26
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
7:51h
Sostenen al Palau de la Generalitat que, cada vegada que Alícia Romero acaba de reunir-se amb Laura Vilagrà per abordar la recta final dels pressupostos per al 2023, pronuncia una frase concreta: "Ara ho he de parlar amb en Salvador". Es refereix, per descomptat, a Salvador Illa, primer secretari del PSC i l'home que té a les seves mans el futur dels comptes del Govern en solitari que presideix Pere Aragonès. Es tracta d'una negociació que ja s'ha enverinat, envoltada d'un tel de desconfiances, retrets i detalls que amenaça amb embarrancar si Aragonès i Illa, si Illa i Aragonès, no són capaços d'encarrilar-la. La sessió de control d'aquest dimecres així ho ha constatat: l'enèsim oferiment del president per tancar l'entesa no ha tingut èxit. Tots els actors consultats per Nació, de fet, ressalten que s'ha entrat un carreró fosc i de difícil solució. D'ultimàtums, però, no n'hi ha formalment, tot i que ningú espera allargar la situació més de deu dies.
Quins són els motius que han fet que ERC i els socialistes hagin arribat a aquest punt després de desenes de reunions i d'haver estat capaços de tancar un acord estrictament pressupostari amb pràcticament 200 mesures valorades en 5.600 milions d'euros? Quin és el context que condiciona els dos dirigents a l'hora de fer el pas definitiu? Tot es basa en el Quart Cinturó o hi ha més carpetes obertes? Aquests són tots els motius que expliquen un desacord que, malgrat que l'executiu és reticent a posar dates límit, no pot trigar a resoldre's. Aquesta setmana, ara sí, s'endevina com la definitiva per als pressupostos.
No. El Quart Cinturó és l'escull que s'exhibeix en públic, però hi ha més carpetes que el PSC considera obertes, com ara el Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Només el complex de joc i turisme depèn de les competències de la Generalitat -que de moment n'ha tombat la viabilitat ambiental-, mentre que la resta de projectes són d'àmbit estatal. La sensació a Palau és que, quan tot estava "tancat", al PSC li interessa anar traient carpetes ja "resoltes" per dilatar la negociació. El Quart Cinturó, en tot cas, és l'objecte de les negociacions concretes que tenen Vilagrà i Romero, delegades d'Aragonès i Illa. No han servit per arribar a cap acord per transaccionar l'esmena presentada per ERC a la moció del PSC que es vota aquest dijous sobre la Ronda Nord. Més llenya al foc.
L'any és electoral, tant en clau municipal -al maig- com a l'Estat, quan es tanqui el 2023. Les municipals, en tot cas, són un escenari de xoc clar entre ERC i el PSC, que aspiren a disputar-se la victòria en vots i regidors i també en les grans capitals. A Barcelona, Ernest Maragall malda per tornar a treure el cap després de la irrupció de Xavier Trias i de veure com els socialistes pugen a les enquestes, mentre que a Tarragona i Lleida els republicans tenen com a objectiu mantenir dues alcaldies amb pes simbòlic. Pactar amb l'adversari sempre és complex, però quan s'acosten eleccions encara ho és més.
El Govern insisteix aquests dies que l'avançament electoral no està sobre la taula. Prémer el botó depèn exclusivament d'Aragonès i, per ara, no s'ho planteja. Això situa els comicis al Parlament el febrer del 2025, un horitzó especialment llunyà si es té en compte la concatenació de comicis que s'esperen en els properes mesos i les successives conseqüències. Ara bé: si els pressupostos no s'aproven, tindrà el Govern suficient legitimitat per continuar endavant amb 33 escons i havent-se vist afectat per la sortida -voluntària, en tot cas- de Junts? Podrà evitar un avançament Aragonès si no aconsegueix tirar endavant els segons comptes del mandat? La pregunta ja circula pels despatxos.
En aquest sentit, el PSC se sent fort per collar el Govern, perquè les enquestes li somriuen i Illa sap que comanda el primer grup al Parlament, tot i no haver estat capaç de formar executiu davant la majoria independentista que va portar el president a Palau. Els socialistes es veuen amb força per condicionar els comptes amb elements extrapressupostaris que estan escollits, també, en clau territorial: el Vallès -Quart Cinturó-, Tarragona -Hard Rock- i l'àrea metropolitana de Barcelona -aeroport- són claus per entendre on el PSC vol afermar la seva posició de cara a les municipals. I Illa, a banda, aspira a mostrar no només la seva fortalesa, sinó també la debilitat d'ERC al Parlament.
