El Barça guanya la Supercopa al Madrid en el primer títol de l'era Xavi

Els blaugrana posen fi a una sequera de gairebé dos anys sense títols amb un partit que han dominat per 3 gols a 1

Els jugadors del Barça tornen a fer somiar i aixequen la Supercopa d'Espanya a Riad.
Els jugadors del Barça tornen a fer somiar i aixequen la Supercopa d'Espanya a Riad. | EP
15 de gener del 2023
Actualitzat a les 23:57h

21 mesos després, el Barça ha aconseguit deixar enrere la sequera de títols i aconseguir contra, ni més ni menys, que el Reial Madrid, la Supercopa d'Espanya -la 14a en el seu palmarès- per 3 gols a 1. El partit, que s'ha jugat al Fahd Stadium de Riad (Aràbia Saudita), ha servit per trencar totes les estadístiques. Els blancs han golejat històricament el Barça en finals de la Supercopa. Fins ara, ho havia fet en sis ocasions enfront de només una blaugrana. Així, el matx val per consolidar, en part, el projecte iniciat fa poc més d'un any per Xavi, el tècnic de Terrassa que, aquest diumenge, s'ha apoderat del seu primer títol. La fita, sens dubte, haurà de servir per rearmar d'optimisme l'equip i l'afició de Can Barça de cara als altres grans títols de la temporada.


 

Gavi, Lewandowski i Pedri: els autors dels gols

El Madrid ha sortit pressionant força amunt en un plantejament valent per part del tècnic del Madrid, Carlo Ancelotti. Però el Barça ha tocat i tocat, distret una mica, accelerat i ja ha estat dins l’àrea. A la primera part, el 54% de la possessió ha estat pels de Xavi, amb un 63% del temps a camp del Madrid. A més a més, ha fet una molt bona pressió quan no ha tingut la pilota. L'ha arribat a recuperar 29 vegades -10 en camp contrari-, en una bona pressió que, ben segur, tenia pensada Xavi.

Una de les recuperacions ha provocat el primer gol del partit, que ha arribat el minut 33 de la mà de Gavi. La maniobra del jove crack blaugrana ha estat perfecta. Ha rebut de Robert Lewandowski arran d'un doble error de Rüdiger, sense avantatge per Camavinga, que ha comès un error i ha trigat molt a tancar. Busquets ha pogut robar i gràcies a una pilota que ha anat rapidíssima ha arribat el gol, que ha dibuixat un somriure d'immensa felicitat al rostre del sevillà mentre el camp corejava "Gavi, Gavi". El Madrid, com ja és habitual, no s'ha posat gens nerviós i el Barça ha continuat atacant sense perdre la pressió. Els blancs han necessitat proposar alguna cosa més i trobar Toni Kroos i Luka Modric. 

En aquest escenari ha aparegut, finalment, Lewandowski, que va estar pràcticament desaparegut a la semifinal de la Supercopa. En el minut 44 ha tornat a guanyar l'acció al Madrid en una pilota dividida oferta a l’espai a Gavi, sens dubte el millor jugador del matx. El migcampista ha arribat amb avantatge, sense pressa, i amb tota la tranquil·litat del món, ha controlat i convidat al gol al polonès, que ha rematat amb l’interior allà on tocava per fer pujar al marcador el segon gol dels nois de Xavi. El tercer ha arribat a la segona part de les botes de Pedri al minut 68. Ha estat des de la segona línia i fins a la mateixa cuina. També ha estat resultat d'una recuperació i d'una acció que ha tingut dos protagonistes coneguts en el partit: Lewandowski i Gavi. Un gol que ha servit per sentenciar la final.
 

Un partit per trencar registres i omplir la panxa

En general, el Barça ha jugat molt bé i ha sabut ser gran en un partit gran. Per fi ha estat contundent. Per fi els i les seguidores blaugrana han vist un enfrontament en què han sabut a què jugava l'equip en cada moment. Els blaugrana han tingut més gana que el Madrid. Han estat més encertats que els blancs, molt més còmodes. És més, a la segona part, els onze del Barça han jugat, fins i tot, millor que a la primera. El final ha estat un bany. Ha aplaudit tothom, fins i tot aficionats amb la bufanda blanca. El Barça ha jugat ràpid i ha tingut una superioritat numèrica per dins que ha desarmat el Madrid. La fórmula blaugrana, dona resultats. Ancelotti deia que el seu equip tenia "la panxa plena”. Aquest diumenge arribava a Riad com el vigent campió de Lliga i Champions. El tècnic no perdia una final a partit únic des del 2010 amb el Chelsea. Potser, en aquesta ocasió, ell i els seus jugadors han pensat que el matx els hi quedava petit.