Un PP en pugna amb Vox es torna a enredar amb l'avortament

L'estratègia de la tensió del Partit Popular per erosionar el govern de Pedro Sánchez està posant la direcció d'Alberto Núñez Feijóo en una situació molt arriscada. La coalició del PP amb l'extrema dreta de Vox a Castella i Lleó era una bomba de rellotgeria que finalment ha esclatat en forma de protocol antiavortista. Abanderat pel vicepresident ultra de l'executiu autonòmic, Juan García Gallardo, Valladolid va aprovar el 12 de gener passat un protocol de "defensa de la vida" amb l'objectiu de reduir els avortaments en aquell territori. La mesura més controvertida és l'oferiment a les dones embarassades d'escoltar el batec del fetus, una mesura antiavortista adoptada en alguns països com a element de pressió a ls dones que volen interrompre l'embaràs. 

L'executiu espanyol va enviar diumenge un requeriment a la junta de Castella i Lleó perquè no apliqués el protocol, que considera fora de les competències autonòmiques i una vulneració de la legislació vigent quant a interrupció de l'embaràs. Aquest dilluns, el govern espanyol ha brandat la possibilitat de recórrer a l'article 155 per aturar l'entrada en vigor d'aquest protocol, però situant-lo com a últim recurs. El conflicte està servit. Pel PP, l'avortament mai ha estat un tema fàcil. Mariano Rajoy va prometre reformar la llei per permetre només interrompre l'embaràs en casos de violació o perill per la mare. Al final, va haver de recular i el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va dimitir.
 

1.- L'aposta de Vox per les guerres culturals

En el pols que mantenen el PP i Vox per l'espai de la dreta més recalcitrant, els de Santiago Abascal es troben còmodes tibant al màxim i posant el PP en situació incòmoda. El líder voxista a Castella i Lleó, Juan García Gallardo, estrella a l'alça en la formació, no afluixa. Avui mateix ha insistit en què el protocol és d'obligat compliment per al personal sanitari, que ha d'oferir a les dones la possibilitat d'escoltar el batec del fetus en les primeres setmanes, així com ajuda psicosocial. 

García Gallardo és ben conscient que, amb un tema tan sensible com aquest, posa el dit a la ferida de totes les sensibilitats, alhora que crispa a les forces progressistes i als col·lectius feministes. Per això ha repetit aquests dies de manera expressa que el protocol respon al model "hongarès", en al·lusió a la política antiavortista del govern del primer ministre Viktor Orbán. Una referència que per força genera incomoditat al PP. 
 

2.- Contradiccions a la junta de coalició

El president de la junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, del Partit Popular, ha estat intentant aquests dies treure ferro a la polèmica, presoner com està de l'acord amb Vox per governar el que ha estat històricament un feu popular des que la comunitat va ser el bressol polític de José María Aznar. Mañueco ha arribat a dir que les mesures aprovades pel seu govern no tenen res a veure amb l'avortament, sinó amb la "política de natalitat". 
 

3. Ayuso intenta desmarcar-se

El sentiment de desconcert i incomoditat és creixent al PP. La millor mostra l'ha donat aquest dilluns la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que no ha dubtat a criticar Vox. Ayuso, que ha dit que li sembla bé tot el que es faci en favor de la "vida", ha acusat García Galalrdo d'"improvisació" i d'asoptar una mesura "innecessària" que, a més, ha fet el joc al govern de Sánchez. Castella i Lleó no té eleccions aquest maig, però Madrid sí, i Ayuso afronta ara mateix una revolta del sector sanitari i vol evitar cap desgast en un tema com l'avortament. 
 

4.- Génova, presonera de la radicalització

Alberto Núñez Feijóo es mou des que va arribar a Génova dalt d'un fil molt inestable. Fa uns dies va presentar l'exdirigent basc Borja Sémper com a portaveu davant el nou cicle electoral. Sémper, un polític situat en l'ala més centrista de la formació, havia abandonat la política incòmode amb els aires radicals de Pablo Casado i ha estat recuperat per Feijóo. Però alhora, el líder del partit manté la pressió contra Sánchez amb un discurs molt dur, fregant les acusacions d'il·legitimitat contra el president espanyol per la seva política de pactes amb l'independentisme. 

Feijóo entoma la campanya per a unes municipals i autonòmiques del maig que seran la seva gran prova electoral. Necessita fer uns bons resultats i la seva estratègia no acaba d'assentar-se, jugant al tacticisme i a una barreja incerta de duresa i gestos suposadament moderats. Una polèmica entorn l'avortament és l'últim que necessita. El president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, aliat de Feijóo, ha assenyalat aquest dilluns que "Vox no presideix Castella i Lleó" i que el protocol "no és obligatori". 
 

5.- De Sanitat a les municipals

La Moncloa no pensa desaprofitar l'oportunitat de tornar a deixar Feijóo en una posició de feblesa. El protagonisme de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha estat considerable aquests dies. És la seva cartera la que es veu afectada per la controvèrsia, però el lpaper de Darias no és políticament irrellevant: la ministra, política canària, serà candidata a l'alcaldia de Les Palmes, un municipi en mans del PSOE i que Sánchez vol conservar a tota costa.
 

6.- Copiant l'extrema dreta nord-americana

García Gallardo ha esmentat Orbán com l'inspirador del protocol. En efecte, el govern de dreta hongarès va aprovar el 2022 un decret que exigeix a les dones que volen interrompre el seu embaràs a escoltar el batec del cor del fetus. És un primer pas per anar cap a la prohibició de l'avortament. Però Orbán no ha inventat res. La font inspiradora d'aquestes lleis prové del moviment de dreta cristiana i dels sectors més ultraconservadors dels Estats Units. Va ser l'estat de Texas el que va aprovar una primera llei en aquesta línia l 2011. Després s'hi van afegir més estats. 

Actualment, després de la decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar la jurisprudència vigent fins ara, els estats governats pels republicans més radicals van més enllà. La nova llei del batec de Texas ja vol prohibir tot avortament a partir del moment que se sent el batec del fetus, que és a les sis setmanes. L'episodi de Castella i Lleó respon a un fenomen global i té el seu origen en la croada antiavortista i les guerres culturals de l'extrema dreta nord-americana.