Guia per no perdre's en la negociació (final) dels pressupostos

La negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 ja ha entrat oficialment en aquella fase de nervis en què tots els actors protagonistes pugnen no només pel contingut dels comptes, sinó també pel relat polític que se'n deriva. Aquest dimarts n'ha estat un exemple pràctic: mentre el Govern remarca que l'acord global està pràcticament tancat i que només el Quart Cinturó bloqueja la rúbrica de l'entesa, el PSC desprèn una visió contraposada i assenyala que hi ha una sèrie de factors -entre els quals el Hard Rock, l'ampliació del Prat i l'obertura de delegacions a l'estranger- que impedeixen l'aprovació definitiva dels pressupostos. Relat i contingut: la pugna que s'està dirimint. 

La cimera que se celebra aquest dijous a Barcelona entre França i Espanya, amb Pedro Sánchez i Emmanuel Macron com a protagonistes -i Pere Aragonès com a encarregat, exclusivament, de fer la part de benvinguda- impedirà, segons assenyalen diverses fonts consultades per Nació, que es tanqui abans cap acord entre el PSC i ERC pels comptes. Els republicans combinaran la presència del president a l'arrencada de la cimera amb la participació -liderada per Oriol Junqueras- en la manifestació contrària a la cita francoespanyola, impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República. Un dels catalitzadors de la marxa és Junts, el tercer actor en discòrdia dels pressupostos i que es troba molt més lluny que els socialistes d'arribar a tancar un acord amb el Govern. En aquest cas, per la distància fiscal. 

Amb qui sí que s'ha tancat una entesa, ja fa més d'un mes, és amb els comuns, que ara observen amb recel com les hipotètiques concessions de l'executiu cap al PSC -o cap a Junts- poden topar amb l'acord signat entre Aragonès i Jéssica Albiach. La cap de files de Catalunya en Comú, de fet, ja ha alertat que qualsevol aportació pressupostària al Hard Rock, per exemple, pot comprometre l'entesa prèvia. Un avís que ha fet extensiu a l'ampliació del Prat i al Quart Cinturó, dos projectes que rebutgen amb vehemència. I dos projectes que, com repassem en aquesta guia, els altres dos socis -PSC i Junts- veuen amb bons ulls. Aquesta és la guia per no perdre's en la fase final dels comptes.
 

1. El Quart Cinturó

- En quin punt es troba? Es tracta d'una d'aquelles infraestructures que porta dècades i dècades -en concret, des dels anys seixanta- projectades i que amb prou feines s'ha acabat de concretar. En essència, la idea és unir Vilafranca del Penedès amb Mataró a través de la segona corona metropolitana. Només s'han executat 7 dels 52 quilòmetres previstos en dos trams en funcionament que no estan connectats entre ells. La transferència cap a la Generalitat del tram que hauria d'unir Terrassa i Sabadell també és objecte de debat. 

- Què diu ERC: Els republicans veuen aquesta construcció com un model "caduc" que confronta amb el projecte de mobilitat sostenible que defensen. Com a alternativa, plantegen un tren orbital que connecti el Vallès amb Penedès i Maresme, millorar la connexió Rodalies-FGC, i estudiar un nou tramvia entre Terrassa i Sabadell.

- Què diu el PSC: Els socialistes volen que el govern espanyol i la Generalitat arribin a un acord "en el termini de dos mesos" pel finançament d'aquest projecte i així iniciar la seva execució com més aviat millor. També demanen que s'incorporin les partides pressupostàries corresponents en el pressupost per al 2023. 

- Què diu Junts: La posició de Junts és nítida a favor de completar el Quart Cinturó, especialment el tram que uneix les dues capitals del Vallès Occidental, com va quedar demostrat en una moció presentada a finals de l'any passat al Parlament. 

- Què diuen els comuns: Albiach ja ha assenyalat aquest dimarts que qualsevol euro públic destinat al projecte compromet l'acord de pressupostos signat amb Aragonès. "El que necessiten els treballadors és Rodalies", sostenen sovint des de Catalunya en Comú. 

