El desacord ERC-PSC pel Quart Cinturó s'instal·la al Parlament i enverina més els pressupostos

Els socialistes no accepten cap transacció de l'esmena que els republicans plantejaven per "estudiar" la Ronda Nord; Aragonès convida Illa a pactar els comptes però topa amb un avís: "Haurà de buscar altres suports"

Salvador Illa i Pere Aragonès, al Parlament.
Salvador Illa i Pere Aragonès, al Parlament. | ACN
Carme Rocamora / Oriol March
25 de gener del 2023
Actualitzat a les 20:13h
El desacord entre el PSC i ERC pel Quart Cinturó ha acabat cristal·litzant al Parlament. Els socialistes s'han tancat en banda a l'hora de transaccionar l'esmena sobre "estudiar" el Quart Cinturó que van presentar els republicans a una moció sobre infraestructures i, d'aquesta manera, s'enverina encara més una negociació de pressupostos que fa dies que no avança. L'anomenada Ronda Nord és l'escull principal que el Govern detecta a l'hora d'aprovar els comptes, tot i que el PSC remarca que de carpetes obertes n'hi ha unes quantes més. El malestar a les files republicanes ha estat evident durant tota la jornada parlamentària, especialment després de la sessió de control de primera hora.

Al migdia, la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, s'ha trobat amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, durant mitja hora. La trobada entre les dues encarregades de desllorigar l'entesa, però, no ha permès un acord ni per transaccionar l'esmena i facilitar així que aquest dijous al ple, ERC doni suport a la moció dels socialistes. Encara queda una possibilitat viva, però improbable: enmig del ple, socialistes i republicans podrien anunciar in voce una possible transacció. Si així fos, el moviment contribuiria a fer avançar l'acord, tot i que des del PSC ho allunyen i asseguren que l'entesa no arribarà "avui" ni "demà". 

Durant la sessió de control, Illa hi ha assenyalat que governar és "difícil" i "complex". "Convé tenir un rumb, una orientació, un projecte. Cal suport parlamentari suficient estable. I va bé, molt bé, tenir el suport sòlid d'un partit ordenat i convençut de governar Catalunya", ha remarcat el cap de files del PSC. "Crec que no compta amb cap de les tres coses, per això vull construir una alternativa. L'objectiu ha de ser avançar, prosperar, tirar endavant. Posarà Catalunya en marxa? Com pensa fer-ho?", ha preguntat Illa. Aragonès li ha dit que el país ja "està en marxa", i que s'està avançant "amb totes les eines". "No soc partidari del tot o res, sé que la política implica negociar i cessions mútues. Hem donat mostra d'aquesta voluntat. El projecte de pressupostos és molt important. Incorpora una millora de la inversió pública i de tots els serveis públics. Hem de poder posar tots els recursos en mans de la ciutadania. El convido a tancar un acord com més aviat millor", ha remarcat Aragonès. 

"El país està al ralentí", ha constatat Illa. "I, sobre els pressupostos, sap què pensa el meu grup. La nostra proposta és de mínims, la vam fer el 28 de desembre i som a 25 de gener. Si no accepta aquesta proposta, haurà de buscar altres suports", ha subratllat el cap de files del PSC. "Catalunya té moltes dificultats, però no va al ralentí. Si no hem portat els comptes al Parlament, és perquè estem treballant l'acord previ. Si ens hi posem, si posem per davant els interessos de país, podem tenir una entesa que serà bona per una ciutadania", ha apuntat Aragonès en l'última intervenció davant de la sessió de control. 

La "debilitat" del Govern i el "retrocés" en clau nacional, a banda de la gestió socioeconòmica, han centrat la intervenció d'Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts. "És l'executiu més dèbil de la història. Han perdut un centenar de votacions i no fa respectar com pertoca la presidència de la Generalitat", ha diagnosticat Batet. "Com pensa continuar governant?", ha rematat el dirigent de Junts. "Vostès van emprendre el camí de la fugida de les responsabilitats i admeten que els seus 32 escons no serveixen", ha apuntat el president en la resposta, que ha retret a Junts haver desitjat una "tutela" per part de sectors de l'independentisme pel que fa a la institució que lidera. "Demanen pressupostos: posin-se a negociar. Els hem demanat reunions durant setmanes, i obteníem silenci per resposta. Tenim l'oportunitat de poder-ho encarrilar. Els estenc de nou la mà", ha dit. Això ha enervat Batet, que ha definit Aragonès com a "sucursalista" anar a buscar el PSOE pels comptes catalans i per la manera com estan negociant amb els socialistes. "No són de fiar, no compleixen els acords i no governen pel conjunt del país. Rectifiqui", ha resumit.

Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, ha definit l'acord amb el Govern pels comptes com una "molt bona" entesa en termes de Salut. En aquest sentit, li ha demanat a Aragonès que desplegui ja aquesta part de l'acord a través d'un decret llei. El president ha reclamat que el que cal és que el pressupost "s'aprovi sencer". "Dilatar en el temps l'aprovació dels comptes no provoca un desgast al Govern, el que passa és que triguen més a arribar les prestacions a qui més les necessita. Els esforços aniran destinats a aprovar els pressupostos amb la màxima immediatesa", ha ressaltat el dirigent d'ERC. Albiach ha remarcat, en tot cas, que el PSC està "dilatant" les converses per interessos electorals. "Acabin amb el xantatge a tot un país per una carretera", ha determinat. 

L'encarregat de preguntar Aragonès per part dels republicans ha estat Ernest Maragall en el seu últim ple com a diputat. "El país vol mirar endavant, el Govern respon amb determinació i l'oposició fa partidisme de càlcul petit. Li demano que continuï governant", ha apuntat Maragall. Aragonès, que li ha agraït la feina a la cambra -la deixa per centrar-se en la candidatura a l'alcaldia de Barcelona-, ha definit els comptes com una "oportunitat extraordinària" per al país. "L'increment del pressupost és el més alt dels últims anys", ha insistit el president. "Una negociació implica cessions i adhesions. Cal construir un acord que ens permeti servir millor a la ciutadania, i fer-ho des de tot arreu", ha recalcat.

Més solitud

Durant la sessió de control els possibles socis han furgat en la solitud del Govern. Però també ho han fet a la tarda durant el ple. L'executiu ha portat a votació la validació del decret de necessitats financeres del sector públic, un mecanisme tècnic però necessari en un context de pròrroga pressupostària. El ple ha donat llum verda a aquest mecanisme, però tan socialistes com juntaires han forçat que la norma sigui tramitada com a projecte de llei, el que significa que no es podrà tramitar com una llei ordinària i que podrà rebre esmenes dels grups. També implica que s'allargui la tramitació.

Fonts tant del partit d'Illa com del de Laura Borràs veuen en aquesta maniobra un clar avís cap a Aragonès: sense ells no podrà tirar endavant decrets i, per tant, la governabilitat estarà en perill. També ho llegeixen com que obre un escenari en el qual la cambra legislativa podria assumir funcions, de manera encoberta, de l'executiu. Tot i la maniobra, des de Palau hi treuen ferro i consideren que el fet important és que aquest tràmit continuï el seu curs. Dijous, nou episodi del serial dels pressupostos al Parlament.