11
de gener
del
2023
Actualitzat
el
12
de gener
a les
16:54h
És inhabitual que el centenari d'un escriptor se celebri en vida de l'autor, però això és el que ha passat aquest dimecres al Palau Marc, seu del departament de Cultura, en la presentació de l'Any Vallverdú. El protagonista, Josep Vallverdú (Lleida, 1923), farà cent anys el 9 de juliol proper, i avui ha estat present al Palau Marc en un acte presidit per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Vallverdú, que ha excel·lit en nombrosos gèneres, també ho ha fet com a articulista. És opinador de Nació i aquí podeu recuperar els seus articles.
Pocs autors han dut la seva obra més enllà de l'àmbit exclusivament literari per convertir-la en un univers on els diversos gèneres que ha conreat es barregen en una tasca d'activista social i cultural, i d'home sempre compromès amb les llibertats ja des dels anys del franquisme. Però potser un tret que el defineix és que Vallverdú ha estat tot això sense additius i evitant sempre tota actitud d'autor "consagrat" i inatacable, el que l'ha fet sempre, potser, més fresc i més lliure.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha elogiat la trajectòria de Vallverdú com a curador dels mots, de qui ha destacat la riquesa de la seva creació literària, des de la vessant de la literatura infantil i judicial -citant el seu emblemàtic Rovelló- fins a la poesia, passant per la memòria personal i el compromís amb el país. "Ens salvem pels mots", va dir un dia l'escriptor, i la consellera ha subratllat la seva feina feta en favor d'això, dels mots, que vol dir la cultura i la columna vertebral del país.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, Vallverdú és un autor reconegut en vida, el que no passa sempre. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, ha destacat que gràcies a autors com ell, no es va trencar la cadena de la tradició literària catalana. L'ha definit com un escriptor que és més que un escriptor i que l'Any Vallverdú té la voluntat que l'autor ponentí sigui conegut en tots els seus vessants i, especialment, "continuï sent llegit". Arretxe ha destacat la pretensió que l'obra reconeguda sigui també coneguda en tots els territoris de llengua catalana, una tasca per la qual treballa la Institució.
Carme Vidalhuguet, comissària de l'Any Vallverdú, ha començat recordant el malaguanyat Josep Maria Aloy, el biògraf de Vallverdú, que no podrà viure el centenari de l'obra que tan bé va estudiar. La comissària ha destacat la particularitat d'un centenari que se celebra en vida del protagonista, que ha participat activament en totes les decisions vinculades a la commemoració. Ha deixat clar que l'Any vol aconseguir que l'obra sigui perenne més enllà de l'ara i, sobretot, que penetri amb força l'acadèmia.
"Som el centenari de l'home que no es cansa de repetir que ens salvem pels mots", ha assenyalat Carme Vidalhuguet, qui ha insistit en què l'objectiu de l'Any és que se'l conegui millor. "Vallverdú és conegut, però no prou, i ha de ser present en les biblioteques personals, que el faci seu la crítica i preservat per les editorials". Vidalhuguet ha assegurat que és imprescindible que sigui assumit pels traductors i sigui motiu d'estudi acadèmic: "Ens cal que la seva obra entri a les universitats i conegut a tots els Països Catalans".
Hi haurà contribucions a la commemoració en tots els àmbits de la vida social i cultural, tants com vessants en què s'ha endinsat. Un d'aquests és el d'articulista. Des del 5 de febrer, Nació -on escriu habitualment- publicarà cada dia una píndola de 150 caràcters en què diferents personalitats perfilaran aspectes de la figura i l'obra de l'autor.
Vallverdú també és ja un clàssic. Ell ha destacat la feina feta al llarg de la seva vida, amb una tasca de traducció durant seixanta anys, el seu vessant de professor i la seva narrativa. Preguntat per com viu el centenari, ha reconegut que el pensa viure en bon estat d'ànim. "No se'm pot sacsejar massa", ha afirmat, però ha afegit que serà present en alguns dels actes i està predisposat a declaracions i entrevistes. S'ha queixat, però molt subtilment, que fins ara els crítics no s'hi han aturat gaire. L'Any Vallverdú permetrà l'experiència gairebé inèdita de parlar directament amb un clàssic.
