El jutge de Barcelona que investiga la violència policial del referèndum de l'1-O ha tancat la instrucció després de cinc anys d'investigació i ha deixat 45 agents de la Policia Nacional a les portes del judici. Ara, les acusacions i les defenses hauran de presentar els escrits respectius i s'obrirà judici oral contra aquests agents per la violència policial durant la jornada del referèndum. Francisco Miralles, instructor del cas, també ha decidit que quedi arxivada la investigació per uns altres 20 policies que van participar del dispositiu per intentar aturar la celebració de la votació a Barcelona.
En la interlocutòria, de 69 pàgines, el jutge diu que els fets pels quals s'envia a judici els agents poden ser un delicte de lesions, però no descarta que puguin ser també delicte de tortures, i insta les acusacions a determinar-ho en els escrits de qualificació que, com correspon, l'instructor no pot "limitar ni condicionar". La investigació s'ha centrat en una dotzena de centres de votació de Barcelona, on es van produir les càrregues policials paradigmàtiques de l'1-O, com ara l'escola Ramon Llull, l'Institut Jaume Balmes o l'Institut Pau Claris, entre molts altres punts.
El jutge fa un repàs exhaustiu de les víctimes que han declarat durant la instrucció, que s'ha allargat més de cinc anys gràcies al paper fonamental d'Irídia, Òmium i l'ANC davant el poc interès de la Fiscalia, que de fet va demanar ja fa anys arxivar la causa contra tots els agents, decisió que l'instructor va rebutjar. "És un pas positiu contra la impunitat", ha ressaltat Anaïs Franquesa, directora d'Irídia, que ha destacat el paper de la societat civil a l'hora de posar a disposició imatges i experiències per identificar els agents responsables de les càrregues. "No pararem fins a aconseguir que tots els agents que van participar-hi paguin pel mal fet al poble de Catalunya", han dit des d'Òmnium.
L'instructor constata que en dos dels centres analitzat no hi va haver incidents i, en d'altres, n'hi va haver, però no hi ha prou proves que demostrin que la policia va actuar de manera desproporcionada o fora dels protocols. En els tretze centres en qüestió hi va haver incidents i el jutge veu actuacions "totalment desmesurades", que no van seguir els protocols policials i no es va fer ús de la negociació ni tampoc es va advertir els votants concentrats, que el jutge recorda que no tenien per què conèixer l'ordre judicial de desallotjament dels centres de votació. Segons la interlocutòria, en aquests casos hi va haver ús de la força "clarament innecessària" davant d'una multitud que no tenia "actitud agressiva".
També descriu cops de porra, de peu, cops puny al cap i a la cara dels votants, i contra la gent gran que es concentrava als centres de votació. Alguns dels caps de l'operatiu queden processats per no haver supervisat l'actuació dels seus subordinats o haver-los indicat càrregues sense una advertència prèvia als ciutadans. La causa no afecta els alts comandaments policials o els responsables polítics del Ministeri de l'Interior, capitanejat aleshores pel ministre Juan Ignacio Zoido.
En la interlocutòria, el jutge acorda apartar de la causa la Generalitat de Catalunya, ja que "no té legitimació en qualitat de perjudicada per aquests fets" per exercir d'acusació particular, igual que ja va passar amb l'Ajuntament de Barcelona. Alhora, també aparta del procediment el Sindicat Professional de la Policial, perquè no hi ha cap ciutadà particular imputat per cap delicte. Ara, les parts poden presentar recurs contra aquesta interlocutòria i les parts tenen 40 dies per presentar els seus escrits d'acusació i defensa.