El rei Fahd de l’Aràbia Saudita, un dels "germans" i benefactors del rei emèrit espanyol, és, a hores d’ara, el rei saudita que durant més temps ha ocupat el tron. Concretament, Fahd ibn Abd-al-Aziz Al Saüd va exercir com a monarca entre el 13 de juny de 1982 i la data de la seva mort, l’1 d’agost de 2005. Abans d’accedir al tron, Fahd havia estat set anys com a príncep i, anteriorment, havia ocupat importants càrrecs dins de l’estructura de poder del país com ara el de ministre de l’interior i d’educació.
El regnat del rei Fahd, una de les fortunes més importants del món, va estar marcat, tot i una joventut més aviat díscola i llicenciosa, pel seu suport a les polítiques religioses més conservadores que, entre d’altres, comportaven una forta segregació de gènere que provocava una evident discriminació de les dones saudites. El qui va fer-se anomenar, a partir de 1986, com a "custodi de les dues mesquites santes", substituint així el títol més secular de "Sa Majestat", va ser també un dels pioners de l’estratègia diplomàtica d’utilitzar l’esport com a mecanisme per posicionar l’Aràbia Saudita al món.
És en el marc d’aquesta estratègia que la monarquia saudita va construir, el 1987, l’estadi Rei Fahd que aquest diumenge acollirà per segona vegada a la història, després d’haver albergat la semifinal de la Supercopa de l’any passat, un clàssic oficial disputat fora de les fronteres de l’Estat amb la singularitat que serà el primer cop en què Barça i Madrid es disputin la conquesta d’un títol a l’estranger.
El Rei Fahd tenia l’objectiu de convertir-se en una joia arquitectònica esportiva, fet del qual se’n deriva un dels sobrenoms que rep, que el bateja com "la Perla dels estadis". En aquest sentit, cal destacar que la seva construcció va tenir un cost de 510 milions de dòlars, una xifra d’allò més elevada per l’època, i que va ser dissenyat amb totes les comoditats, incloent-hi una imponent tribuna reial i la coberta més gran realitzada fins al moment, amb una estructura de membrana que simulava una tenda beduïna.
Els reis Juan Carlos d’Espanya i Fahd d’Aràbia Saudita, acompanyats dels aleshores prínceps, en una visita a Madrid de 1984. Foto: Pinterest
Aquest estadi era, doncs, una part important del pla de l’Aràbia Saudita per desenvolupar la seva diplomàcia de poder tou que incloïa l’organització de grans esdeveniments esportius d’abast global. La primera gran competició internacional que va acollir l’estadi Rei Fahd va ser el Mundial sub-20 organitzat per la FIFA el 1989 que va acabar amb victòria portuguesa i la final del qual es va celebrar al nou recinte esportiu.
Dins d’aquesta estratègia de la diplomàcia de l’esport, el regne d’Aràbia Saudita, amb la participació activa de la seva federació de futbol, va impulsar la creació de la Copa Rei Fahd, que posteriorment es convertiria en la difunta Copa Confederacions de la FIFA.
Aquesta nova competició, que igual que l’estadi va ser batejada amb el nom del monarca saudita, es va celebrar per primera vegada el 1992 i va comptar amb la participació de quatre seleccions: l’Aràbia Saudita, com a amfitriona i vigent campiona d’Àsia; la Costa d’Ivori, campiona d’Àfrica; l’Argentina, campiona de la Copa Amèrica; i els Estats Units, guanyadors de la Copa d’Or de la CONCACAF.
El torneig, on destacava l’absència europea, pretenia enfrontar els campions de les diferents competicions continentals per dirimir qui alçaria un trofeu que es podia considerar com una petita Copa del món. Després d’un primer triomf argentí, fruit de la victòria de l’albiceleste per 3-1 a la final que va oposar-la al combinat saudita en un Rei Fahd ple de gom a gom, el país àrab va organitzar novament aquesta competició el 1995, aquest cop ja amb un participant europeu sobre la gespa, la Dinamarca que havia guanyat l’Eurocopa de 1992 i que ampliaria el seu palmarès emportant-se la segona edició del trofeu intercontinental.
Michael Laudrup recull la Copa Rei Fahd de 1995 de mans del príncep saudita. Foto: Futebolportenho.com
L’èxit de la diplomàcia esportiva saudita va venir quan la FIFA va decidir reconèixer la Copa Rei Fahd com una competició pròpia canviant-li el nom pel de l’esmentada Copa Confederacions. La primera edició amb l’aval de la federació internacional es va disputar novament a l’estadi Rei Fahd de Riad el 1997 i va acabar amb victòria del Brasil, que hi participava com a vigent campiona del món.
