28
de gener
del
2023
Actualitzat
el
30
de gener
a les
14:06h
La situació de Lluís Puig no és la mateixa de la resta dels exiliats. L'exconseller de Cultura té marcada en vermell una data al calendari: el dimarts 31 de gener. Serà aleshores quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà sentència sobre una de les peces centrals de l'estratègia de l'exili, que neix precisament de la negativa de la justícia belga d'extradir Puig a Espanya. El TJUE definirà les condicions de les euroordres i dirà si Bèlgica va actuar correctament quan va rebutjar entregar l'exdirigent independentista al Tribunal Suprem. I dirà una altra cosa determinant: si Pablo Llarena pot emetre una nova euroordre -la quarta- contra Puig, que Bèlgica hauria d'analitzar d'acord amb les noves condicions fixades per Luxemburg.
Tot sembla indicar que el TJUE no donarà la raó plena als exiliats. També és difícil que compri íntegrament els arguments de l'advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, que va posicionar-se contra els independentistes, avalant les tesis del Tribunal Suprem. La resolució es mourà en l'àmplia gamma de grisos d'una qüestió complexa. Un cop la justícia europea es pronunciï, el principal afectat serà Lluís Puig, que no té immunitat. En el millor dels casos, l'exconseller quedaria tal com està ara, sense ser extradit a Espanya però sense poder tornar a casa. En el pitjor, es reprendria el procediment d'extradició a Bèlgica amb l'amenaça d'una entrega al Suprem pel delicte de malversació, castigat amb penes de fins a 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació. Cinc anys després de marxar a l'exili, Puig vol solucions.
És per això que decideix sacsejar la seva situació. A principis de desembre, deixa Gonzalo Boye, que havia pilotat l'estratègia de l'exili des de 2017, i encarrega la seva defensa a l'advocat i amic Miquel Sàmper, exconseller d'Interior i que manté molt bona relació amb Puig i la seva família. El primer moviment de Sàmper, el 7 de desembre i en plena tramitació de la reforma del codi penal, és enviar un escrit a Llarena demanant que retiri la malversació del processament de l'exconseller de Cultura, argumentant que la mateixa sentència de l'1-O diu que la conselleria que aleshores pilotava Puig no va gastar diners en el referèndum. La defensa de Puig se centrarà a partir d'ara en aquesta carta: desmuntar el delicte de malversació lligat al contracte d'Unipost.
A l'exconseller de Cultura -i també a Toni Comín- se'ls imputa una despesa, la del contracte d'Unipost. Segons la sentència del procés, queda acreditat que la Generalitat va encarregar a aquesta empresa la distribució de 56.000 cartes certificades per als nomenaments dels membres de les meses electorals i 5,34 milions de sobres ordinaris amb targetes censals per un valor total de 979.661,96 euros, una despesa que va ser dividida en cinc departaments, un d'ells, el de Cultura, a qui la sala atribueix una despesa de 196.696,98 euros. Alhora, però, el mateix Tribunal Suprem reconeix que cap d'aquests pagaments va ser executat. Unipost no va reclamar res, la Generalitat no va pagar res i l'empresa no va cobrar res.
En la interlocutòria de 12 de gener, Llarena argumenta que per poder atribuir una possible malversació no n'hi ha prou que un conseller decideixi assumir solidàriament totes les despeses del referèndum, sinó que cal una "participació materialitzada en actes que suposin un perjudici efectiu del patrimoni públic". Això exclou, per exemple, Clara Ponsatí, però afecta, entre d'altres, Lluís Puig, que, diu Llarena, hauria pogut assumir una de les cinc parts en què es va fraccionar l'encàrrec a Unipost. Això, juntament amb la interpretació que el jutge fa del nou delicte de malversació i del concepte d'ànim de lucre, permet perseguir Puig -i Carles Puigdemont i Toni Comín- per la modalitat més greu del delicte de malversació, malgrat la reforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC.
La persecució es manté perquè, malgrat que no hi hagi despesa, sí que hi pot haver delicte, segons Llarena. I no es pot retirar aquest delicte de la interlocutòria de processament perquè, diu el jutge, perquè Puig no s'ha sotmès a cap judici encara. En altres paraules, Llarena no descarta -perquè no pot fer-ho- que el cas de l'exconseller acabi en res, però no per això deixarà de mantenir fins al final l'amenaça d'altes penes de presó. El jutge argumenta que els fets pels quals es persegueix l'exconseller presenten indicis de delicte i si finalment això es concreta aquest o no és una cosa que s'haurà de decidir en el judici, no pas ara. D'aquesta manera, l'amenaça contra Puig persisteix pocs dies abans que Luxemburg prengui una decisió clau per al seu futur.
