23
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
19:00h
La setmana passada no va ser la millor per al PP des que Alberto Núñez Feijóo va arribar a Génova. La formació ha sortit políticament afeblida de la darrera polèmica entorn el protocol antiavortista aprovat per la Junta de Castella i Lleó i impulsat per Vox, que governa en coalició amb els populars. La ràpida reacció del govern espanyol, que va enviar un requeriment a l'executiu autonòmic i va esgrimir la possibilitat d'aplicar el 155 com a últim recurs, va superar completament el PP. Finalment, el govern castellanolleonès va recular. Aquest dilluns, Feijóo ha presentat a Cadis el seu Pla de Qualitat Institucional, que inclou desenterrar la proposta que governi la llista més votada. El pla presenta 60 mesures, entre les quals n'hi ha de ben explícites a la situació a Catalunya, al propugnar recuperar el delicte de sedició, eliminar la reforma de la malversació i tipificant el delicte de convocar un referèndum il·legal. De fet, la "màxima protecció a la integritat territorial de l'Estat" és el primer apartat.
L'episodi de Castella i Lleó ha recordat la complexitat de l'escenari en què es mou el principal partit de la dreta espanyola, presoner d'una estratègia de confrontació que el mateix PP ha contribuït a refermar des de l'inici de la legislatura i que per força ha radicalitzat les seves bases, com recordava l'analista Eduardo Bayón aquest mateix dilluns. Per això, Feijóo combina contínuament gestos suposadament moderats amb propostes i missatges durs. Així està el panorama de la dreta després de la crisi a Castella i Lleó i de la manifestació ultra de diumenge convocada contra Pedro Sánchez.
El pla també inclou més control en l'ús dels recursos públics, com en el cas dels viatges amb Falcon, que estarien prohibits per assistir a actes de partit i que el PSOE ha criticat amb anterioritat per "demagògic". També planteja que el fiscal general de l'Estat ho sigui durant cinc anys perquè no pugui ser cessat per l'executiu, i la proposta coneguda de reforma en el sistema d'elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). També estableix que passin cinc anys perquè un excàrrec públic pugui ser membre del Tribunal Constitucional (TC) i limitar l'ús dels reials decrets per legislar..
L'episodi de Castella i Lleó ha recordat la complexitat de l'escenari en què es mou el principal partit de la dreta espanyola, presoner d'una estratègia de confrontació que el mateix PP ha contribuït a refermar des de l'inici de la legislatura i que per força ha radicalitzat les seves bases, com recordava l'analista Eduardo Bayón aquest mateix dilluns. Per això, Feijóo combina contínuament gestos suposadament moderats amb propostes i missatges durs. Així està el panorama de la dreta després de la crisi a Castella i Lleó i de la manifestació ultra de diumenge convocada contra Pedro Sánchez.
El retorn a la llista més votada
Feijóo ha recuperat la proposta del PP de dur a la llei que als municipis governi la llista més votada. El fet que la proposta només es contempli en l'àmbit més favorable al PP i es descarti de cara a unes generals on podria ser que Feijóo no arribés primer, ja indica el tacticisme de la jugada. La iniciativa pretén deslegitimar possibles pactes d'esquerra que deixin el PP a l'oposició. Però el cert és que aquest cop, la proposta també està pensada de cara a Vox, al treure-li a la formació d'extrema dreta poder decisori per deixar -o no- governar alcaldables del PP. El Pla de Qualitat Institucional de Feijóo proposa una reforma de la llei electoral i l'adscripció d'un plus d'escons a la llista més votada al Congrés.El pla també inclou més control en l'ús dels recursos públics, com en el cas dels viatges amb Falcon, que estarien prohibits per assistir a actes de partit i que el PSOE ha criticat amb anterioritat per "demagògic". També planteja que el fiscal general de l'Estat ho sigui durant cinc anys perquè no pugui ser cessat per l'executiu, i la proposta coneguda de reforma en el sistema d'elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). També estableix que passin cinc anys perquè un excàrrec públic pugui ser membre del Tribunal Constitucional (TC) i limitar l'ús dels reials decrets per legislar..
Vox guanya al carrer
El partit de Santiago Abascal va protagonitzar la concentració de milers de persones convocada per un seguit d'entitats conservadores i ultres i a la qual es van adherir també el PP i Ciutadans. El to de la concentració a Cibeles, amb crits de "Democràcia sí, dictadura no", i els missatges apocalíptics contra la "deriva" d'Espanya i l'"autòcrata" Sánchez van dibuixar un escenari extremista. De fet, el líder de Vox va ser l'únic màxim dirigent d'una força parlamentària en assistir-hi. Feijóo no hi va ser, tot i que va enviar un dels seus homes de confiança, el responsable d'organització Miguel Tellado. Inés Arrimadas tampoc hi va participar. La manifestació, però, va donar ales a les veus més ultres de la dreta mentre Génova tornava a jugar amb l'ambigüitat.