16
de gener
del
2023
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
16:34h
"Quan quedin uns mesos per a les eleccions, un dia es veurà Marc Castells fent-se una foto al costat de Laura Borràs. Són coses que volen temps i que no poden arribar en qualsevol moment". La frase la va pronunciar un dirigent que ha treballat a cavall del PDECat i de Junts, especialitzat en el món municipal convergent i postconvergent, durant la tardor de l'any passat. La fotografia de Castells, alcalde d'Igualada, al costat de la presidenta suspesa del Parlament es va produir definitivament aquest dissabte en el consell nacional de Junts amb la plana major del partit. La tria de la ciutat on es va celebrar la reunió -la capital de l'Anoia- no va ser casual, sinó que el simbolisme explica fins a quin punt la direcció que comanden Borràs i Jordi Turull atorga importància al fet d'haver anat confluint amb els alcaldes rellevants del PDECat camí de les municipals per superar la trencadissa de l'estiu del 2020 protagonitzada per Carles Puigdemont.
Castells, de fet, va ser un dels que més bel·ligerants es van mostrar amb l'expresident de la Generalitat quan s'estava negociant el futur de l'espai postconvergent. "Un dels pocs que li van plantar cara de debò", recorden diversos dirigents consultats per Nació. El pas dels anys, una visió pragmàtica dels comicis del 28 de maig i la voluntat de conservar l'alcaldia han pesat en la decisió de l'alcalde d'Igualada i també en la d'altres batlles -o aspirants a ser-ho- repartits per tot el territori. El procediment de captació el va arrencar Jordi Sànchez quan era secretari general i va passar per moments de turbulències després de la sortida del Govern, però s'ha anat consolidant per dues vies: per la de la incorporació des del PDECat cap a Junts -sense necessitat de fer-se militant de manera immediata- o bé perquè batlles hereus de CDC renunciessin a continuar.
Això, per exemple, és exactament el que ha passat a Reus, on Carles Pellicer va optar per no tornar a ser candidat i va aplanar el camí per a Teresa Pallarès. O a Vilafranca del Penedès, on Pere Regull -un dels alcaldes clàssics de l'espectre convergent- tampoc repetirà com a cap de cartell. El fet que el PDECat no disposi de representació al Parlament -Castells era el número tres de la llista que liderava l'exconsellera Àngels Chacón, ara de tornada al sector privat- i que els alcaldes "vulguin guanyar" -així s'expressin des de la sala de màquines de Junts- són dos factors decisius. Que els hereus de CDC hagin donat llibertat als seus regidors per la marca municipal i per les aliances també ha facilitat el transvasament, pensat també per l'endemà del 28-M.
Per què? Perquè a les municipals és tan rellevant qui mana a cada ajuntament com qui governa els consells comarcals i les quatre diputacions. En aquest sentit s'ha d'entendre l'acord entre Junts i la marca electoral del PDECat a les comarques de Lleida -avançat per Nació-, que inclou 23 alcaldes i està pensat per sumar als organismes supramunicipals. "Confiem que s'aniran produint notícies com aquesta d'ara endavant", ha assenyalat aquest dilluns el portaveu de Junts, Josep Rius, en la roda de premsa posterior a l'executiva. Els fitxatges -que també han arribat en ciutats com Calella i Figueres- suposen la constatació, segons Rius, que s'ha consolidat la "pluralitat" i "fortalesa" del partit. Amb alguns dels qui ara computaran el seu vot per Junts, les discrepàncies durant el procés de reordenació coordinat entre el PDECat, Waterloo i Lledoners van ser sonores, amb ferides que van acabar sent personals.
Un dels qui s'hi va implicar de manera discreta va ser Xavier Trias, immers en la precampanya per recuperar l'alcaldia de Barcelona que va perdre el 2015 davant d'Ada Colau. Hi ha enquestes que li somriuen especialment -La Vanguardia pronosticava la seva victòria amb 12 regidors aquest cap de setmana-, i en el camí cap al 28-M ha optat per treure la pols al manual convergent. La llista que prepara, de fet, és un compendi de noms -Neus Munté, Jordi Martí, Victòria Alsina, Damià Calvet, Ramon Tremosa- amb emmarcat en la tradició nacionalista, amb més o menys veterania en la militància. Trias, a banda, ha aconseguit mans lliures no només per dissenyar la campanya, sinó també per la política de pactes de l'endemà. Sense excloure, per descomptat, el PSC.
Aquesta estratègia de confluència per la via dels fets, en tot cas, no és precisament nova. La primavera del 2021, quan Castells encara era responsable de política municipal del PDECat -ara ja no hi milita-, el seu interlocutor a Junts era David Saldoni, ara adjunt a Turull i peça clau per entendre els moviments territorials dels últims mesos. L'alcalde d'Igualada i Saldoni, amb passat com a alcalde de Sallent i membre fundador -en el seu dia- del partit hereu de CDC, s'encarregaven de passar balanç a com havien quedat els grups municipals de la trencadissa. Ja en aquell moment, veus de tot l'espai reclamaven "llibertat" de cara als comicis d'enguany amb l'argument que hi guanyaria "tothom".
