1 de 10
TRIBUNALS

La Moncloa adverteix Castella i Lleó que no tolerarà cap retrocés en el dret a l’avortament

La ministra Darias afirma que està disposada a portar el pla al Constitucional si el govern autonòmic de PP i Vox manté el desafiament; l'executiu de Pedro Sánchez només preveu aplicar el 155 com a última opció

Les iniciatives «provida» entren en vigor aquest dilluns sense que els sanitaris sàpiguen com han d'aplicar-les. | EP
per Maria Rabella Ytarte, Barcelona | 16 de gener de 2023 a les 11:50 |
La Moncloa ha passat a l'acció. Aquest cap de setmana ha enviat un requeriment formal al govern de PP i Vox de Castellà i Lleó perquè faci marxa enrere en les controvertides mesures antiavortistes que pretén impulsar. "Podem aplicar el 155", han assegurat fonts del govern espanyol a La Vanguardia aquest matí. Un recurs, però, que només s'activaria com a última opció si l'executiu regional persisteix en el seu desafiament a l'autoritat central. En principi, el pla de la ultradreta ha d'entrar en vigor aquest mateix dilluns sense que els i les professionals sanitàries sàpiguen, ben bé, com han d'aplicar-lo o si, directament, estan obligats i obligades a fer-ho.



No obstant això, des de l'executiu liderat per Pedro Sánchez s'han afanyat a subratllar que l'aplicació d'aquest article de la Constitució, que podria arribar a intervenir les competències de salut del territori, ara mateix no està damunt la taula. En una entrevista a la Cadena Ser, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha apuntat el que podria ser un primer pas si es manté la desobediència: portar les mesures "provida" al Tribunal Constitucional (TC). Així doncs, el 155 només s'executaria si no hi hagués més remei. L'antídot és que la ruta de col·lisió aconsegueixi concloure amb un acord entre les parts. 
 

El procés que podria començar ara

El requeriment formal que aquest diumenge el govern de Sánchez ha traslladat a la comunitat autònoma podria ser només "el primer pas", tal com ha afirmat en una entrevista als mitjans de comunicació aquest mateix dilluns la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.


Quins serien, doncs, els següents passos? Encara que Rodríguez no els ha detallat, podria ben ser que en cas en què no obtinguin un pacte després de l'amenaça formal de diumenge, es constituís una comissió mixta entre les administracions del govern central i el regional per intentar reconduir la situació. Si el resultat és un fracàs, l'executiu de PSOE i Podem podria obrir un recurs al contenciós-administratiu perquè actuessin els tribunals. I si això tampoc funciona, al govern de coalició només li quedarà l'opció de plantejar un requeriment per esgrimir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Castella i Lleó, el mateix que va activar l'octubre del 2017 Mariano Rajoy a Catalunya.
 

Pressionen Feijóo perquè moderi

La notícia arriba en plena campanya preelectoral de les autonòmiques del 28-M. En aquest context, el PSOE s'esforça a responsabilitzar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, d'emparar el "retrocés ideològic" tant del seu partit com de la ultradreta de Vox a la regió. Amb la mirada posada en els comicis i en un clima de creixent crispació política, els socialistes han reclamat a Feijóo que moderi i convenci el president autonòmic, Alfonso Fernández Mañueco, perquè rectifiqui. "Que posi fi a aquest abús", demanen i és que consideren que les mesures "provida" vulneren la legislació vigent i atempten contra el dret de la dona a decidir lliurement quan vol, o si vol, interrompre el seu embaràs. De moment, però, l'únic que hi ha és un silenci eixordador del conservador que, des de Ferraz, descriuen com a "eloqüent".

 

L'antecedent del pin parental

Un cas similar al de les mesures antiavortament és el del pin parental, que també van intentar tirar endavant PP i Vox, a les escoles i instituts de Múrcia el 2020. Aleshores, el ministeri d'Educació liderat per Isabel Celáa també va remetre al govern autonòmic un requeriment formal perquè fes marxa enrere en la iniciativa, que consistia a dotar a les famílies de la possibilitat de poder vetar els seus fills i filles d'estudiar activitats escolars que no estaven incloses en el pla d'estudis, com ara la diversitat afectiva i sexual. El departament va considerar que la iniciativa era un "instrument de censura educativa"  i que "vulnerava el dret fonamental dels nens i nenes a ser educats". Finalment, el govern autònom va fer optar per fer marxa enrere en el pin parental i no va caldre anar més enllà.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació