre diari. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor