25
de gener
del
2023
Actualitzat
el
26
de gener
a les
17:28h
La mobilització dels sanitaris que reclamen canvis immediats en la gestió del sistema català de salut ha estat massiva i la indignació ha quedat palesa. Tanmateix, no hi ha anat tothom que voldria. Una part dels equips professionals han estat convocats com a serveis mínims i han hagut de treballar, en especial a urgències, on es requeria cobrir el 100% del servei habitual. Això, però, ha fet reviure un debat encara no resolt: s'ha tornat a convocar metges interns residents (MIR) per cobrir aquestes jornades essencials, equiparant-los als facultatius que ja han acabat la formació.
Diversos metges residents han explicat a Nació com s'han vist obligats a treballar com a un facultatiu més durant els dies de protesta laboral. Un fet que queda encabit entre el rebuig absolut del sindicat Metges de Catalunya, que insisteix que cap resident pot ser declarat servei mínim si no està molt justificada aquesta necessitat, i la interpretació que fan el Departament d'Empresa i Treball i els hospitals grans, que mantenen aquest recurs per a les jornades de vaga. Els afectats, a més, denuncien que s'han trobat amb la manca de comunicació formal d'aquestes obligacions laborals.
Aquestes crides als MIR per cobrir els serveis mínims s'han produït almenys a l'Hospital de la Vall d'Hebron, Can Ruti, Bellvitge, Parc Taulí i Sant Pau. També al Moisès Broggi, però en aquest cas els professionals detallen que sí que han rebut la notificació formal i individualitzada. Sigui com sigui, la majoria d'aquests metges residents -que fan quatre anys de formació amb presència als centres sanitaris i renuncien a una part de sou que els pertocaria a canvi de l'aprenentatge que reben a l'hospital- volien anar a vaga. Ells, com tants altres treballadors de la sanitat, pateixen les conseqüències de la pressió assistencial. Molts metges en formació, però, no ho han pogut expressar a peu de carrer.
"Tots els que estem rotant a urgències teníem clar que volíem fer vaga", diu Ona Cano, resident de segon any a l'Hospital del Parc Taulí de Sabadell, especialitzada en oncologia però inclosa dins les rotacions del servei d'urgències. Aquest dimecres ha hagut de treballar de 8h a 16h, i aquest dijous haurà de repetir. "La llista oficial dels que havíem de treballar no l'hem tingut, igual que no hem rebut cap comunicació individual. Ara bé, sí que hem estat amenaçats verbalment ser sancionats si no veníem", expressa Cano a aquest diari.
La seva situació no és excepcional. Un metge resident de l'Hospital de Bellvitge, si bé no fa referència a cap coacció expressa, apunta que tampoc han rebut cap mena de comunicació individualitzada que expliqués qui havia de fer serveis mínims. "Tots els residents d'urgències hem anat a treballar. Ningú s'ha atrevir a no anar-hi. Tot i que legalment és injust, ningú s'arriscarà a no anar, per represàlies o per les conseqüències que hi puguin haver", informa aquest treballador que demana anonimat.
Els arguments dels residents tenen a veure amb l'experiència dels últims anys. En alguns casos, s'han trobat amb victòries judicials després que els convoquessin com a serveis mínims que no estaven prou justificats. Un exemple és la sentència del maig passat que va condemnar el Consorci Hospitalari de Vic, en la qual es va donar la raó a tres metgesses MIR i va concloure que es va vulnerar el dret a vaga de les treballadores. També es té en ment l'acord de sortida de la vaga dels metges residents -setembre de 2020- en què s'estipulava que "el personal resident no cobrirà llocs de treball estructurals" i es reforçava el dret a vaga dels MIR. Tant és així que el mateix secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, fa pocs dies signava un document que explicitava que els serveis mínims de l'aturada d'aquest gener "han d'excloure els residents". Especialment en urgències, remarca el text del sindicat. I ho justifica citant el reconeixement del 2020, per part de Salut, que fixa que "no són personal estructural".
Hi aprofundeix Sergio Morelló, delegat sindical de Metges de Catalunya del personal MIR. "El nostre contracte és de personal formatiu. I això es veu en el dia a dia. No podem ni fer un document d'alta de pacient sense la supervisió d'un metge adjunt. Així està estipulat", afirma el representant dels residents. Els metges adjunts són el personal facultatiu que ja ha acabat la formació i forma part de la plantilla estructural dels centres sanitaris.
A més, Morelló denuncia manca de rigor per part dels hospitals, en la convocatòria dels residents. "Els serveis mínims se t'han de comunicar per escrit i de manera individual. I això no ha passat en gairebé cap dels hospitals on s'estan duent a terme aquestes obligacions a residents", puntualitza. De fet, apunta el mateix Morelló, hi ha centres, com Can Ruti, on s'hauria arribat a anunciar els treballadors de serveis mínims amb un fulletó físic penjat en un taulell.
A l'altra banda de la gestió sanitària, la visió és contraposada. Alguns dels hospitals que han pres aquesta decisió, com l'Hospital de Sant Pau, reconeixen la realitat formativa dels MIR però creuen que no s'han de fer distincions pel que fa als serveis essencials durant una vaga. "L'objectiu formatiu que persegueix la contractació laboral dels residents no exclou la seva condició de treballadors vinculats als centres sanitaris", expressen fonts oficials de l'hospital. De fet, arriben a assegurar que es va fer una consulta interna amb el mateix sindicat mèdic, abans d'organitzar els repartiments de tasques, i que es va validar la inclusió dels residents en els serveis mínims.
Si bé hospitals com el Taulí no han donat cap justificació, d'altres com l'Hospital de Bellvitge o la Vall d'Hebron s'han encomanat a les explicacions del Departament de Salut. Al seu torn, fonts de la conselleria pilotada per Manel Balcells, l'objectiu principal de la vaga sanitària, es remeten a l'ordre que delimitava els serveis mínims en els requeriments essencials. "Els professionals residents, com la resta de la plantilla, que presten servei en aquestes unitats han de garantir l'activitat al 100%", remarquen des de Salut.
L'altre departament de la Generalitat implicat, en aquest cas Treball, furga en la idea que les indicacions dels serveis mínims ja es van presentar sense fer cap distinció entre els diferents facultatius. "Tots són metges", resumeixen des de la conselleria dirigida per Roger Torrent. Igualment, plantegen que si són metges convocats a la vaga, pel mateix motiu, han de ser poder cridats als serveis mínims perquè formen part del col·lectiu de treballadors habitual. A més, es remarca que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que avalaria que els MIR no quedin exclosos d'aquests delimitació dels serveis essencials. Fonts de Metges de Catalunya reconeixen que en alguns supòsits sí que està acceptat que hi els residents s'incloguin en els serveis mínims, però recorden que s'han de justificar especialment bé i que no poden tenir la mateixa consideració que els facultatius adjunts.
Per contra, ni des de l'administració ni des dels hospitals es fa cap menció a les reclamacions per no haver comunicat la participació dels serveis mínims de manera individual i per escrit. Mentrestant, metges residents de tot el país han anat a treballar aquest dimecres amb un sentiment contraposat. D'una banda, no han dubtat a complir la seva obligació com a servei essencial. D'altra banda, han fet constar el seu descontentament amb la manera de gestionar-ho per part dels centres sanitaris i amb la contradicció respecte als acord previs. "La resposta que hem trobat quan ens hem queixat a la feina: tothom es renta les mans", lamenta un dels doctors en formació.