Al PSC no va agradar gens que ERC amenacés -així ho va publicar La Vanguardia aquest dissabte- amb retirar el suport a mesures clau del PSOE al Congrés si els socialistes catalans no s'avenien a aprovar els pressupostos. Aquesta carpeta va formar part de la conversa -breu- que van mantenir Aragonès i Sánchez abans de rebre Emmanuel Macron en la cimera hispanofrancesa de dijous passat. Què ha passat, aquí? Que ERC va optar per no introduir els comptes catalans en l'equació dels pressupostos espanyols, perquè això hauria debilitat la principal demanda de la negociació: reformar el codi penal. Un cop reformat, Aragonès es troba que els comptes pengen d'un fil. I així ho ha demostrat la sessió de control i les converses als passadissos, monopolitzades pels comptes congelats.
Quins són els motius que han fet que ERC i els socialistes hagin arribat a aquest punt després de desenes de reunions i d'haver estat capaços de tancar un acord estrictament pressupostari amb pràcticament 200 mesures valorades en 5.600 milions d'euros? Quin és el context que condiciona els dos dirigents a l'hora de fer el pas definitiu? Tot es basa en el Quart Cinturó o hi ha més carpetes obertes? Aquests són tots els motius que expliquen un desacord que, malgrat que l'executiu és reticent a posar dates límit, no pot trigar a resoldre's. Aquesta setmana, ara sí, s'endevina com la definitiva per als pressupostos.
1. Tot passa pel Quart Cinturó?
No. El Quart Cinturó és l'escull que s'exhibeix en públic, però hi ha més carpetes que el PSC considera obertes, com ara el Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Només el complex de joc i turisme depèn de les competències de la Generalitat -que de moment n'ha tombat la viabilitat ambiental-, mentre que la resta de projectes són d'àmbit estatal. La sensació a Palau és que, quan tot estava "tancat", al PSC li interessa anar traient carpetes ja "resoltes" per dilatar la negociació. El Quart Cinturó, en tot cas, és l'objecte de les negociacions concretes que tenen Vilagrà i Romero, delegades d'Aragonès i Illa. No han servit per arribar a cap acord per transaccionar l'esmena presentada per ERC a la moció del PSC que es vota aquest dijous sobre la Ronda Nord. Més llenya al foc.
2. S'acosten les municipals
L'any és electoral, tant en clau municipal -al maig- com a l'Estat, quan es tanqui el 2023. Les municipals, en tot cas, són un escenari de xoc clar entre ERC i el PSC, que aspiren a disputar-se la victòria en vots i regidors i també en les grans capitals. A Barcelona, Ernest Maragall malda per tornar a treure el cap després de la irrupció de Xavier Trias i de veure com els socialistes pugen a les enquestes, mentre que a Tarragona i Lleida els republicans tenen com a objectiu mantenir dues alcaldies amb pes simbòlic. Pactar amb l'adversari sempre és complex, però quan s'acosten eleccions encara ho és més.
3. Duel ERC-PSC a les futures catalanes
El Govern insisteix aquests dies que l'avançament electoral no està sobre la taula. Prémer el botó depèn exclusivament d'Aragonès i, per ara, no s'ho planteja. Això situa els comicis al Parlament el febrer del 2025, un horitzó especialment llunyà si es té en compte la concatenació de comicis que s'esperen en els properes mesos i les successives conseqüències. Ara bé: si els pressupostos no s'aproven, tindrà el Govern suficient legitimitat per continuar endavant amb 33 escons i havent-se vist afectat per la sortida -voluntària, en tot cas- de Junts? Podrà evitar un avançament Aragonès si no aconsegueix tirar endavant els segons comptes del mandat? La pregunta ja circula pels despatxos.
4. La posició de força d'Illa
En aquest sentit, el PSC se sent fort per collar el Govern, perquè les enquestes li somriuen i Illa sap que comanda el primer grup al Parlament, tot i no haver estat capaç de formar executiu davant la majoria independentista que va portar el president a Palau. Els socialistes es veuen amb força per condicionar els comptes amb elements extrapressupostaris que estan escollits, també, en clau territorial: el Vallès -Quart Cinturó-, Tarragona -Hard Rock- i l'àrea metropolitana de Barcelona -aeroport- són claus per entendre on el PSC vol afermar la seva posició de cara a les municipals. I Illa, a banda, aspira a mostrar no només la seva fortalesa, sinó també la debilitat d'ERC al Parlament.
5. Pressió sobre Sánchez?
Al PSC no va agradar gens que ERC amenacés -així ho va publicar La Vanguardia aquest dissabte- amb retirar el suport a mesures clau del PSOE al Congrés si els socialistes catalans no s'avenien a aprovar els pressupostos. Aquesta carpeta va formar part de la conversa -breu- que van mantenir Aragonès i Sánchez abans de rebre Emmanuel Macron en la cimera hispanofrancesa de dijous passat. Què ha passat, aquí? Que ERC va optar per no introduir els comptes catalans en l'equació dels pressupostos espanyols, perquè això hauria debilitat la principal demanda de la negociació: reformar el codi penal. Un cop reformat, Aragonès es troba que els comptes pengen d'un fil. I així ho ha demostrat la sessió de control i les converses als passadissos, monopolitzades pels comptes congelats.