Tanmateix, el llistat escollit ha deixat fora altres polítiques abanderades pel líder socialista durant aquest darrer mandat i que completen el dibuix de les prioritats de l'alcaldable del PSC a les pròximes municipals. Una llista marcada per la recuperació del turisme, amb especial reivindicació de l'ampliació de l'aeroport del Prat, i pel to contundent en qüestions de seguretat. Sovint, això ha implicat tensions internes amb Barcelona en Comú. I, en última instància, confrontacions obertes.
La diferència de projectes ha acabat conduint el líder socialista a la decisió de sortir del govern abans de temps. Segons ha pogut saber Nació, de fet, els socialistes s'havien arribat a plantejar escenaris que anaven més enllà de la renúncia de Collboni, en l'escenificació del xoc amb els comuns. Finalment, però, el moviment s'ha limitat al canvi del seu cap de files. Així, queda segellada la feina política de Collboni en un mandat encaixat entre crisis globals i apostes municipals.
Missió: salvar el turisme
El líder socialista no se n'ha amagat en cap moment, de tenir una posició diferenciada del seu soci de govern, pel que fa a la concepció del turisme. Per Collboni, aquest fenomen econòmic és un bé preuat i, en plena gestió de la Covid, una de les prioritats va ser aconseguir el retorn dels visitants a la ciutat. Durant el 2022, el cap de files del PSC va celebrar la recuperació de l'arribada de turistes arran de la Setmana Santa i va reivindicar que el seu objectiu era que les places de tots els hotels i apartaments turístics de la ciutat estiguessin "el més plenes possibles". Igualment, a finals d'any, va ser el mateix Collboni qui va abanderar l'explicació de l'arribada de fins a 41 milions d'euros de fons europeus Next Generation que d'una manera o una altra anirien destinats al turisme, que crea riquesa i gentrifica els barris alhora. En aquest mateix sentit, també ha encapçalat altres posicions que ha comportat tensions internes amb els comuns. En alguns casos, ha perdut la partida, com és el cas de la franquícia del museu rus Hermitage. Collboni s'hi havia mostrat obertament a favor, i encara es posiciona partidari que un projecte com aquest s'instauri a la ciutat. En d'altres, s'ha imposat, com demostra la implantació del pla pilot per ampliar els horaris comercials i fer que es pugui obrir els diumenges i festius entre el maig i el setembre. Aquest projecte, encapçalat per Collboni amb la promesa de milers de llocs de treball nous, es va justificar amb la voluntat d'incentivar la recuperació econòmica amb la captació de despesa dels visitants estrangers. Un pla, d'altra banda, que ha deixat grans dubtes i protestes entre alguns dels signants de l'acord que el va fer possible.
L'aeroport, la infraestructura clau
A banda d'estar menys convençut que Barcelona en Comú i la Generalitat sobre el pla de reduir el pes dels grans creuers al Port de Barcelona, la gran infraestructura que ha preocupat Collboni els últims anys ha estat, sens dubte, l'aeroport del Prat. Partidari d'ampliar-lo amb una tercera pista, no va dubtar a l'hora de celebrar l'acord efímer que es va anunciar entre la Generalitat i l'Estat l'agost del 2021. En aquell moment, quan semblava que l'ampliació era un fet, el líder municipal dels socialistes va veure-ho com "el triomf del sentit comú" per aconseguir crear "un hub internacional". En diverses entrevistes durant el 2022, un any després de l'estira-i-arronsa per l'afectació ambiental que tindria el projecte previst sobre la zona protegida de la Ricarda, Collboni ha expressat que manté la idea d'ampliar l'aeroport com un dels objectius més importants pel que fa al model de ciutat. Per contra, Colau ha insistit que això no és "una prioritat".
Perfil fort en seguretat
Tant en el que és cosmètic com en el que és profund, la postura escollida per Collboni pel que fa als temes de seguretat i els cossos policials ha estat dura. En aquest sentit, el representant socialista s'ha apuntat algunes mesures com la fi dels bicitaxi -"ja són història a Barcelona", va reivinidicar- o el propòsit de castigar amb més contundència al codi penal aquelles persones que fan furts de manera reincident. Fins i tot, el setembre de 2021 va viatjar fins a Madrid per demanar en una reunió al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, la urgència d'una reforma que castigués els furtadors habituals amb més contundència. Finalment, el govern de Sánchez es va avenir a tramitar-la.
Recentment, i també vinculat amb el govern estatal, va ser el mateix Collboni qui va defensar en el ple municipal la proposta socialista en què demanava més mesures contra l'ocupació d'immobles. Així, en la seva exposició, va apostar per demanar a l'Estat que aprovés la iniciativa que reclama als jutges que dictin desnonaments cautelars en menys de 48 hores, sigui quin sigui el perfil de l'ocupant. Vinculant-ho a la seguretat, el líder dels socialistes va abanderar aquest debat que afecta l'habitatge. En canvi, el dia que el PSC es va avenir a l'Ajuntament a demanar a Pedro Sánchez la congelació de lloguers com una mesura anticrisi i a plantejar la regulació del preu dels arrendaments -un tema incòmode entre els socialistes- va cedir tot el protagonisme al regidor Joan Ramon Riera.
Urbanisme i comerç, la darrera batalla
El debat que ha acabat precipitant l'escenificació de la distància entre comuns i socialistes, i que ha col·laborat en la postura de Collboni, ha estat doble: urbanístic i de regulació del comerç, i ha tingut el districte de l'Eixample com a protagonista en tots dos casos. I aquí també hi ha un llegat a remarcar. En diferents ocasions, l'alcaldable dels socialistes ha exhibit en públic el rebuig obert a la proposta inicial dels comuns per restringir les obertures futures de negocis d'alt impacte per al veïnat -com bars, discoteques, supermercats d'horari nocturn i altres comerços enfocats al turisme- en el districte central de Barcelona. Li semblava que això suposava "ofegar l'economia", mentre els comuns defensaven evitar la gentrificació i el monocultiu turístic. Els passos endavant del pla, tot i l'intent d'arribar a un acord, tampoc no han estat suficients.
També s'ha anat allunyant amb declaracions explícites, darrerament, del model de superilla. I això es va reafirmar finalment amb la votació institucional amb què el PSC demanava frenar l'expansió de les superilles fins que no arribin nous estudis de l'impacte d'aquest model urbanístic. En aquest cas, s'ha plantejat un model de més "consens" i amb la mirada posada en fer créixer el verd en interiors d'illa.
En casos com el de la reforma de la ronda de Sant Antoni, un dels grans projectes que s'ha arrossegat durant anys i que encara no ha quedat resolt definitivament, Collboni també ha volgut marcar posició dura. En aquest sentit, malgrat els intents dels comuns d'afavorir la màxima pacificació de l'espai per evitar el trànsit, el fins ara primer tinent d'alcaldia va piular a Twitter la necessitat de recuperar la proposta de 2018 -que també compta amb el suport de l'oposició- i que plantejava ubicar-hi dos carrils d'autobusos, dos més de carrils bici i espai adequat per a la càrrega i descàrrega de mercaderies. Una proposta que, d'altra banda, va indignar una part del veïnat.
Així, el pas de Collboni pel consistori en el darrer mandat ha deixat veure que, si bé ell reivindica el seu partit com una força "d'esquerres" amb la mirada posada en les polítiques "progressistes", el seu paper en l'actual govern municipal ha estat més centrat en la defensa dels interessos de l'establishment, que no ha amagat les seves simpaties per ell.