El tema, però, no s'acaba aquí. Fonts de Metges de Catalunya reivindiquen que el sindicat manté la pressió sobre aquest debat. Així, després d'haver reclamat pels serveis mínims plantejats per Treball i haver demanat mesures cautelaríssimes, que han estat rebutjades, ara han aconseguit que Salut hagi de justificar especialment el motiu de l'actual crida als metges residents "en un termini de cinc dies", concreten des del sindicat. Una discussió, doncs, que pot marcar la segona tongada de la protesta sanitària, convocada per als dies 1, 2 i 3 de febrer.
Diversos metges residents han explicat a Nació com s'han vist obligats a treballar com a un facultatiu més durant els dies de protesta laboral. Un fet que queda encabit entre el rebuig absolut del sindicat Metges de Catalunya, que insisteix que cap resident pot ser declarat servei mínim si no està molt justificada aquesta necessitat, i la interpretació que fan el Departament d'Empresa i Treball i els hospitals grans, que mantenen aquest recurs per a les jornades de vaga. Els afectats, a més, denuncien que s'han trobat amb la manca de comunicació formal d'aquestes obligacions laborals.
Aquestes crides als MIR per cobrir els serveis mínims s'han produït almenys a l'Hospital de la Vall d'Hebron, Can Ruti, Bellvitge, Parc Taulí i Sant Pau. També al Moisès Broggi, però en aquest cas els professionals detallen que sí que han rebut la notificació formal i individualitzada. Sigui com sigui, la majoria d'aquests metges residents -que fan quatre anys de formació amb presència als centres sanitaris i renuncien a una part de sou que els pertocaria a canvi de l'aprenentatge que reben a l'hospital- volien anar a vaga. Ells, com tants altres treballadors de la sanitat, pateixen les conseqüències de la pressió assistencial. Molts metges en formació, però, no ho han pogut expressar a peu de carrer.
"Volíem fer vaga"
"Tots els que estem rotant a urgències teníem clar que volíem fer vaga", diu Ona Cano, resident de segon any a l'Hospital del Parc Taulí de Sabadell, especialitzada en oncologia però inclosa dins les rotacions del servei d'urgències. Aquest dimecres ha hagut de treballar de 8h a 16h, i aquest dijous haurà de repetir. "La llista oficial dels que havíem de treballar no l'hem tingut, igual que no hem rebut cap comunicació individual. Ara bé, sí que hem estat amenaçats verbalment ser sancionats si no veníem", expressa Cano a aquest diari.La seva situació no és excepcional. Un metge resident de l'Hospital de Bellvitge, si bé no fa referència a cap coacció expressa, apunta que tampoc han rebut cap mena de comunicació individualitzada que expliqués qui havia de fer serveis mínims. "Tots els residents d'urgències hem anat a treballar. Ningú s'ha atrevir a no anar-hi. Tot i que legalment és injust, ningú s'arriscarà a no anar, per represàlies o per les conseqüències que hi puguin haver", informa aquest treballador que demana anonimat.
Els arguments dels residents tenen a veure amb l'experiència dels últims anys. En alguns casos, s'han trobat amb victòries judicials després que els convoquessin com a serveis mínims que no estaven prou justificats. Un exemple és la sentència del maig passat que va condemnar el Consorci Hospitalari de Vic, en la qual es va donar la raó a tres metgesses MIR i va concloure que es va vulnerar el dret a vaga de les treballadores. També es té en ment l'acord de sortida de la vaga dels metges residents -setembre de 2020- en què s'estipulava que "el personal resident no cobrirà llocs de treball estructurals" i es reforçava el dret a vaga dels MIR. Tant és així que el mateix secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, fa pocs dies signava un document que explicitava que els serveis mínims de l'aturada d'aquest gener "han d'excloure els residents". Especialment en urgències, remarca el text del sindicat. I ho justifica citant el reconeixement del 2020, per part de Salut, que fixa que "no són personal estructural".
Hi aprofundeix Sergio Morelló, delegat sindical de Metges de Catalunya del personal MIR. "El nostre contracte és de personal formatiu. I això es veu en el dia a dia. No podem ni fer un document d'alta de pacient sense la supervisió d'un metge adjunt. Així està estipulat", afirma el representant dels residents. Els metges adjunts són el personal facultatiu que ja ha acabat la formació i forma part de la plantilla estructural dels centres sanitaris.
