Mai és per deu a zero

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El hooliganisme és el pitjor enemic de l'anàlisi política en periodisme. I tampoc ajuda gens a prendre les millors decisions ni a guanyar o recuperar confiances a l'hora de fer política. Les valoracions que, amb afany partidista per afermar les posicions pròpies i debilitar les alienes, es van fer de la reforma del codi penal pactada pel PSOE, Unides Podem i ERC van quedar ahir qüestionades. Van quedar en dubte perquè, quan parlem de temes jurídics complicats o de pactes per modificar marcs legals, mai es guanya 10 a 0. Clara Ponsatí ja deia que "aviat" tornarà i Marta Rovira també podria fer-ho d'aquí a poc perquè abans se les acusava de sedició i ara ja només de desobediència, un delicte que no comportaria presó preventiva i que és, per exemple, el mateix que pesava contra Anna Gabriel. Era, doncs, fals que la sedició hagués de ser de forma gairebé automàtica substituïda pels desordres públics agreujats. I de cinc exiliats en situació complicada, ara n'hi ha tres. 

Així doncs, ni l'acord al que es va arribar era una presa de pèl que li canviava el nom al delicte en el marc d'una fosca operació de renúncies per encimbellar Oriol Junqueras i castigar Carles Puigdemont, ni amb la reforma de la malversació havia de quedar sense càstig l'1-O tal com pretenia Esquerra. La modificació del processament contra el president a l'exili per part de Pablo Llarena atribuint-li la malversació en el tipus delictiu més dur així ho demostra. El Suprem, controlat per la dreta judicial, no estava a favor de la reforma i ara en fa una interpretació que, dins el marge que té, intenta aplicar el codi penal amb tota la contundència possible. Els discursos d'ERC i de Junts van fer evidents que hi ha diferents formes de gestionar els efectes de la repressió i de fer compatibles les sortides personals i el projecte polític col·lectiu. I, per ara, son lluny de trobar-se. 
 

---

Avui no et perdis

»El Suprem no afluixa i atribueix a Puigdemont la malversació més dura; per Bernat Surroca.

» Opinió: «El retorn»; per Francesc-Marc Álvaro.

»El TS activa el procediment per revisar la sentència de l'1‑O; per Bernat Surroca.

» Dades: Dos de cada tres catalans avalaria que la taula de diàleg pactés l'amnistia i un referèndum; per Roger Tugas Vilardell.

»Primícia: Liderar la coordinació de l'independentisme: el pla de Junts per aprofitar «l'extrema debilitat d'ERC»; per Carme Rocamora.

»Aragonès trasllada per carta una desena de propostes a Sánchez per abordar a la cimera amb Macron; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Tres desafiaments econòmics a França i a Catalunya»; per Elisenda Paluzie.

» La llista d'Arrimadas guanya les primàries a Ciutadans i gestionarà l'etapa final del partit; per Pep Martí.

» Crònica: Colau converteix l'entrada d'any en el despertar del seu discurs electoral; per David Cobo.

» Garlem!: Porra neològica; la nova secció sobre el català per Míriam Martín Lloret

» L'ozó, el contaminant que li ha costat una sentència en contra a la Generalitat; per Arnau Urgell Vidal.

» Opinió: «Shakira i la seva nena interior»; per Alba Carreres.

» Les víctimes silencioses de separacions com la de Shakira i Piqué.

» Shakira no és l'única: 8 artistes que han dedicat cançons directes als seus ex; per Víctor Rodrigo. 

 ​