24
de gener
del
2023
L'advocat Andreu Van den Eynde, que representa els dirigents d'ERC Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha demanat aquest dimarts al Tribunal Suprem la seva absolució total i "immediata" en aplicació del nou codi penal, que va entrar en vigor fa un parell de setmanes i que suposa la derogació de la sedició i la reforma de la malversació. Segons l'advocat, la nova legislació implica una "revisió automàtica" de la sentència del procés i que es constati la "inexistència de qualsevol responsabilitat penal". "Esperem que el Suprem així ho confirmi", ha dit Van den Eynde des de la seu del Consell d'Europa, a Estrasburg. La defensa de Junqueras i Romeva també confia que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) abordi com més aviat millor les demandes dels líders de l'1-O.
En un escrit, Junqueras, Romeva, i també Carme Forcadell i Dolors Bassa sostenen que l'1-O no encaixa en cap tipus delictiu del nou codi penal. Sense sedició, els advocats argumenten que no es pot aplicar el delicte de desordres públics malgrat les peticions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, i recorden que la mateixa sentència de Manuel Marchena ja descartava aquest delicte. A més, el procediment judicial no es va plantejar per un delicte de desordres públics i no es va debatre al judici oral. Forcadell, en aquest punt, afegeix que condemnar-la ara per aquest delicte seria vulnerar el dret de reunió i manifestació.
Pel que fa a la malversació, que afecta Junqueras, Romeva i Bassa, els advocats avisen que si la sala penal confirma les tesis de Pablo Llarena -verbalitzada ja en la persecució contra els exiliats- estarà obviant la "voluntat del legislador" en la nova redacció del delicte. Els dirigents d'ERC recorden que en el cas de l'1-O no hi va haver ànim de lucre i, per tant, no es pot aplicar la malversació en la seva modalitat més greu, castigada amb fins a 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació.
També aquest dimarts, la defensa de Jordi Cuixart ha presentat un escrit al Suprem per fer constar la seva oposició a la revisió de la sentència, i alertant que cap canvi en la resolució repararà els drets fonamentals vulnerats durant tot el procediment contra els dirigents independentistes. Òmnium vol que el TEDH condemni Espanya per vulneracions de drets i que la sentència serveixi perquè l'Estat "no persegueixi més la dissidència política". Per això, Cuixart centra els seus esforços en Estrasburg, com també faran els líders de Junts condemnats pel procés, que tampoc demanaran la revisió de la sentència. Fonts del Suprem detallen que el termini de les parts per posicionar-se acaba dijous i després la sala no té cap data límit per decidir.
Què pot dir la sala penal? Si segueix la línia traçada pel jutge Pablo Llarena en el cas dels exiliats, tot apunta que mantindrà les condemnes per malversació, però eliminarà les de sedició. Això té conseqüències desiguals per als dirigents independentistes. Els principals beneficiats serien aquells que no han estat condemnats per malversació -Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Quim Forn i Carme Forcadell-, perquè se'ls eliminaria la pena d'inhabilitació derivada de la sedició i únicament se'ls castigaria per desobediència, amb penes baixes que o bé quedarien extingides amb poc temps o bé ja estarien superades. Pel que fa als que tenen condemna per sedició i malversació, la situació seria força diferent i pràcticament no hi hauria canvis.
El motiu és que el Suprem els va condemnar per sedició i malversació en concurs medial i, en cas d'eliminar un dels dos delictes, la sala podria interpretar que continua vigent l'altre, que en aquest cas és també greu. Com que la pena per sedició pot arribar fins als 12 anys de presó i inhabilitació, difícilment hi haurà canvis significatius en la pena d'inhabilitació -la de presó ha quedat indultada- i, per tant, ni Oriol Junqueras, ni Raül Romeva, ni Jordi Turull, ni Dolors Bassa veurien una millora significativa de la seva situació. El retorn de Junqueras o Romeva a la primera línia política, amb la vista posada a algunes de les propers eleccions previstes per aquest any, seria força improbable. L'última paraula la tindrà el Suprem en les properes setmanes.
En un escrit, Junqueras, Romeva, i també Carme Forcadell i Dolors Bassa sostenen que l'1-O no encaixa en cap tipus delictiu del nou codi penal. Sense sedició, els advocats argumenten que no es pot aplicar el delicte de desordres públics malgrat les peticions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, i recorden que la mateixa sentència de Manuel Marchena ja descartava aquest delicte. A més, el procediment judicial no es va plantejar per un delicte de desordres públics i no es va debatre al judici oral. Forcadell, en aquest punt, afegeix que condemnar-la ara per aquest delicte seria vulnerar el dret de reunió i manifestació.
Pel que fa a la malversació, que afecta Junqueras, Romeva i Bassa, els advocats avisen que si la sala penal confirma les tesis de Pablo Llarena -verbalitzada ja en la persecució contra els exiliats- estarà obviant la "voluntat del legislador" en la nova redacció del delicte. Els dirigents d'ERC recorden que en el cas de l'1-O no hi va haver ànim de lucre i, per tant, no es pot aplicar la malversació en la seva modalitat més greu, castigada amb fins a 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació.
També aquest dimarts, la defensa de Jordi Cuixart ha presentat un escrit al Suprem per fer constar la seva oposició a la revisió de la sentència, i alertant que cap canvi en la resolució repararà els drets fonamentals vulnerats durant tot el procediment contra els dirigents independentistes. Òmnium vol que el TEDH condemni Espanya per vulneracions de drets i que la sentència serveixi perquè l'Estat "no persegueixi més la dissidència política". Per això, Cuixart centra els seus esforços en Estrasburg, com també faran els líders de Junts condemnats pel procés, que tampoc demanaran la revisió de la sentència. Fonts del Suprem detallen que el termini de les parts per posicionar-se acaba dijous i després la sala no té cap data límit per decidir.
Què pot dir la sala penal? Si segueix la línia traçada pel jutge Pablo Llarena en el cas dels exiliats, tot apunta que mantindrà les condemnes per malversació, però eliminarà les de sedició. Això té conseqüències desiguals per als dirigents independentistes. Els principals beneficiats serien aquells que no han estat condemnats per malversació -Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Quim Forn i Carme Forcadell-, perquè se'ls eliminaria la pena d'inhabilitació derivada de la sedició i únicament se'ls castigaria per desobediència, amb penes baixes que o bé quedarien extingides amb poc temps o bé ja estarien superades. Pel que fa als que tenen condemna per sedició i malversació, la situació seria força diferent i pràcticament no hi hauria canvis.
El motiu és que el Suprem els va condemnar per sedició i malversació en concurs medial i, en cas d'eliminar un dels dos delictes, la sala podria interpretar que continua vigent l'altre, que en aquest cas és també greu. Com que la pena per sedició pot arribar fins als 12 anys de presó i inhabilitació, difícilment hi haurà canvis significatius en la pena d'inhabilitació -la de presó ha quedat indultada- i, per tant, ni Oriol Junqueras, ni Raül Romeva, ni Jordi Turull, ni Dolors Bassa veurien una millora significativa de la seva situació. El retorn de Junqueras o Romeva a la primera línia política, amb la vista posada a algunes de les propers eleccions previstes per aquest any, seria força improbable. L'última paraula la tindrà el Suprem en les properes setmanes.