A més, Morelló denuncia manca de rigor per part dels hospitals, en la convocatòria dels residents. "Els serveis mínims se t'han de comunicar per escrit i de manera individual. I això no ha passat en gairebé cap dels hospitals on s'estan duent a terme aquestes obligacions a residents", puntualitza. De fet, apunta el mateix Morelló, hi ha centres, com Can Ruti, on s'hauria arribat a anunciar els treballadors de serveis mínims amb un fulletó físic penjat en un taulell.
Treball i hospitals, convençuts de la decisió
A l'altra banda de la gestió sanitària, la visió és contraposada. Alguns dels hospitals que han pres aquesta decisió, com l'Hospital de Sant Pau, reconeixen la realitat formativa dels MIR però creuen que no s'han de fer distincions pel que fa als serveis essencials durant una vaga. "L'objectiu formatiu que persegueix la contractació laboral dels residents no exclou la seva condició de treballadors vinculats als centres sanitaris", expressen fonts oficials de l'hospital. De fet, arriben a assegurar que es va fer una consulta interna amb el mateix sindicat mèdic, abans d'organitzar els repartiments de tasques, i que es va validar la inclusió dels residents en els serveis mínims. Si bé hospitals com el Taulí no han donat cap justificació, d'altres com l'Hospital de Bellvitge o la Vall d'Hebron s'han encomanat a les explicacions del Departament de Salut. Al seu torn, fonts de la conselleria pilotada per Manel Balcells, l'objectiu principal de la vaga sanitària, es remeten a l'ordre que delimitava els serveis mínims en els requeriments essencials. "Els professionals residents, com la resta de la plantilla, que presten servei en aquestes unitats han de garantir l'activitat al 100%", remarquen des de Salut.
L'altre departament de la Generalitat implicat, en aquest cas Treball, furga en la idea que les indicacions dels serveis mínims ja es van presentar sense fer cap distinció entre els diferents facultatius. "Tots són metges", resumeixen des de la conselleria dirigida per Roger Torrent. Igualment, plantegen que si són metges convocats a la vaga, pel mateix motiu, han de ser poder cridats als serveis mínims perquè formen part del col·lectiu de treballadors habitual. A més, es remarca que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que avalaria que els MIR no quedin exclosos d'aquests delimitació dels serveis essencials. Fonts de Metges de Catalunya reconeixen que en alguns supòsits sí que està acceptat que hi els residents s'incloguin en els serveis mínims, però recorden que s'han de justificar especialment bé i que no poden tenir la mateixa consideració que els facultatius adjunts.
Per contra, ni des de l'administració ni des dels hospitals es fa cap menció a les reclamacions per no haver comunicat la participació dels serveis mínims de manera individual i per escrit. Mentrestant, metges residents de tot el país han anat a treballar aquest dimecres amb un sentiment contraposat. D'una banda, no han dubtat a complir la seva obligació com a servei essencial. D'altra banda, han fet constar el seu descontentament amb la manera de gestionar-ho per part dels centres sanitaris i amb la contradicció respecte als acord previs. "La resposta que hem trobat quan ens hem queixat a la feina: tothom es renta les mans", lamenta un dels doctors en formació.
El tema, però, no s'acaba aquí. Fonts de Metges de Catalunya reivindiquen que el sindicat manté la pressió sobre aquest debat. Així, després d'haver reclamat pels serveis mínims plantejats per Treball i haver demanat mesures cautelaríssimes, que han estat rebutjades, ara han aconseguit que Salut hagi de justificar especialment el motiu de l'actual crida als metges residents "en un termini de cinc dies", concreten des del sindicat. Una discussió, doncs, que pot marcar la segona tongada de la protesta sanitària, convocada per als dies 1, 2 i 3 de febrer.