Pocs autors han dut la seva obra més enllà de l'àmbit exclusivament literari per convertir-la en un univers on els diversos gèneres que ha conreat es barregen en una tasca d'activista social i cultural, i d'home sempre compromès amb les llibertats ja des dels anys del franquisme. Però potser un tret que el defineix és que Vallverdú ha estat tot això sense additius i evitant sempre tota actitud d'autor "consagrat" i inatacable, el que l'ha fet sempre, potser, més fresc i més lliure.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha elogiat la trajectòria de Vallverdú com a curador dels mots, de qui ha destacat la riquesa de la seva creació literària, des de la vessant de la literatura infantil i judicial -citant el seu emblemàtic Rovelló- fins a la poesia, passant per la memòria personal i el compromís amb el país. "Ens salvem pels mots", va dir un dia l'escriptor, i la consellera ha subratllat la seva feina feta en favor d'això, dels mots, que vol dir la cultura i la columna vertebral del país.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, Vallverdú és un autor reconegut en vida, el que no passa sempre. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, ha destacat que gràcies a autors com ell, no es va trencar la cadena de la tradició literària catalana. L'ha definit com un escriptor que és més que un escriptor i que l'Any Vallverdú té la voluntat que l'autor ponentí sigui conegut en tots els seus vessants i, especialment, "continuï sent llegit". Arretxe ha destacat la pretensió que l'obra reconeguda sigui també coneguda en tots els territoris de llengua catalana, una tasca per la qual treballa la Institució.
Carme Vidalhuguet, comissària de l'Any Vallverdú, ha començat recordant el malaguanyat Josep Maria Aloy, el biògraf de Vallverdú, que no podrà viure el centenari de l'obra que tan bé va estudiar. La comissària ha destacat la particularitat d'un centenari que se celebra en vida del protagonista, que ha participat activament en totes les decisions vinculades a la commemoració. Ha deixat clar que l'Any vol aconseguir que l'obra sigui perenne més enllà de l'ara i, sobretot, que penetri amb força l'acadèmia.
"Som el centenari de l'home que no es cansa de repetir que ens salvem pels mots", ha assenyalat Carme Vidalhuguet, qui ha insistit en què l'objectiu de l'Any és que se'l conegui millor. "Vallverdú és conegut, però no prou, i ha de ser present en les biblioteques personals, que el faci seu la crítica i preservat per les editorials". Vidalhuguet ha assegurat que és imprescindible que sigui assumit pels traductors i sigui motiu d'estudi acadèmic: "Ens cal que la seva obra entri a les universitats i conegut a tots els Països Catalans".
"Mosaic de tardor", quart volum de memòries
La comissària ha esmentat algunes de les activitats que es faran al llarg de l'any, que culminarà a Balaguer, la ciutat on viu ara. S'exposaran totes les edicions de la seva producció, es farà una exposició itinerant que a Barcelona es podrà veure al Palau Robert, i hi haurà també activitats localitzades als llocs on hi ha estat vinculat, com Lleida, Balaguer o l'Espluga de Francolí, la ciutat on ha viscut més anys. I ha donat una notícia: aviat apareixerà Mosaic de tardor, el quart volum de les seves memòries. No serà l'única novetat d'aquest any, ja que Pagès publicarà ben aviat un nou llibre de poesia.Hi haurà contribucions a la commemoració en tots els àmbits de la vida social i cultural, tants com vessants en què s'ha endinsat. Un d'aquests és el d'articulista. Des del 5 de febrer, Nació -on escriu habitualment- publicarà cada dia una píndola de 150 caràcters en què diferents personalitats perfilaran aspectes de la figura i l'obra de l'autor.
Una generació que va llegir el Patufet
En la cloenda de l'acte, Vallverdú ha intervingut per parlar d'una tasca literària que ell ha viscut com un "professional" de l'escriptura. Ha dit que no recordava si eren Pla o Azorín els qui van dir que escriure és posar una paraula darrera de l'altra, però ha afegit que és necessari també tenir una motivació. Ha explicat com la seva passió per les lletres va brollar de ben petit -als 13 anys ja va escriure uns Pastorets- i la seva descoberta de la literatura catalana. "Soc d'una generació que va llegir el Patufet", ha dit, i més tard, en els estudis universitaris del franquisme, va comprendre la rellevància de la tradició literària pròpia, ni que fos a través de les classes en castellà de Martí de Riquer sobre literatura provençal. Des d'aleshores, és lector de literatura medieval: "Son els nostres clàssics".Vallverdú també és ja un clàssic. Ell ha destacat la feina feta al llarg de la seva vida, amb una tasca de traducció durant seixanta anys, el seu vessant de professor i la seva narrativa. Preguntat per com viu el centenari, ha reconegut que el pensa viure en bon estat d'ànim. "No se'm pot sacsejar massa", ha afirmat, però ha afegit que serà present en alguns dels actes i està predisposat a declaracions i entrevistes. S'ha queixat, però molt subtilment, que fins ara els crítics no s'hi han aturat gaire. L'Any Vallverdú permetrà l'experiència gairebé inèdita de parlar directament amb un clàssic.