El cafè tranquil de Sánchez i Illa

L'independentisme es queixa al carrer i pateix per aprovar pressupostos mentre els líders socialistes es vanten, a Barcelona, del seu moment de fortalesa

20 de gener del 2023
Actualitzat a les 7:12h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El 15 de setembre de 2021, després de visitar el Palau de la Generalitatper reactivar —ni que fos formalment i forçat per ERC— la taula de diàleg, Pedro Sánchez va prendre un cafè amb Salvador Illa a Barcelona. Una fotografia que la Moncloa i el PSC van difondre amb celeritat per completar l'àlbum d'aquella jornada a la capital catalana. Feia quatre mesos que Pere Aragonès havia estat investit president de la Generalitat, gràcies als vots de Junts i la CUP, resultat final d'unes eleccions guanyades pels socialistes amb empat a diputats amb els republicans. Illa no s'havia pogut convertir en president de la Generalitat mentre a Sánchez li calia conservar l'aliança amb ERC al Congrés.

Aquest dijous, 19 de gener de 2023, Sánchez i Illa van tornar a fer un cafè a Barcelona, després de la cimera hispanofrancesa celebrada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), escenari triat per la Moncloa per exhibir els llaços amb la França d'Emmanuel Macron i transmetre una Catalunya domesticada en els marges de la Constitució. "La Constitució es compleix, també a Catalunya", va afirmar ahir el president espanyol en presència de Macron per respondre a la molsuda manifestació independentista que va desafiar el fred i la desunió del moviment. Mentre a les files sobiranistes s'escoltaven retrets, el de Sánchez i Illa va ser un cafè tranquil, aquest cop més que el del 2021. Aragonès continua sent president de la Generalitat —ara sense Junts al consell executiu—, però qui presumeix de fortalesa és el socialisme espanyol i català. Al bar de la llibreria La Central del carrer Mallorca no s'hi va percebre nerviosisme. Fins i tot va haver-hi regals en forma de llibres. 

Sánchez va pactar una reforma del codi penal amb ERC que hauria d'afavorir la situació judicial dels líders independentistes —per bé que la Fiscalia la combati, amb conseqüències encara desconegudes per als exiliats—, però no concedirà més estampes a Aragonès en forma de reunió de la taula de diàleg en any electoral. El president espanyol només es farà les fotografies que li agradin, com les d'ahir amb Macron. I, per això, tots els seus discursos enfocaran la Catalunya del post-procés, encaixada en el marc constitucional. Aquest dijous, Sánchez parlava de concòrdia i convivència mentre traslladava que el diàleg permetia resoldre vells greuges de l'Estat amb els catalans i Barcelona, per exemple, en la carpeta econòmica. Aragonès li podrà discutir l'enterrament del procés —com va fer ahir en privat i en públic—, però la Moncloa no atenuarà el relat.  

Aquest 2023 s'encadenaran eleccions i ara toca afeblir els qui seran adversaris a les urnes. I, abans dels comicis espanyols, hi ha les municipals. El PSC pretén vigoritzar la marca amb un resultat esperançador a Barcelona, que impulsi Illa en uns futurs comicis catalans. I el primer secretari dels socialistes i cap de l'oposició està fent la seva feina amb la negociació dels pressupostos, collant Aragonès tant com pot. La negociació, demorada i encara no resolta, evidencia dia rere dia fa la debilitat parlamentària d'ERC. No és casualitat que el Quart Cinturó, l'aeroport del Prat o el Hard Rock hagin aparegut com a obstacles principals en la validació dels comptes: són projectes que incomoden ERC i que l'obliguen a cedir de manera manifesta. L'independentisme es queixa al carrer i pateix per aprovar pressupostos mentre Sánchez i Illa prenen cafè, tranquils, a Barcelona.
 

Avui no et perdis

»Sánchez exhibeix a Barcelona llaços amb França i la domesticació de Catalunya; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»L'independentisme evidencia matisos i retrets, però recupera la foto conjunta davant Sánchez i Macron; per Bernat Surroca i Carme Rocamora.

»Compartir ministres i compromís amb la connexió d'hidrogen verd: els detalls del Tractat de Barcelona; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Opinió: «No és el Quart Cinturó»; per Oriol March.

»El Govern i el PSC porten al límit la negociació dels pressupostos; per Carme Rocamora.

»Castella i Lleó desoeix el requeriment de la Moncloa i escala el conflicte per l'avortament.

»Creen una «píndola viva» per combatre les infeccions pulmonars resistents als antibiòtics.

»La cacera, l'arma més eficaç contra la plaga de senglars i conills; per Albert González Farran.

»La PAH irromp al Col·legi d'Advocats de Barcelona per denunciar-hi «criminalització de l'ocupació»; per David Cobo.

»Alerta a les perruqueries pel brot del fong que provoca la tinya.

»El vent contraataca més fort que mai aquest divendres: tot Catalunya en alerta.

» Dimiteix la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern: «Tinc el dipòsit buit».

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de Nació cada matí al teu correu electrònic?