18
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
17:23h
L'Advocacia de l'Estat ha presentat recurs contra la interlocutòria de processament del jutge Pablo Llarena i ha demanat endurir la persecució contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí amb el delicte de desordres públics agreujats, a banda de la modalitat més greu de la malversació i la desobediència. D'aquesta manera, l'Advocacia, que depèn directament del Ministeri de Justícia, s'alinea amb la Fiscalia i busca que l'amenaça de presó contra el líder a l'exili sigui més elevada que no pas la que demana Llarena, de cara a què les acusacions tinguin més marge per actuar en un futur judici, si els tribunals europeus accepten l'extradició de l'expresident.
Per ara, el jutge del Suprem es decanta per mantenir la interlocutòria de processament tal com la va dictar dijous passat. Llarena manté que amb la reforma del codi penal, l'1-O pot ser castigat amb la modalitat agreujada de la malversació, però no pas amb desordres públics agreujats, castigat amb fins a cinc anys de presó. La Fiscalia va presentar recurs dilluns, demanant endurir el processament amb aquest delicte, que segons el ministeri fiscal serviria per substituir la sedició en el cas de l'1-O. Ara, l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, que va expressar diferències amb els fiscals del procés durant el judici, va en la mateixa línia que els quatre fiscals del Suprem.
En l'escrit, de 14 pàgines, l'Advocacia de l'Estat retreu a Llarena que limiti les competències de les acusacions. Si el processament només és per malversació, les acusacions no poden demanar pena per altres delictes, com ara el de desordres agreujats. Qui també s'haurà de posicionar -i tot apunta que ho farà amb tota la duresa que pugui- és l'acusació popular exercida per Vox. Les defenses dels exiliats també poden presentar recurs contra el processament de Llarena, que perjudica especialment Puigdemont, Comín i Puig, però beneficia Ponsatí i Rovira, que només quedarien perseguides per desobediència, delicte que no implica penes de presó.
El posicionament dels serveis jurídics de la Moncloa lliguen amb els arguments dels ministres del govern espanyol, que mantenen que amb la reforma del codi penal el referèndum no queda despenalitzat i, alhora, s'adapta la legislació a la normativa europea. De fet, la Moncloa confia que amb el nou codi penal -pactat amb ERC- Puigdemont pugui ser extradit més fàcilment un cop es resolguin les carpetes obertes al Tribunal de Luxemburg. Per ara, l'expresident -i Comín i Ponsatí- tenen immunitat com a eurodiputats, però això podria canviar si la justícia europea no els dona la raó.
Per ara, el jutge del Suprem es decanta per mantenir la interlocutòria de processament tal com la va dictar dijous passat. Llarena manté que amb la reforma del codi penal, l'1-O pot ser castigat amb la modalitat agreujada de la malversació, però no pas amb desordres públics agreujats, castigat amb fins a cinc anys de presó. La Fiscalia va presentar recurs dilluns, demanant endurir el processament amb aquest delicte, que segons el ministeri fiscal serviria per substituir la sedició en el cas de l'1-O. Ara, l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, que va expressar diferències amb els fiscals del procés durant el judici, va en la mateixa línia que els quatre fiscals del Suprem.
En l'escrit, de 14 pàgines, l'Advocacia de l'Estat retreu a Llarena que limiti les competències de les acusacions. Si el processament només és per malversació, les acusacions no poden demanar pena per altres delictes, com ara el de desordres agreujats. Qui també s'haurà de posicionar -i tot apunta que ho farà amb tota la duresa que pugui- és l'acusació popular exercida per Vox. Les defenses dels exiliats també poden presentar recurs contra el processament de Llarena, que perjudica especialment Puigdemont, Comín i Puig, però beneficia Ponsatí i Rovira, que només quedarien perseguides per desobediència, delicte que no implica penes de presó.
El posicionament dels serveis jurídics de la Moncloa lliguen amb els arguments dels ministres del govern espanyol, que mantenen que amb la reforma del codi penal el referèndum no queda despenalitzat i, alhora, s'adapta la legislació a la normativa europea. De fet, la Moncloa confia que amb el nou codi penal -pactat amb ERC- Puigdemont pugui ser extradit més fàcilment un cop es resolguin les carpetes obertes al Tribunal de Luxemburg. Per ara, l'expresident -i Comín i Ponsatí- tenen immunitat com a eurodiputats, però això podria canviar si la justícia europea no els dona la raó.