Sánchez resisteix el desgast de la reforma del codi penal i continua superant Feijóo, segons el CIS

Quan falta un any per a les eleccions, el PP creixeria prop de vuit punts, però Vox en cauria cinc i Cs, quatre, cosa que facilitaria al líder del PSOE reeditar la presidència

Pedro Sánchez, en una intervenció al Senat, davant Alberto Núñez Feijóo.
Pedro Sánchez, en una intervenció al Senat, davant Alberto Núñez Feijóo. | Europa Press
18 de gener del 2023
Actualitzat a la 13:10h
Pedro Sánchez sortiria quasi indemne del xoc amb l'oposició i un sector de la magistratura arran de la reforma del codi penal i, a un any de les eleccions, fins i tot podria millorar resultats respecte els comicis del 2019. Així es desprèn del baròmetre de gener del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic aquest dimecres, segons el qual el PSOE sumaria ara el 30% de vots (en va obtenir el 28% fa tres anys) i el PP, el 28,5% (per un 21% amb Pablo Casado).

Són resultats molt similars als de l'anterior baròmetre, elaborat abans de la polèmica reforma, cosa que indicaria que aquesta no ha provocat grans fugues de vot. Malgrat que Sánchez es trobaria en un empat tècnic amb Alberto Núñez Feijóo si es té en compte el marge d'error, el cert és que el CIS li atorga moltes possibilitats de retenir la Moncloa si es té en compte l'evolució dels respectius socis de bloc. Mentre Podem, també al govern espanyol, creixeria del 13% al 14%, Vox cauria del 15% al 10% i Cs seguiria enfonsant-se, del 7% al 3%.

Aquesta aritmètica complicaria molt a Feijóo aspirar a la presidència, malgrat incrementar els suports en quasi vuit punts. Pel que fa als partits catalans, el CIS preveu que tant ERC com Junts perdin un punt, aconseguint una mica més d'un 2% i un 1% a nivell estatal, respectivament, mentre que la CUP quedaria a prop de l'1% aconseguit el 2019. Tot i això, aquestes dades són molt orientatives, ja que el nombre d'entrevistes fetes a Catalunya és limitat. En el conjunt de l'Estat, se n'han fet 3.961, entre el 2 i el 12 de gener.

Sánchez també s'imposa a la pregunta sobre quin és el líder polític preferit com a president espanyol, amb un 22% de les mencions. Feijóo només en rep el 16% (si bé Isabel Díaz Ayuso la cita un altre 2%), per davant de Yolanda Díaz (10%) i Santiago Abascal (4). Tot i això, nivell de valoracions en una escala d'1 a 10, Díaz se situa al capdavant (4,9), amb Sánchez (4,4) i Feijóo (4,3) pugnant pel segon lloc, Íñigo Errejón (4) per darrere i, tancant la classificació, Inés Arrimadas (3,3) i Abascal (2,8).

El baròmetre també aborda qüestions d'actualitat relatives al xoc entre els partits i institucions i els magistrats. Un 57% dels enquestats rebutja que el Tribunal Constitucional pugui prohibir a les Corts Generals que debatin lleis, com va fer en relació a la votació al Senat de la reforma del poder judicial, veto que només avala el 29%. De fet, un 42% veu molt malament i un altre 32% veu malament que magistrats del Constitucional que estaven amb el mandat caducat es posicionessin a favor d'aquella suspensió. Pel que fa a les responsabilitats sobre el retard en la renovació d'aquest tribunal i del Consell General del Poder Judicial, un 39% assenyala el PP, un 18%, al PSOE, i un 15%, a tots dos per igual.