 

2. L'aeroport del Prat

- En quin punt es troba? L'ampliació que van pactar la ministra Raquel Sánchez i el vicepresident Jordi Puigneró l'agost del 2021 a Madrid, just abans de la celebració d'una comissió bilateral, va estavellar-se al cap de poques setmanes. La Moncloa va argumentar que la divisió al Govern sobre el projecte era massa evident com per tirar-lo endavant. La Generalitat sempre va criticar el component unilateral de la proposta de l'Estat. Només l'executiu espanyol, però, té la competència per tornar a reviscolar la iniciativa. 

- Què diu ERC: Els republicans, lluny d'una ampliació, aposten per un nou pla estratègic de l'aeroport que preservi els "espais naturals" que l'envolten, i que permeti augmentar vols sense necessitat d'ampliació. De fet, ERC prefereix parlar de "millores en la gestió". Dissabte passat, Ernest Maragall va assegurar que el Govern està a punt de liderar el "desbloqueig" del projecte futur del Prat. 

- Què diu el PSC: Els socialistes volen que Aragonès, Sánchez i Aena arribin a un acord el primer semestre de 2023 per a la transformació i ampliació del Prat, amb l'objectiu de convertir-lo en un "veritable aeroport" de connexió intercontinental. "Si no, Milà, Torí i altres aeroports ens passaran davant", ha declarat aquest dimarts Alícia Romero.

- Què diu Junts: Ja quan formava part del Govern, la formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull era molt més favorable a l'ampliació del Prat del que ho era ERC. Fins i tot s'havien acostat al PSC al Parlament per obtenir votacions favorables al projecte. Un cop fora de l'executiu, el Prat és una iniciativa econòmica clau per a Junts. 

- Què diuen els comuns: Al despatx parlamentari de Jéssica Albiach hi ha un cartell en contra de l'ampliació del Prat. Han fet de l'oposició a aquest projecte un dels cavalls de batalla de la seva acció política. Dissabte mateix, en un acte de Sumar, Yolanda Díaz i l'alcaldessa Ada Colau van tornar a manifestar-s'hi en contra.

 

3. Hard Rock

- En quin punt es troba? El projecte es troba aturat perquè va rebre, a l'octubre, un informe desfavorable per part de la Generalitat. En concret, l'última modificació del pla director urbanístic no compleix els requisits ambientals necessaris. Això va alterar els plans de la comissió d'urbanisme de Tarragona, que volia desencallar la iniciativa com demanen els sectors econòmics del territori implicat. El Govern sempre ha apuntat que, per concretar el projecte, caldrà complir amb els informes de sostenibilitat ambiental. 

- Què diu ERC: Dins les files dels republicans hi ha divisió sobre el recreatiu. Alguns dels seus diputats o les mateixes joventuts del partit s'hi han manifestat en contra mentre que des de l'executiu asseguren que el projecte "es farà" quan es resolguin les irregularitats vigents, en relació als informes desfavorables que hi ha damunt la taula a hores d'ara. A l'executiu es recorda que el nombre de casinos ja es va reduir de sis a un, diferència substancial respecte al projecte inicial.

- Què diu el PSC: Els socialistes asseguren que el Hard Rock compta amb un gran consens al territori per les inversions que generarà i pels nous llocs de treball que oferirà. Aquest mateix dimarts, Alícia Romero ha reclamat al Govern que ajudi en la transacció de terrenys entre La Caixa i els inversors. Aquest projecte és la primera exigència que apareix en el document que els socialistes han traslladat a Aragonès per negociar els comptes.

- Què diu Junts: El partit sempre ha estat posicionat a favor del projecte. De fet, la conselleria de Territori, que en l'última dècada sempre ha recaigut en mans de Junts -o en sigles del passat- ha estat clau per al seu impuls. El Hard Rock, de fet, apareix en el document que va fer arribar al desembre Junts per negociar els pressupostos. 

- Què diuen els comuns: Consideren que el Hard Rock és un model que fomenta la ludopatia i la precarietat laboral. Per això, els de Jéssica Albiach, que sempre s'han oposat a aquest projecte, ja han advertit que no acceptaran cap partida pressupostària per a la seva construcció i posada en marxa. Així mateix, han carregat contra els socialistes per condicionar els pressupostos al "casino més gran d'Europa". Unes afirmacions que obligaran el president a un joc d'equilibris per no perdre's en el laberint final dels pressupostos.