La història d’aquest estadi reial està profundament associada a l’evolució de l’Aràbia Saudita en les darreres dècades de la seva història i no només pel fet evident que la seva construcció formava part d’una estratègia diplomàtica que pretenia fer guanyar pes internacional a la monarquia saudita sinó també perquè, d’acord amb la rigidesa religiosa que el rei Fahd imposava al país, el recinte va viure les tres primeres dècades de la seva història sense que les dones hi poguessin entrar.
Així doncs, entre 1987 i 2017, seguint la ferma política de segregació de gènere que pregonava la monarquia saudita, les dones van tenir prohibida l’entrada a l’estadi, que era un espai reservat exclusivament als homes.
La primera vegada que les dones van poder entrar al Rei Fahd no va arribar fins a l’any 2017, en ocasió de la celebració que el recinte va acollir per festejar la diada nacional del país, celebrada cada 23 de setembre per commemorar la constitució, el 1932, de l’actual Regne de l’Aràbia Saudita.
Per celebrar aquesta diada, el Rei Fahd va acollir una gran festa amb actuacions musicals, balls tradicionals, acrobàcies i focs artificials on, per primera vegada, hi van poder accedir dones. Al marge de commemorar la festa nacional, l’acte va servir per promocionar el projecte Vision 2030, un programa que té com a objectiu la diversificació de l’economia saudita per fer-la menys depenent del petroli i on la diplomàcia de l’esport juga un paper cabdal.
Dones saudites entren per primera vegada a l’estadi Rei Fahd, en una secció específica per a famílies, durant la celebració de la festa nacional del país de 2017. Foto: @MFRemillard
Aquesta primera ocasió en què les dones del país van poder descobrir "la Perla dels estadis" va posar la primera pedra perquè, l’any següent, el govern saudita aixequés la prohibició que impedia les seves fèmines assistir a les competicions esportives que es desenvolupaven als diferents estadis del país.
Com a contrapartida a aquesta concessió, els sectors religiosos més conservadors exigien que l’accés de les dones es realitzés per espais clarament diferenciats dels dels homes i amb seccions adaptades dels estadis on s’evités qualsevol contacte amb el gènere masculí. Finalment, però, igual que en altres espais del país, es va optar per permetre l’entrada de les dones en un espai clarament delimitat de l’estadi, que en el cas del rei Fahd tenia una capacitat per a 7.000 persones dels 67.000 espectadors en total que pot acollir el recinte, on elles podien anar acompanyades dels seus fills així com de l’home de la família.
Cal dir que amb la celebració de la Supercopa espanyola, que ha disputat tres edicions en territori saudita (la primera a Jiddah el 2020 i les altres dues a Riad, al Rei Fahd, els anys 2022 i l’actual 2023) aquesta mesura ha estat flexibilitzada, una circumstància que ha permès veure imatges inèdites on s’autoritza la convivència d’espectadores, les vingudes de l’estranger per assistir als partits, amb el públic masculí.
De fet, la disputa de la Supercopa estatal a l’Aràbia Saudita, una decisió molt polèmica que ha comportat dures crítiques a la Federació Espanyola de Futbol per les evidents vulneracions dels drets humans que es produeixen de manera sistemàtica al país, cal emmarcar-la dins de l’estratègia saudita de diplomàcia de l’esport que ha dut la monarquia àrab a apostar per la compra, a cop de petrodòlars, a imatge del que també han fet estats com Qatar o els Emirats Àrabs, de grans esdeveniments esportius d’impacte internacional.
Una circumstància que farà que la 39a edició de la Supercopa espanyola, on Barça i Madrid lluitaran pel títol tal com anhelaven les autoritats locals, es disputi en un estadi que va ser construït a major glòria del difunt rei Fahd, un monarca que coneixia molt bé el territori espanyol, ja que es va fer construir un luxós palau a la ciutat andalusa de Marbella on tenia per costum passar llargues temporades en les quals no faltava mai la visita del seu amic de l’ànima, el rei emèrit Joan Carles I, amb qui l’antic monarca saudita va compartir no pocs favors i negocis. Uns negocis que, més enllà de la reialesa, avui adopten la forma d’aquesta vergonyosa Supercopa.