Shakira ho ha tornat a fer: la venjança per fascicles contra Gerard Piqué continua imparable, cada dia una mica més agra, cada dia una mica més tronada. Un cop més, la colombiana ha aconseguit que mig món paralitzi la seva productivitat diària per poder disseccionar tranquil·lament cadascun dels atacs que dedica al seu ex, a la nòvia del seu ex, a la santa mare del seu ex, i al cosí segon de la peixatera habitual del xofer del seu ex.
Però compte, Shakira no és l'única que en aquests moments sent cremor a l'estómac per qüestions sentimentals. Avui, com cada dia, milions d'homes i dones separats s'odien per tot el món i es fan retrets feridors des de les seves trinxeres. I, d'entre tots aquests milions d'ànimes ofuscades, hi ha una dona que és gairebé tan mediàtica com Shakira i que només 24 hores més tard que ella va publicar també una (nova) venjança musical contra el seu ex: Miley Cyrus.
La Cyrus encara té travessada la seva relació amb l'actor Liam Hemsworth, i ha volgut començar l'any recordant-nos-ho una altra vegada amb un nou single, Flowers, en què es despatxa a gust contra aquell home que la va deixar tan tocada. Però la nord-americana ho fa amb un estil diferent del de Shakira. Amb un to molt més elegant, molt més subtil, molt més convincent des de tots els punts de vista. També des del musical.
La història de la seva cançó és la següent. Es veu que, quan Cyrus i Hemsworth estaven junts, aquest solia cantar-li la cançó When I was your man de Bruno Mars. Un tema de tons pastels que deia així: "I should have bought you flowers / And held your hand / Should have gave you all my hours / When I had the chance / Take you to every party 'cause all you wanted to do was dance".
A partir d'aquest record, el que ha fet ara la Cyrus és agafar l'estrofa i anar-la responent punt per punt, reivindicant així la seva autoestima i recordant(-se) que no necessita ningú que li compri flors ni que la porti a ballar enlloc. Tot plegat, amb bones paraules, des del respecte institucional: "I can buy myself flowers / Talk to myself for hours / Say things you don't understand / I can take myself dancing / And I can hold my own hand".
En vint-i-quatre hores, doncs, dues dives musicals han enterrat els seus ex de dues maneres ben diferents. Shakira, des de la cutror i la rendibilitat més absolutes. Cyrus, des de la ja emblemàtica marca Cyrus. I seria molt injust que la contribució d'aquesta segona a les venjances musicals quedés completament eclipsada per la vomitada popular de Shakira (seria injust i, d'altra banda, obvi).
Si encara no ho heu fet, entreu a Spotify i escolteu la cançó de la rebel americana; la que val la pena de veritat. Ara mateix no sé si en la gran indústria musical hi ha algú tan fràgil i tan fort com Miley Cyrus, la deessa grecoamericana amb un talent descomunal que, lamentablement, té tots els números de morir massa jove. Mentre no ho fa, però, ella ens va regalant flors. Flors com Flowers. Flors mil cops més interessants que el capullo de Shakira.