12
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
20:30h
El govern de Barcelona portarà al proper ple una normativa per limitar a l'Eixample els bars, restaurants, discoteques, supermercats que poden obrir fins tard (autoservei) i altres botigues amb horaris especials. La idea és permetre un màxim de 20 establiments considerats d'"alt impacte" per als veïns en un radi de 100 metres.
En les vies ja pacificades, en procés de pacificació o que ja tinguin un pla d'usos, com Sant Antoni i el carrer de Girona, el màxim serà de cinc establiments en un radi de 50 metres i 18 en un de 100. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, defensa que el pla d'usos vol "preservar el comerç local" i "evitar nous casos com el d'Enric Granados"; un carrer, ha indicat, amb 70 bars i restaurants en nou trams.
La proposta del govern municipal és un pla especial per regular la implantació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris i establiments vinculats a la mobilitat i el turisme a tot el districte de l'Eixample. Els objectius són "protegir el comerç de proximitat, la vida veïnal i la identitat de l'Eixample i evitar-hi l'especulació i la gentrificació", indiquen en un comunicat.
En una roda de premsa, Sanz ha justificat la necessitat d'aquest pla d'usos perquè l'activitat comercial del districte, sobretot en aquelles vies on es vol guanyar espai públic com són els carrers pacificats, estigui ordenada i "tingui sentit". "Volem evitar que més carrers es puguin transformar en nous Enric Granados. Hi som a temps", ha afirmat la segona tinenta d'alcaldia.
L'Eixample és el districte amb més establiments en planta baixa, amb un total de 14.000, que equival a un de cada cinc dels 64.000 que hi ha a la ciutat. Un de cada quatre locals del districte són bars o restaurants, amb un total de 3.200 establiments. Un 30% dels locals estan destinats a les activitats que tenen més impacte en l'espai públic i el dia a dia veïnal com ara la restauració, discoteques, botigues d'alimentació amb degustació o supermercats de petites dimensions que poden obrir fins tard a la nit, assenyalen des del consistori.
El govern municipal va aprovar inicialment el març passat una primera proposta de pla d'usos de l'Eixample que en els últims mesos s'ha treballat per incorporar-hi canvis arran de l'estudi de les al·legacions rebudes i del procés participatiu i les converses mantingudes amb representants veïnals, comerciants i altres actors involucrats. El govern municipal, amb comuns i socialistes, finalment ha arribat a un acord i ara esperen que el ple d'aquest mes aprovi la proposta.
El document que es durà a aprovació definitiva vol estendre l'exemple del carrer de Girona a les zones de l'Eixample pacificades, en pacificació i que es pacifiquin en el futur per establir-hi una regulació que eviti el descontrol en la implantació de noves activitats i definir condicions per a la resta del districte. La tercera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que l'objectiu final és evitar un "monocultiu" d'activitats vinculades a la restauració i al turisme.
Aquesta regulació afectaria els carrers ja pacificats -Enric Granados, Passeig de Sant Joan, Avinguda Mistral, carretera de Ribes, Avinguda Gaudí i, dins l'àmbit de Glòries, el carrer de Cartagena-; carrers en pacificació, com són els de la superilla; Sant Antoni i el carrer de Girona, ja amb pla d'usos, i els que es pacifiquin en el futur. A la resta del districte, el màxim d'establiments d'aquest tipus se situarà en 20 en un radi de 100 metres.
En les vies ja pacificades, en procés de pacificació o que ja tinguin un pla d'usos, com Sant Antoni i el carrer de Girona, el màxim serà de cinc establiments en un radi de 50 metres i 18 en un de 100. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, defensa que el pla d'usos vol "preservar el comerç local" i "evitar nous casos com el d'Enric Granados"; un carrer, ha indicat, amb 70 bars i restaurants en nou trams.
La proposta del govern municipal és un pla especial per regular la implantació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris i establiments vinculats a la mobilitat i el turisme a tot el districte de l'Eixample. Els objectius són "protegir el comerç de proximitat, la vida veïnal i la identitat de l'Eixample i evitar-hi l'especulació i la gentrificació", indiquen en un comunicat.
En una roda de premsa, Sanz ha justificat la necessitat d'aquest pla d'usos perquè l'activitat comercial del districte, sobretot en aquelles vies on es vol guanyar espai públic com són els carrers pacificats, estigui ordenada i "tingui sentit". "Volem evitar que més carrers es puguin transformar en nous Enric Granados. Hi som a temps", ha afirmat la segona tinenta d'alcaldia.
L'Eixample és el districte amb més establiments en planta baixa, amb un total de 14.000, que equival a un de cada cinc dels 64.000 que hi ha a la ciutat. Un de cada quatre locals del districte són bars o restaurants, amb un total de 3.200 establiments. Un 30% dels locals estan destinats a les activitats que tenen més impacte en l'espai públic i el dia a dia veïnal com ara la restauració, discoteques, botigues d'alimentació amb degustació o supermercats de petites dimensions que poden obrir fins tard a la nit, assenyalen des del consistori.
El govern municipal va aprovar inicialment el març passat una primera proposta de pla d'usos de l'Eixample que en els últims mesos s'ha treballat per incorporar-hi canvis arran de l'estudi de les al·legacions rebudes i del procés participatiu i les converses mantingudes amb representants veïnals, comerciants i altres actors involucrats. El govern municipal, amb comuns i socialistes, finalment ha arribat a un acord i ara esperen que el ple d'aquest mes aprovi la proposta.
El document que es durà a aprovació definitiva vol estendre l'exemple del carrer de Girona a les zones de l'Eixample pacificades, en pacificació i que es pacifiquin en el futur per establir-hi una regulació que eviti el descontrol en la implantació de noves activitats i definir condicions per a la resta del districte. La tercera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que l'objectiu final és evitar un "monocultiu" d'activitats vinculades a la restauració i al turisme.
Aquesta regulació afectaria els carrers ja pacificats -Enric Granados, Passeig de Sant Joan, Avinguda Mistral, carretera de Ribes, Avinguda Gaudí i, dins l'àmbit de Glòries, el carrer de Cartagena-; carrers en pacificació, com són els de la superilla; Sant Antoni i el carrer de Girona, ja amb pla d'usos, i els que es pacifiquin en el futur. A la resta del districte, el màxim d'establiments d'aquest tipus se situarà en 20 en un radi de 100 metres.