El que sí que ha intentat Junts en tot moment és allunyar la imatge d'un acord global amb el PDECat. Dins la formació fundada per Puigdemont hi ha sectors -Míriam Nogueras, portaveu a Madrid, va ser explícita fa unes setmanes en aquest sentit- que recelen de tot allò que tingui a veure amb l'antiga Convergència. Al mateix temps, això sí, el benefici que se'n pot treure -més alcaldies, més possibilitats de tenir consells comarcals i diputacions en un context de pujada del PSC i de competència amb ERC- ha convençut la direcció d'anar a buscar figures clau del PDECat per confluir-hi sense que el preu, públicament, sigui elevat. Entre l'operació Trias a Barcelona, els pactes a Lleida i la irrupció de Castells, la maniobra cada cop és més a prop de ser completada.
Castells, de fet, va ser un dels que més bel·ligerants es van mostrar amb l'expresident de la Generalitat quan s'estava negociant el futur de l'espai postconvergent. "Un dels pocs que li van plantar cara de debò", recorden diversos dirigents consultats per Nació. El pas dels anys, una visió pragmàtica dels comicis del 28 de maig i la voluntat de conservar l'alcaldia han pesat en la decisió de l'alcalde d'Igualada i també en la d'altres batlles -o aspirants a ser-ho- repartits per tot el territori. El procediment de captació el va arrencar Jordi Sànchez quan era secretari general i va passar per moments de turbulències després de la sortida del Govern, però s'ha anat consolidant per dues vies: per la de la incorporació des del PDECat cap a Junts -sense necessitat de fer-se militant de manera immediata- o bé perquè batlles hereus de CDC renunciessin a continuar.
Això, per exemple, és exactament el que ha passat a Reus, on Carles Pellicer va optar per no tornar a ser candidat i va aplanar el camí per a Teresa Pallarès. O a Vilafranca del Penedès, on Pere Regull -un dels alcaldes clàssics de l'espectre convergent- tampoc repetirà com a cap de cartell. El fet que el PDECat no disposi de representació al Parlament -Castells era el número tres de la llista que liderava l'exconsellera Àngels Chacón, ara de tornada al sector privat- i que els alcaldes "vulguin guanyar" -així s'expressin des de la sala de màquines de Junts- són dos factors decisius. Que els hereus de CDC hagin donat llibertat als seus regidors per la marca municipal i per les aliances també ha facilitat el transvasament, pensat també per l'endemà del 28-M.
Per què? Perquè a les municipals és tan rellevant qui mana a cada ajuntament com qui governa els consells comarcals i les quatre diputacions. En aquest sentit s'ha d'entendre l'acord entre Junts i la marca electoral del PDECat a les comarques de Lleida -avançat per Nació-, que inclou 23 alcaldes i està pensat per sumar als organismes supramunicipals. "Confiem que s'aniran produint notícies com aquesta d'ara endavant", ha assenyalat aquest dilluns el portaveu de Junts, Josep Rius, en la roda de premsa posterior a l'executiva. Els fitxatges -que també han arribat en ciutats com Calella i Figueres- suposen la constatació, segons Rius, que s'ha consolidat la "pluralitat" i "fortalesa" del partit. Amb alguns dels qui ara computaran el seu vot per Junts, les discrepàncies durant el procés de reordenació coordinat entre el PDECat, Waterloo i Lledoners van ser sonores, amb ferides que van acabar sent personals.
Un dels qui s'hi va implicar de manera discreta va ser Xavier Trias, immers en la precampanya per recuperar l'alcaldia de Barcelona que va perdre el 2015 davant d'Ada Colau. Hi ha enquestes que li somriuen especialment -La Vanguardia pronosticava la seva victòria amb 12 regidors aquest cap de setmana-, i en el camí cap al 28-M ha optat per treure la pols al manual convergent. La llista que prepara, de fet, és un compendi de noms -Neus Munté, Jordi Martí, Victòria Alsina, Damià Calvet, Ramon Tremosa- amb emmarcat en la tradició nacionalista, amb més o menys veterania en la militància. Trias, a banda, ha aconseguit mans lliures no només per dissenyar la campanya, sinó també per la política de pactes de l'endemà. Sense excloure, per descomptat, el PSC.
Aquesta estratègia de confluència per la via dels fets, en tot cas, no és precisament nova. La primavera del 2021, quan Castells encara era responsable de política municipal del PDECat -ara ja no hi milita-, el seu interlocutor a Junts era David Saldoni, ara adjunt a Turull i peça clau per entendre els moviments territorials dels últims mesos. L'alcalde d'Igualada i Saldoni, amb passat com a alcalde de Sallent i membre fundador -en el seu dia- del partit hereu de CDC, s'encarregaven de passar balanç a com havien quedat els grups municipals de la trencadissa. Ja en aquell moment, veus de tot l'espai reclamaven "llibertat" de cara als comicis d'enguany amb l'argument que hi guanyaria "tothom".
El que sí que ha intentat Junts en tot moment és allunyar la imatge d'un acord global amb el PDECat. Dins la formació fundada per Puigdemont hi ha sectors -Míriam Nogueras, portaveu a Madrid, va ser explícita fa unes setmanes en aquest sentit- que recelen de tot allò que tingui a veure amb l'antiga Convergència. Al mateix temps, això sí, el benefici que se'n pot treure -més alcaldies, més possibilitats de tenir consells comarcals i diputacions en un context de pujada del PSC i de competència amb ERC- ha convençut la direcció d'anar a buscar figures clau del PDECat per confluir-hi sense que el preu, públicament, sigui elevat. Entre l'operació Trias a Barcelona, els pactes a Lleida i la irrupció de Castells, la maniobra cada cop és més a prop de ser completada.