14
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
12:48h
A mesura que passa el temps la tecnologia avança i es multipliquen les seves aplicacions. Cada any veiem com surten aparells més potents, funcionals i eficients. Un clar exemple d'això és el mon de la robòtica, on constantment es mostren avenços que ens impressionen i ens espanten alhora. Son robots més intel·ligents i que s'assemblen més als humans. Aquesta aproximació porta a plantejar-se, cada vegada amb més força, si algun dia un robot podrà tenir consciència humana.
Doncs bé, el debat sobre la intel·ligència dels robots segueix fent passos endavant i, actualment, els experts i el mon de la robòtica ja es plantegen crear màquines que siguin resilients i tinguin una consciència. Així s'exposa en un reportatge del New York Times al Diari Ara en què diferents científics valoren amb força la possibilitat que en un futur existeixin robots que es reconeguin a ells mateixos, aprenguin i millorin amb les experiències "vitals".
Hod Lipson és un enginyer mecànic i director del Laboratori de Màquines Creatives de la Universitat de Colúmbia que ha treballat durant anys en el desenvolupament de màquines que detecten problemes en el seu propi maquinari (una peça trencada) i son capaces de canviar el seu comportament per superar l'error o el problema. Veient que cada vegada els robots estan més integrats a les nostres vides (fan operacions, són part de la cadena de producció o, fins i tot, interactuen amb nosaltres), el doctor Lipson defensa que és necessari que siguin resilients, és a dir que aprenguin dels errors per no repetir-los: "No treballem en una pregunta de recerca com qualsevol altra. Aquesta és la pregunta per antonomàsia. És més gran que curar el càncer. Si aconseguim crear una màquina que tingui una consciència equiparable a la humana, eclipsarà qualsevol altra cosa que s'hagi fet. La mateixa màquina podrà curar el càncer", afirma el doctor americà al reportatge del New York Times.
Recentment, Hod Lipson, juntament amb altres experts, han fet públic un últim treball que consisteix en una màquina autoconscient que es reconeix: un braç amb dues articulacions fixat a una taula que, gràcies a càmeres instal·lades al seu voltant, es mirava i es reconeixia "com un nadó en un bressol que observa la seva imatge al mirall", diu Lipson. Al cap d'una estona, amb l'ajuda d'un algoritme d'aprenentatge, el robot va "tenir una certa noció de jo, una nebulosa", afegeix el doctor.
Un altre exemple és la creació que ha aconseguit Antonio Chella, expert en robòtica de la Universitat de Palerm. Ha desenvolupat un robot capaç de reconèixer-se en un mirall. Chella creu que no hi pot haver consciència sense un llenguatge, i per això treballa en el desenvolupament de màquines que siguin capaces de generar "diàlegs interns".
Però què passarà quan tinguem robots conscients? Podran votar? Tindran llibertat i drets? Quin paper se'ls hi atorgarà? Segons el reportatge del New York Times, "només hauríem de crear màquines que suscitin un acord total sobre el fet que no importen moralment o que sí que ho fan". Aquesta és la idea que defensa Eric Schwitzgebel, professor de filosofia de la Universitat de Califòrnia. Per aquest expert, qualsevol cosa que es trobi "en la zona grisa" de la consciència i la rellevància moral és "susceptible" de provocar danys greus des d'una perspectiva o l'altra.
Un altre testimoni, Robert Long, filòsof de l'Institut Futur per a la Humanitat de la Universitat d'Oxford, també està a favor d'aquesta cautela: "Ens precipitem cap a un futur ple de tota mena de problemes desconeguts i enutjosos per als quals no estem preparats". Long creu que la creació de robots conscients podria acostar-nos al risc d'assolir màquines ultraintel·ligents que posessin per sobre dels humans: "Preferiria viure en un món on les coses avancessin a un ritme molt més lent i es pensés molt més sobre el que s'incorpora a aquestes màquines".
La cautela, però, segons el New York Times, pot frenar l'avenç tecnològic i això impediria la creació de tecnologies útils. Alguns experts consideren que els beneficis dels robots conscients podrien superar els riscos, altres son partidaris de valorar i calcular els passos que fa la robòtica. El futur, l'ètica, la tecnologia i el desenvolupament es barregen en un debat que, com moltes altres vegades, torna a confrontar les màquines contra els humans.
