23
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
19:00h
Una ciutat dins d'una ciutat. Això és el que va començar a construir Lluís Domènech i Muntaner a la muntanya pelada de Barcelona el 1902. Aleshores, aspiraven a construir 48 edificis sota el nom d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Volien crear un sanatori "per a pobres", però a tothom que hagi tingut la sort de visitar l'ara Recinte Modernista de Sant Pau li costarà creure que allò era un hospital pels captaires del segle XX.
Per qüestions econòmiques només es van erigir 27 edificis d'aquells 48 que hi havia en els plànols inicials. Ara bé, tots ells recullen l'essència que ha caracteritzat el modernisme català, en especial el de Domènech i Muntaner. Lliris blaus, campanetes, dents de lleó, margarides, roses i roselles són algunes de les flors que decoren les parets d'un hospital que semblava pensat per la més alta noblesa catalana. "Els sostres dels pavellons són plantes, és un estampat de flors. Domènech dissenya això perquè quan el pacient estigui estirat al llit i obri els ulls vegi natura" diu Mercè Beltran, responsable de la comunicació de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
La natura de Sant Pau no només es veu en les seves parets, també s'aprecia en el seu jardí. Domènech i Muntaner va idear els patis de l'hospital amb arbres fruiters i plantes aromàtiques. Tota la vegetació del recinte responia a la medicina. Des de l'espígol fins als arbres de taronja amarga, tot s'utilitzava per produir remeis pels malalts.
"Domènech i Muntaner creia que la bellesa curava" explica Beltran. Els milers de pacients que han estat atesos en aquelles parets avui ho poden dir, cent anys després de la mort de l'arquitecte que va il·lustrar els interiors del Recinte. No sabem pas si la bellesa dels edificis els va curar, però segur que els va ajudar en el procés.
Per qüestions econòmiques només es van erigir 27 edificis d'aquells 48 que hi havia en els plànols inicials. Ara bé, tots ells recullen l'essència que ha caracteritzat el modernisme català, en especial el de Domènech i Muntaner. Lliris blaus, campanetes, dents de lleó, margarides, roses i roselles són algunes de les flors que decoren les parets d'un hospital que semblava pensat per la més alta noblesa catalana. "Els sostres dels pavellons són plantes, és un estampat de flors. Domènech dissenya això perquè quan el pacient estigui estirat al llit i obri els ulls vegi natura" diu Mercè Beltran, responsable de la comunicació de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
La natura de Sant Pau no només es veu en les seves parets, també s'aprecia en el seu jardí. Domènech i Muntaner va idear els patis de l'hospital amb arbres fruiters i plantes aromàtiques. Tota la vegetació del recinte responia a la medicina. Des de l'espígol fins als arbres de taronja amarga, tot s'utilitzava per produir remeis pels malalts.
"Domènech i Muntaner creia que la bellesa curava" explica Beltran. Els milers de pacients que han estat atesos en aquelles parets avui ho poden dir, cent anys després de la mort de l'arquitecte que va il·lustrar els interiors del Recinte. No sabem pas si la bellesa dels edificis els va curar, però segur que els va ajudar en el procés.
Els edificis de Sant Pau estan decorats amb ornaments florals. Foto: Laura Sánchez