La Fiscalia demana mantenir la pena d'inhabilitació a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa

La Fiscalia ja ha fet la proposta al Tribunal Suprem sobre els canvis en la condemna de l'1-O arran de la reforma del codi penal. Els fiscals demanen mantenir la pena d'inhabilitació a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras -condemnat a 13 anys- i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa -12 anys-. Segons els fiscals del procés, encara que se'ls tregui la sedició, se'ls ha de continuar condemnant per malversació greu, castigada amb penes de fins a dotze anys de presó i vint d'inhabilitació, i també se'ls ha d'aplicar el delicte de desordres públics agreujats. D'aquesta manera, les penes per aquests quatre condemnats no variarien, segons el relat del ministeri fiscal, en la línia de la circular enviada aquest dimecres pel Fiscal General de l'Estat per unificar criteri sobre l'aplicació del nou codi penal.

D'altra banda, el ministeri fiscal sí que ha acceptat reduir lleugerament les penes d'inhabilitació per als casos de Carme Forcadell -d'11 anys i mig a 9 anys i dos mesos-, els exconsellers Quim Forn i Josep Rull -de 10 anys i mig a 8 anys i dos mesos- i a l'exsecretari general de Junts Jordi Sànchez i a l'expresident d'Òmnium JordiCuixart -de 9 anys a 5-. Com que no estan condemnats per malversació, els fiscals del Suprem argumenten que se'ls ha de revertir la condemna per sedició i aplicar el delicte de desordres públics agreujats, castigat amb penes de fins a sis anys de presó i vuit d'inhabilitació. En el cas dels Jordis, la pena ja hauria estat completada.

El criteri de substituir la sedició pels desordres greus va en contra del que ha exposat Pablo Llarena en el cas dels exiliats, en què el jutge del Suprem va dir que no es podia aplicar el delicte de desordres per substituir el de sedició.

La pilota es troba ara a la teulada de la sala penal, que no té cap termini per resoldre sobre la revisió de sentència. Les defenses dels condemnats d'ERC també han presentat els seus escrits, en què demanen que les penes quedin eliminades d'acord amb la nova legislació. Els advocats sostenen que no es pot substituir la sedició pels desordres greus i rebutgen que es pugui aplicar la malversació més greu al cas de l'1-O. Segons el seu criteri, traslladat dimarts al Suprem, les penes haurien de quedar extingides. La decisió que pregui Manuel Marchena afectarà tots els condemnats per l'1-O, independentment que hagin demanat o no la revisió de la sentència. De fet, els condemnats de Junts no han presentat cap escrit al Suprem i Jordi Cuixart sí que ho ha fet per dir que no vol cap revisió.

Sigui com sigui, la Fiscalia manté la pressió contra l'1-O, tal com va fer en el judici del Suprem, on va demanar fins a última hora una condemna per rebel·lió que finalment la sala va descartar. Ara, Marchena haurà de decidir si s'alinea amb el ministeri fiscal o bé fa costat a les tesis del jutge Llarena i descarta substituir la sedició pels desordres greus. En aquest cas, si es decanta per aquesta opció, els condemnats per malversació no veurien modificacions significatives de pena -se'ls aplicaria la modalitat més greu- però els que van ser condemnats només per sedició sí que podrien quedar absolts, ja que una eventual revisió aplicant delictes de desobediència seria amb penes molt lleus d'inhabilitació que ja haurien quedat completades.