12
de gener
del
2023
Actualitzat
el
16
de gener
a les
8:15h
Després d'ordenar la casa, ara Junts passa a l'acció. El partit de Laura Borràs i Jordi Turull té en marxa tots els engranatges per adaptar-se a la nova etapa sense estar a Govern, i el full de ruta que seguirà pel nou any serà debatut aquest dissabte en un consell nacional extraordinari que se celebrarà a Igualada. En l'esborrany del document, que porta per nom "Pla d'acció política 2023" i al qual ha tingut accés Nació, els juntaires es fixen com a objectiu, aprofitant l'escenari d'"extrema debilitat d'ERC", ser la "força política central de l'independentisme". Com? Amb un seguit de mesures que volen impulsar, entre les quals recullen "intensificar una ronda de reunions amb tots els actors de l'independentisme" per tal d'activar l'espai de coordinació estratègica.
Aquesta és una de les accions que vol encapçalar el partit de Borràs i Turull, una acció que durant l'etapa de Govern de coalició, Junts havia demanat en reiterades ocasions a Pere Aragonès. No és, però, l'únic objectiu que es plantegen. N'hi ha d'altres per assolir la centralitat dins l'independentisme, i que no van en la línia de l'estratègia d'ERC d'impulsar un nou referèndum a través de l'acord de claredat. Són crear un grup de treball de lluita contra la repressió, engegar una campanya que permeti explicar el full de ruta nacional del partit, una campanya de captació de militants, i reforçar l'oposició propositiva al Govern d'ERC des d'un punt de vista sectorial i territorial.
Des de Junts, també es proposen publicar durant el segon semestre de 2023 un Llibre Blanc de la Independència que reculli i actualitzi els motius i la proposta de Junts per assolir l'objectiu. I més enllà d'aquest document intern, apostaran per fer una campanya de difusió sobre els incompliments de l'estat espanyol en matèria de drets i llibertats fonamentals, i afrontar "els reptes del fet migratori" amb l'objectiu que la "ciutadania d'origen immigrant faci seu l'objectiu de la independència".
Aquest document l'han fet arribar aquest dimecres al vespre els dirigents del partit a tots els consellers nacionals, i dissabte el presentaran Borràs i Turull en la seva intervenció al consell. Tot plegat, arriba en paral·lel a les novetats vers els líders del procés arran de la reforma del codi penal. El Tribunal Suprem ja ha activat el procediment per revisar la sentència de l'1-O, i Pablo Llarena ha aplicat la derogació de la sedició als exiliats. Ara bé, això no vol dir que s'acaba la persecució, perquè manté el processament contra Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació.
Aquesta és una de les accions que vol encapçalar el partit de Borràs i Turull, una acció que durant l'etapa de Govern de coalició, Junts havia demanat en reiterades ocasions a Pere Aragonès. No és, però, l'únic objectiu que es plantegen. N'hi ha d'altres per assolir la centralitat dins l'independentisme, i que no van en la línia de l'estratègia d'ERC d'impulsar un nou referèndum a través de l'acord de claredat. Són crear un grup de treball de lluita contra la repressió, engegar una campanya que permeti explicar el full de ruta nacional del partit, una campanya de captació de militants, i reforçar l'oposició propositiva al Govern d'ERC des d'un punt de vista sectorial i territorial.
Des de Junts, també es proposen publicar durant el segon semestre de 2023 un Llibre Blanc de la Independència que reculli i actualitzi els motius i la proposta de Junts per assolir l'objectiu. I més enllà d'aquest document intern, apostaran per fer una campanya de difusió sobre els incompliments de l'estat espanyol en matèria de drets i llibertats fonamentals, i afrontar "els reptes del fet migratori" amb l'objectiu que la "ciutadania d'origen immigrant faci seu l'objectiu de la independència".
Puigdemont, l'única via
En la introducció del document, que encara està en fase d'esborrany i subjecte a canvis a través de les esmenes dels consellers nacionals, el partit també exposa que "la taula de diàleg" ha fracassat en els seus objectius originals, en referència a l'amnistia i autodeterminació. Davant aquesta constatació, Junts assegura que només la seva estratègia és la bona: "La confrontació política i no-violenta amb l'estat liderada des de l'exili per Carles Puigdemont resta l'única via possible per assolir la independència". En aquest sentit, exposen que en els propers mesos caldrà restar atents als resultats de les sentències al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.Aquest document l'han fet arribar aquest dimecres al vespre els dirigents del partit a tots els consellers nacionals, i dissabte el presentaran Borràs i Turull en la seva intervenció al consell. Tot plegat, arriba en paral·lel a les novetats vers els líders del procés arran de la reforma del codi penal. El Tribunal Suprem ja ha activat el procediment per revisar la sentència de l'1-O, i Pablo Llarena ha aplicat la derogació de la sedició als exiliats. Ara bé, això no vol dir que s'acaba la persecució, perquè manté el processament contra Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació.
Document d'acció política de Junts 2023 by edicio naciodigital on Scribd