10
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
19:42h
Les mesures desplegades des de la signatura del pacte contra la segregació escolar el 2019 han permès reduir un 15% els nivells a escala global a Catalunya i més d'un 28% a nivell intramunicipal. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer estudi del Síndic de Greuges, que valora el desplegament de l'acord amb Educació, administracions locals i membres de la comunitat educativa i de l'arc parlamentari. Tot i la valoració positiva, la institució assenyala incompliments com l'adequació de la zonificació escolar, el finançament dels centres i la gestió de la matrícula viva, que continua sent elevada, especialment en centres de complexitat. De tot plegat se n'ha parlat a la comissió de seguiment del pacte celebrada al Parlament.
Segons el document, actualment més del 75% de municipis que tenen, com a mínim, dos centres que imparteixen els mateixos ensenyaments són signataris del pacte. Aquest inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes en nou àmbits que Educació i la resta d’agents signataris es van comprometre a implementar durant els cinc anys posteriors a la seva signatura. Tal com ha explicat la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas de la trentena de mesures, se n'han completat 8, i les 22 restants estan en procés de compliment. El pacte es va signar el març del 2019 i en ell es concretava que les mesures s'havien d'assolir en un període de cinc anys.
Si es pren com a referència l'objectiu de tenir tots els municipis internament sense segregació, des del curs 2018-2019 s'ha aconseguit reduir la segregació escolar interna a escala local un 28,1% a primària i un 28,5% a secundària. Gímenez - Salinas ha valorat positivament la feina feta, però ha remarcat que cal seguir treballant per "intensificar" aquests percentatges.
Més enllà de la reducció global, el document assegura que si es pren com a referència l'alumnat estranger, entre els cursos 2018-2019 i l'actual, la reducció de la segregació ha estat del 16,4% a primària i del 14,9% a secundària. D'altra banda, si es pren com a referència l'alumnat amb necessitats educatives específiques, a P3 la reducció ha estat del 32,3% en l'admissió al sistema educatiu. A escala local, la reducció a P3 ha estat del 57,9%.
L'informe explica que s'ha reduït a la meitat, del 40,6% el curs 2018-2019 al 19,3% en l'actual, la proporció de municipis amb índex de dissimilitud superiors a 0,40 (com més a prop de zero menys segregació). Entre els municipis que no registren tendència positiva pel que fa a la segregació hi ha Abrera, Anglès, Cabrils, les Borges Blanques, Igualada, Masquefa, Pallejà, Pineda de Mar, La Roca del Vallès o Sant Pere de Ribes, entre d'altres.
Segons el document, actualment més del 75% de municipis que tenen, com a mínim, dos centres que imparteixen els mateixos ensenyaments són signataris del pacte. Aquest inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes en nou àmbits que Educació i la resta d’agents signataris es van comprometre a implementar durant els cinc anys posteriors a la seva signatura. Tal com ha explicat la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas de la trentena de mesures, se n'han completat 8, i les 22 restants estan en procés de compliment. El pacte es va signar el març del 2019 i en ell es concretava que les mesures s'havien d'assolir en un període de cinc anys.
Si es pren com a referència l'objectiu de tenir tots els municipis internament sense segregació, des del curs 2018-2019 s'ha aconseguit reduir la segregació escolar interna a escala local un 28,1% a primària i un 28,5% a secundària. Gímenez - Salinas ha valorat positivament la feina feta, però ha remarcat que cal seguir treballant per "intensificar" aquests percentatges.
Més enllà de la reducció global, el document assegura que si es pren com a referència l'alumnat estranger, entre els cursos 2018-2019 i l'actual, la reducció de la segregació ha estat del 16,4% a primària i del 14,9% a secundària. D'altra banda, si es pren com a referència l'alumnat amb necessitats educatives específiques, a P3 la reducció ha estat del 32,3% en l'admissió al sistema educatiu. A escala local, la reducció a P3 ha estat del 57,9%.
Forts desequilibris en alguns municipis
Tot i la disminució general, hi ha municipis amb forts desequilibris en l'escolarització dels alumnes i d'altres que, tot i el pacte, han registrat una evolució negativa. Així, dues terceres parts d'ajuntaments de més de 5.000 habitants han reduït els nivells de segregació escolar des de l'aprovació del pacte, però en una tercera part aquests nivells han augmentat. D'altra banda, hi ha gairebé un 20% de municipis amb elevats desequilibris en l'escolarització a P3.L'informe explica que s'ha reduït a la meitat, del 40,6% el curs 2018-2019 al 19,3% en l'actual, la proporció de municipis amb índex de dissimilitud superiors a 0,40 (com més a prop de zero menys segregació). Entre els municipis que no registren tendència positiva pel que fa a la segregació hi ha Abrera, Anglès, Cabrils, les Borges Blanques, Igualada, Masquefa, Pallejà, Pineda de Mar, La Roca del Vallès o Sant Pere de Ribes, entre d'altres.