12
de gener
del
2023
Actualitzat
el
13
de gener
a les
20:23h
El Tribunal Suprem ja ha activat el procediment per revisar la sentència de l'1-O en aplicació del nou codi penal. La sala penal ha donat vuit dies a les parts perquè es posicionin sobre l'efecte que, segons ells, ha de tenir la nova legislació en les condemnes pel referèndum. Els presos d'ERC ja han dit que demanaran l'absolució d'acord amb la nova llei, que consideren que deixa sense càstig els fets de la tardor de 2017, mentre que els de Junts refreden la seva posició. Paral·lelament, el jutge Pablo Llarena ja ha modificat els processaments dels exiliats en aplicació del codi penal del PSOE i ERC.
Fonts consultades dels republicans consultades per Nació assenyalen que s'està treballant l'argumentació jurídica per "exigir" una revisió de la sentència, que condemna els presos independentistes a penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació. Tot apunta que es presentarà la setmana vinent. Els arguments que plantejaran els advocats aniran encaminats a demanar una nova sentència que elimini les penes d'inhabilitació.
ERC sosté que amb el nou codi penal l'1-O no és delicte. Per tant, cal aplicar la llei més favorable al condemnat i dictar una nova resolució en què quedi clar que no s'ha produït cap delicte i queda extingida la responsabilitat penal i les penes, cosa que tindria l'efecte d'una absolució. En tot cas, serà el Suprem qui tindrà l'última paraula.
Els presos de Junts -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- no demanaran la revisió de la sentència, tal com han confirmat fonts del partit malgrat que en un principi les seves defenses havien dit que sí que ho farien. Qui tampoc demanarà revisió és Jordi Cuixart, expresident d'Òmnium Cultural. Tant ell com Sànchez es troben en ple procediment de denúncia al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on ha denunciat diverses vulneracions de drets durant el procés judicial contra l'1-O. L'expresident de l'ANC tampoc vol fer cap moviment que pugui debilitar la demanda que també ha interposat al TEDH, que podria ser interpretat com una "reparació" del dany causat aquests darrers anys.
Els presos van ser condemnats l'any 2019 a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Van ser indultats l'any 2021, però de manera parcial: només se'ls va suspendre la pena de presó, no pas la d'inhabilitació. Per això, les revisions de pena que faci el Suprem farà referència a la pena d'inhabilitació, que impedeix els líders independentistes presentar-se a les eleccions. L'alt tribunal ha d'aplicar la llei més favorable al condemnat.
Fonts consultades dels republicans consultades per Nació assenyalen que s'està treballant l'argumentació jurídica per "exigir" una revisió de la sentència, que condemna els presos independentistes a penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació. Tot apunta que es presentarà la setmana vinent. Els arguments que plantejaran els advocats aniran encaminats a demanar una nova sentència que elimini les penes d'inhabilitació.
ERC sosté que amb el nou codi penal l'1-O no és delicte. Per tant, cal aplicar la llei més favorable al condemnat i dictar una nova resolució en què quedi clar que no s'ha produït cap delicte i queda extingida la responsabilitat penal i les penes, cosa que tindria l'efecte d'una absolució. En tot cas, serà el Suprem qui tindrà l'última paraula.
Els presos de Junts -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- no demanaran la revisió de la sentència, tal com han confirmat fonts del partit malgrat que en un principi les seves defenses havien dit que sí que ho farien. Qui tampoc demanarà revisió és Jordi Cuixart, expresident d'Òmnium Cultural. Tant ell com Sànchez es troben en ple procediment de denúncia al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on ha denunciat diverses vulneracions de drets durant el procés judicial contra l'1-O. L'expresident de l'ANC tampoc vol fer cap moviment que pugui debilitar la demanda que també ha interposat al TEDH, que podria ser interpretat com una "reparació" del dany causat aquests darrers anys.
Els presos van ser condemnats l'any 2019 a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Van ser indultats l'any 2021, però de manera parcial: només se'ls va suspendre la pena de presó, no pas la d'inhabilitació. Per això, les revisions de pena que faci el Suprem farà referència a la pena d'inhabilitació, que impedeix els líders independentistes presentar-se a les eleccions. L'alt tribunal ha d'aplicar la llei més favorable al condemnat.