Tot sembla indicar que el TJUE no donarà la raó plena als exiliats. També és difícil que compri íntegrament els arguments de l'advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, que va posicionar-se contra els independentistes, avalant les tesis del Tribunal Suprem. La resolució es mourà en l'àmplia gamma de grisos d'una qüestió complexa. Un cop la justícia europea es pronunciï, el principal afectat serà Lluís Puig, que no té immunitat. En el millor dels casos, l'exconseller quedaria tal com està ara, sense ser extradit a Espanya però sense poder tornar a casa. En el pitjor, es reprendria el procediment d'extradició a Bèlgica amb l'amenaça d'una entrega al Suprem pel delicte de malversació, castigat amb penes de fins a 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació. Cinc anys després de marxar a l'exili, Puig vol solucions.
És per això que decideix sacsejar la seva situació. A principis de desembre, deixa Gonzalo Boye, que havia pilotat l'estratègia de l'exili des de 2017, i encarrega la seva defensa a l'advocat i amic Miquel Sàmper, exconseller d'Interior i que manté molt bona relació amb Puig i la seva família. El primer moviment de Sàmper, el 7 de desembre i en plena tramitació de la reforma del codi penal, és enviar un escrit a Llarena demanant que retiri la malversació del processament de l'exconseller de Cultura, argumentant que la mateixa sentència de l'1-O diu que la conselleria que aleshores pilotava Puig no va gastar diners en el referèndum. La defensa de Puig se centrarà a partir d'ara en aquesta carta: desmuntar el delicte de malversació lligat al contracte d'Unipost.
A l'exconseller de Cultura -i també a Toni Comín- se'ls imputa una despesa, la del contracte d'Unipost. Segons la sentència del procés, queda acreditat que la Generalitat va encarregar a aquesta empresa la distribució de 56.000 cartes certificades per als nomenaments dels membres de les meses electorals i 5,34 milions de sobres ordinaris amb targetes censals per un valor total de 979.661,96 euros, una despesa que va ser dividida en cinc departaments, un d'ells, el de Cultura, a qui la sala atribueix una despesa de 196.696,98 euros. Alhora, però, el mateix Tribunal Suprem reconeix que cap d'aquests pagaments va ser executat. Unipost no va reclamar res, la Generalitat no va pagar res i l'empresa no va cobrar res.
Sense despesa no hi ha delicte... o sí
És aquí on s'agafa la defensa de Puig. Si no hi va haver despesa, com diu la sentència del Suprem, no hi pot haver delicte de malversació, i és per això que Sàmper demana a Llarena que retiri aquest delicte, perquè la sentència del Suprem diu que no hi va haver despesa per part de Cultura i això és un fet provat en sentència ferma i, per tant, immutable. No es pot perseguir Puig, argumenta la defensa, per unes despeses que el mateix tribunal que, arribat el cas, haurà de jutjar l'exconseller, ja ha dit que no van existir. La defensa de Puig, doncs, s'agafa als fets provats de la sentència de Manuel Marchena per mirar de desactivar la persecució de Llarena, moviment que, ara com ara, no ha tingut èxit, perquè el jutge instructor manté l'amenaça sobre Puig per la malversació més greu.En la interlocutòria de 12 de gener, Llarena argumenta que per poder atribuir una possible malversació no n'hi ha prou que un conseller decideixi assumir solidàriament totes les despeses del referèndum, sinó que cal una "participació materialitzada en actes que suposin un perjudici efectiu del patrimoni públic". Això exclou, per exemple, Clara Ponsatí, però afecta, entre d'altres, Lluís Puig, que, diu Llarena, hauria pogut assumir una de les cinc parts en què es va fraccionar l'encàrrec a Unipost. Això, juntament amb la interpretació que el jutge fa del nou delicte de malversació i del concepte d'ànim de lucre, permet perseguir Puig -i Carles Puigdemont i Toni Comín- per la modalitat més greu del delicte de malversació, malgrat la reforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC.
La persecució es manté perquè, malgrat que no hi hagi despesa, sí que hi pot haver delicte, segons Llarena. I no es pot retirar aquest delicte de la interlocutòria de processament perquè, diu el jutge, perquè Puig no s'ha sotmès a cap judici encara. En altres paraules, Llarena no descarta -perquè no pot fer-ho- que el cas de l'exconseller acabi en res, però no per això deixarà de mantenir fins al final l'amenaça d'altes penes de presó. El jutge argumenta que els fets pels quals es persegueix l'exconseller presenten indicis de delicte i si finalment això es concreta aquest o no és una cosa que s'haurà de decidir en el judici, no pas ara. D'aquesta manera, l'amenaça contra Puig persisteix pocs dies abans que Luxemburg prengui una decisió clau per al seu futur.