12
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
18:00h
La nova llei de memòria democràtica aprovada pel parlament espanyol a l'octubre obre una escletxa per avançar en la recuperació dels espais de memòria, i les entitats que treballen en aquest àmbit la pensen aprofitar. L'Ateneu Memòria Popular, que n'aplega les més representatives, com l'Amical de Mauthausen, la Fundació Cipriano García (vinculada a CCOO) i l'Associació d'Expresos Polítics, ha presentat aquest dijous una petició a la delegació del govern espanyol reclamant que la comissaria de policia de Via Laietana sigui redefinida i passi a ser un espai de memòria de la repressió i les tortures durant la dictadura.
La nova llei estableix en els seus articles 49 i 50 que la iniciativa per declarar nous espais de memòria ha de ser del ministeri responsable de polítiques memorialistes (en aquest cas, el de la Presidència) o d'entitats que treballin en aquest àmbit. L'Ateneu Memòria Popular ja va presentar la mateixa petició ahir, via digital, davant el ministeri de Félix Bolaños. Avui ho han fet a la delegació davant la premsa.
En aquest mateix sentit el regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, ha reivindicat que la nova llei "és una oportunitat important" per desencallar el que fins ara els posicionaments polítics al consistori, el Parlament i, fins i tot, el Congrés dels Diputats no ha aconseguit. Rabassa puntualitza que la nova llei "defineix que és un lloc de memòria i quins requisits es necessiten" per declarar-lo i ha subratllat que "Via Laietana compleix tots els requisits".
Des del consistori també s'ha destacat que els darrers anys s'ha treballat braç a braç amb les entitats i s'han fet diversos informes que ara els col·lectius utilitzaran perquè es faci el reconeixement definitiu de l'espai com a puntal de memòria democràtica. Així, el regidor dels comuns ha reconegut la feina de les associacions tot defensant que "les entitats de memòria de Barcelona són les capdavanteres en les lluites per la conservació de la memòria de l'antifranquisme", i que la feina de l'Ajuntament és ser-hi "al costat".
En la documentació presentada a la delegació del govern espanyol s'hi inclou un informe sobre la història de la tenebrosa comissaria, que va ser seu de la Brigada Político-Social del franquisme. Allí van patir moltes tortures militants de l'oposició clandestina, en moltes ocasions a mans dels comissaris Creix.
Fins ara, la petició de reconvertir les dependències policials en un centre de record dels crims de la dictadura ha estat rebuda amb fredor des del govern espanyol. Encara ressonen les paraules del secretari d'estat de seguretat, Rafael Pérez Ruiz, el setembre del 2021, quan va afirmar sense despentinar-se que la seu central de la Policia Nacional a Barcelona "ha estat i és un símbol de servei públic des de la qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia".
Però la nova llei de memòria democràtica ha donat confiança a les entitats de memòria. Recentment, Carles Vallejo, un dels qui va patir més les agressions policials, va presentar la primera querella per tortures contra membres de la policia. Una iniciativa que va rebre el suport d'Òmnium Cultural, Comissions Obreres i l'associació jurídica Iridia. Aquí podeu recuperar l'entrevista feta a Vallejo.
La nova llei estableix en els seus articles 49 i 50 que la iniciativa per declarar nous espais de memòria ha de ser del ministeri responsable de polítiques memorialistes (en aquest cas, el de la Presidència) o d'entitats que treballin en aquest àmbit. L'Ateneu Memòria Popular ja va presentar la mateixa petició ahir, via digital, davant el ministeri de Félix Bolaños. Avui ho han fet a la delegació davant la premsa.
En aquest mateix sentit el regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, ha reivindicat que la nova llei "és una oportunitat important" per desencallar el que fins ara els posicionaments polítics al consistori, el Parlament i, fins i tot, el Congrés dels Diputats no ha aconseguit. Rabassa puntualitza que la nova llei "defineix que és un lloc de memòria i quins requisits es necessiten" per declarar-lo i ha subratllat que "Via Laietana compleix tots els requisits".
Des del consistori també s'ha destacat que els darrers anys s'ha treballat braç a braç amb les entitats i s'han fet diversos informes que ara els col·lectius utilitzaran perquè es faci el reconeixement definitiu de l'espai com a puntal de memòria democràtica. Així, el regidor dels comuns ha reconegut la feina de les associacions tot defensant que "les entitats de memòria de Barcelona són les capdavanteres en les lluites per la conservació de la memòria de l'antifranquisme", i que la feina de l'Ajuntament és ser-hi "al costat".
En la documentació presentada a la delegació del govern espanyol s'hi inclou un informe sobre la història de la tenebrosa comissaria, que va ser seu de la Brigada Político-Social del franquisme. Allí van patir moltes tortures militants de l'oposició clandestina, en moltes ocasions a mans dels comissaris Creix.
Fins ara, la petició de reconvertir les dependències policials en un centre de record dels crims de la dictadura ha estat rebuda amb fredor des del govern espanyol. Encara ressonen les paraules del secretari d'estat de seguretat, Rafael Pérez Ruiz, el setembre del 2021, quan va afirmar sense despentinar-se que la seu central de la Policia Nacional a Barcelona "ha estat i és un símbol de servei públic des de la qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia".
Però la nova llei de memòria democràtica ha donat confiança a les entitats de memòria. Recentment, Carles Vallejo, un dels qui va patir més les agressions policials, va presentar la primera querella per tortures contra membres de la policia. Una iniciativa que va rebre el suport d'Òmnium Cultural, Comissions Obreres i l'associació jurídica Iridia. Aquí podeu recuperar l'entrevista feta a Vallejo.