Llarena renuncia a la sedició però manté la persecució de Puigdemont per malversació

El jutge del Suprem ajorna l'emissió de noves euroordres a l'espera de Luxemburg i descarta demanar l'extradició per desordres públics; Rovira i Ponsatí passen a estar processades per desobediència, delicte que no implica presó

Carles Puigdemont, al Parlament Europeu
Carles Puigdemont, al Parlament Europeu | ACN
12 de gener del 2023
Actualitzat a les 12:29h
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha començat a moure's per adaptar les euroordres al nou codi penal. Així, el jutge ha aplicat la derogació de la sedició, però manté el processament de Carles Puigdemont pels delictes de malversació i desobediència pels fets de l'1-O. Llarena reconeix que el nou delicte de desordres públics no es pot aplicar en el cas del procés i admet que amb el nou codi penal es planteja un "context proper a la despenalització". En tot cas, deixa sense efecte les euroordres actuals per sedició, però ordena cerca i captura de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació i desobediència. En la resolució, Llarena fa evident el seu malestar per la reforma pactada entre PSOE i ERC.

En una interlocutòria de 71 pàgines feta pública aquest dijous, dia en què entra en vigor el nou codi penal, el jutge Llarena també fa referència als casos de Marta Rovira i Clara Ponsatí. Les dues exiliades passen a estar processades per desobediència, delicte que no implica penes de presó, cosa que apropa el seu retorn a Catalunya. El jutge no reactiva per ara les euroordres i esperarà als pronunciaments de la justícia europea per decidir els propers moviments. El Tribunal de Luxemburg dictarà sentència sobre l'abast de les euroordres aquest mateix gener, i sobre la immunitat de Puigdemont en els propers mesos.

Pel que fa a la malversació, el jutge creu que els líders de l'1-O van cometre aquest delicte amb ànim de lucre. És a dir, sosté que amb el referèndum es va cometre un delicte de malversació amb lucre personal o de tercers que, d'acord amb el nou codi penal, estaria castigat amb penes de presó de fins a dotze anys i inhabilitació de fins a vint anys. En aquest sentit, descarta que es pugui aplicar algun tipus atenuat de malversació. La nova llei diferencia entre la malversació amb lucre i l'ús de recursos públics per a finalitats no previstes. Si hi ha lucre personal o de tercers, com creu Llarena, les penes són altes. Si no, el risc de presó seria menor. 

El moviment del jutge clarifica per on pot anar la revisió de la sentència de l'1-O. Aquest mateix dijous, el Tribunal Suprem demanarà a les defenses que es posicionin sobre aquesta qüestió. Els dirigents d'ERC ja han anunciat que demanaran l'absolució d'acord amb el nou codi penal; els de Junts se'n desmarquen, i esperaran als moviments de l'alt tribunal. En tot cas, sembla clar que el delicte de sedició decaurà, cosa que beneficiarà els condemnats només per aquest delicte i que no es convertirà en uns desordres públics agreujats. La malversació, però, és per on el Suprem pot intentar mantenir vives les penes d'inhabilitació.