Doncs bé, el debat sobre la intel·ligència dels robots segueix fent passos endavant i, actualment, els experts i el mon de la robòtica ja es plantegen crear màquines que siguin resilients i tinguin una consciència. Així s'exposa en un reportatge del New York Times al Diari Ara en què diferents científics valoren amb força la possibilitat que en un futur existeixin robots que es reconeguin a ells mateixos, aprenguin i millorin amb les experiències "vitals".
Hod Lipson és un enginyer mecànic i director del Laboratori de Màquines Creatives de la Universitat de Colúmbia que ha treballat durant anys en el desenvolupament de màquines que detecten problemes en el seu propi maquinari (una peça trencada) i son capaces de canviar el seu comportament per superar l'error o el problema. Veient que cada vegada els robots estan més integrats a les nostres vides (fan operacions, són part de la cadena de producció o, fins i tot, interactuen amb nosaltres), el doctor Lipson defensa que és necessari que siguin resilients, és a dir que aprenguin dels errors per no repetir-los: "No treballem en una pregunta de recerca com qualsevol altra. Aquesta és la pregunta per antonomàsia. És més gran que curar el càncer. Si aconseguim crear una màquina que tingui una consciència equiparable a la humana, eclipsarà qualsevol altra cosa que s'hagi fet. La mateixa màquina podrà curar el càncer", afirma el doctor americà al reportatge del New York Times.
ELs robots conscients podrien ser realitat en un futur proper. Foto: Pal Robotics
Recentment, Hod Lipson, juntament amb altres experts, han fet públic un últim treball que consisteix en una màquina autoconscient que es reconeix: un braç amb dues articulacions fixat a una taula que, gràcies a càmeres instal·lades al seu voltant, es mirava i es reconeixia "com un nadó en un bressol que observa la seva imatge al mirall", diu Lipson. Al cap d'una estona, amb l'ajuda d'un algoritme d'aprenentatge, el robot va "tenir una certa noció de jo, una nebulosa", afegeix el doctor.
Un altre exemple és la creació que ha aconseguit Antonio Chella, expert en robòtica de la Universitat de Palerm. Ha desenvolupat un robot capaç de reconèixer-se en un mirall. Chella creu que no hi pot haver consciència sense un llenguatge, i per això treballa en el desenvolupament de màquines que siguin capaces de generar "diàlegs interns".
La consciència dels experts
Però què passarà quan tinguem robots conscients? Podran votar? Tindran llibertat i drets? Quin paper se'ls hi atorgarà? Segons el reportatge del New York Times, "només hauríem de crear màquines que suscitin un acord total sobre el fet que no importen moralment o que sí que ho fan". Aquesta és la idea que defensa Eric Schwitzgebel, professor de filosofia de la Universitat de Califòrnia. Per aquest expert, qualsevol cosa que es trobi "en la zona grisa" de la consciència i la rellevància moral és "susceptible" de provocar danys greus des d'una perspectiva o l'altra.Un altre testimoni, Robert Long, filòsof de l'Institut Futur per a la Humanitat de la Universitat d'Oxford, també està a favor d'aquesta cautela: "Ens precipitem cap a un futur ple de tota mena de problemes desconeguts i enutjosos per als quals no estem preparats". Long creu que la creació de robots conscients podria acostar-nos al risc d'assolir màquines ultraintel·ligents que posessin per sobre dels humans: "Preferiria viure en un món on les coses avancessin a un ritme molt més lent i es pensés molt més sobre el que s'incorpora a aquestes màquines".
La cautela, però, segons el New York Times, pot frenar l'avenç tecnològic i això impediria la creació de tecnologies útils. Alguns experts consideren que els beneficis dels robots conscients podrien superar els riscos, altres son partidaris de valorar i calcular els passos que fa la robòtica. El futur, l'ètica, la tecnologia i el desenvolupament es barregen en un debat que, com moltes altres vegades, torna a confrontar les màquines contra els humans.