Tres dubtes del pla d'avisar la dona si la parella té antecedents de violència masclista

Advocades especialitzades analitzen la nova proposta del Ministeri de l'Interior, una iniciativa cridanera però sense un impacte clar en la lluita contra els feminicidis

Imatge d'arxiu d'una campanya contra la violència masclista
Imatge d'arxiu d'una campanya contra la violència masclista | Mossos
10 de gener del 2023
Actualitzat el 11 de gener a les 17:49h
El govern espanyol ha fet surar en les últimes hores una nova proposta per la prevenció dels feminicidis: avisar les dones que viuen violència masclista si la parella té antecedents per delictes similars. És un pla que encara s'està dissenyant i que capitaneja el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Davant d'això, un informe de la Fiscalia General de l'Estat planteja limitar aquests avisos a situacions en què el passat de l'agressor sigui "un factor de risc rellevant" per a les dones i a quan la informació dels antecedents puguin evitar un nou greuge. Per contra, la fiscal especialitzada en violència contra la dona rebutja que es faci de manera "automàtica i generalitzada" quan una víctima denunciï violència masclista.

Una de les grans qüestions de la iniciativa era saber com ho veuria la fiscalia, pel xoc dels drets de protecció de dades i la privacitat del presumpte agressor i el de la vida i la integritat de les dones agredides. Ara bé, no és l'únic element que queda pendent d'aclarir. Expertes consultades per Nació assenyalen fins a tres dubtes nuclears que acompanyen la nova iniciativa del govern espanyol i que encara no s'han aclarit. Entre aquests recels hi ha la poca novetat que aporta a molts casos, la utilitat real de la mesura a l'hora de prevenir la violència masclista i el recorregut que pugui tenir la proposta.
 

Unes dades que ja són accessibles

Un dels elements que ha cridat l'atenció és el moment en què la mesura ha agafat embranzida, en plena crisi de feminicidis a l'Estat. La situació, de fet, ha empès Marlaska a convocar totes les policies de l'Estat a una reunió de dos dies per avaluar tots els crims masclistes de l'any passat. Segons ha pogut saber aquest diari, en la primera jornada s'han avaluat una quarantena de casos i els diferents participants han mostrat una plena coincidència en la necessitat de canviar l'abordatge policial del fenomen. Un fet que guarda especial relació amb la concentració dels assassinats durant les últimes setmanes. Si bé és habitual que en períodes festius o vacacionals hi hagi una taxa més alta d'homicidis per raó de gènere, ja s'han confirmat fins a 11 morts per violència masclista el desembre passat -el registre mensual més alt des del 2003, quan es va iniciar el recompte institucional- i aquest inici d'any s'hagin detectat quatre morts per violència masclista en un sol dia: el passat diumenge.

També és cert que el ministeri de l'Interior ja havia activat les consultes sobre el pla per avisar les dones pels antecedents de les seves parelles els mesos previs al repunt de casos. Això inclou també que el mes de novembre ja es demanés a la fiscalia el seu posicionament. Ara bé, arran de l'acumulació de feminicidis, el titular d'Interior ha intensificat la voluntat que el nou protocol estigui enllestit "les pròximes setmanes". És una de les vies amb què el govern espanyol defensa que es posa el focus en els agressors, i no en les víctimes. Malgrat això, i a l'espera que avancin els detalls de la mesura, diferents advocades especialitzades en matèria de violència masclista plantegen algunes reticències inicials.

És el cas de la lletrada Gemma Nicolás, d'Elna Advocades, que hi veu una certa gesticulació del govern després de veure's "superat per la concentració de crims" que sacsegen l'opinió pública i l'empenyen a "anunciar mesures". En aquest sentit, tot i subratllar que encara no hi ha gaire informació definitiva sobre el funcionament de la proposta, un dels primers elements de preocupació per Nicolás és la manca d'un canvi destacable. "Si hi ha un procediment penal, no aporta gairebé res de nou", sentencia la també docent de la posgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Violències Masclistes.

Tant ella com Júlia Humet, de Nèmesi Advocades, se sorprenen amb la proposta. Les dues expertes detallen que ja és habitual que la víctima que denuncia violència masclista pugui conèixer els antecedents de la persona que denuncien. Quan es fa una denúncia inicial, l'atestat policial ja recull els antecedents policials de l'acusat. Si la denúncia implica un procediment penal, també es coneixen els antecedents judicials. "És de les primeres accions lligades a un procediment d'aquest tipus: recopilar els antecedents de l'investigat. Les advocades disposem d'aquestes dades i les expliquem a les denunciants", explica Gemma Nicolás. L'excepció, precisen, són els casos minoritaris en què la dona no exerceix acusació particular, via necessària per tenir coneixement dels antecedents.


L'impacte de la informació

Encara sobre el pla teòric, i no sobre la concreció de la proposta que el govern espanyol encara no ha enllestit, les advocades entomen una altra reflexió que planteja quin és l'impacte real que tindrà el fet de conèixer aquesta informació, per a les dones a qui es comuniqui els antecedents de la seva actual parella. Des del ministeri d'Interior es detalla que aquest supòsit es limitaria a alguns casos en què la policia tingui constància de violència masclista, normalment per la denúncia de la dona, però també per un possible avís dels veïns o coneguts. La mesura es justifica, en gran part, en haver constatat que els reincidents reprodueixen patrons de violència amb menys temps i més intensitat. Ara bé, el discurs del govern estatal no ha aprofundit en quin impacte tindria la comunicació dels antecedents. 

D'una banda, Nicolás exposa que "moltes vegades les dones ja saben que hi ha antecedents i això no canvia res". D'altra banda, Humet planteja que la mesura arriba amb el cas avançat. "No li acabo de trobar el sentit a una iniciativa que arriba quan la dona ja està vivint violència. Segurament, no necessita saber antecedents, sinó actuar per deixar de patir", planteja la lletrada.

En un pla similar, les advocades coincideixen a assenyalar que no és una mesura que els moviments feministes hagin encapçalat ni que hagi estat llargament reivindicada. "On s'han de destinar esforços és a que les dones denunciïin, i no només perquè les tractin bé a comissaria, sinó al fet que ho puguin fer amb recursos: per exemple, si necessiten un habitatge per marxar de casa", comenta Júlia Humet. En el mateix sentit, la membre d'Elna Advocades detalla que aquesta proposta té més relació amb una "òptica seguritària" que surt de la cartera d'Interior -i no d'Igualtat-. "La lluita contra la violència masclista no acaba perquè s'informi les persona que la seva parella és un maltractador. Té a veure amb altres vies que transformen més la societat", valora Gemma Nicolás.
 

El recorregut de la mesura

Sigui com sigui, el principal dubte que ha planat des de l'inici sobre la proposta del govern espanyol és l'encaix que té entre els drets dels implicats. Especialment, recorden les advocades, perquè es planteja que la policia sigui qui transmeti una informació que contraposa la protecció de dades i la intimitat de l'home -que ja ha pagat la pena establerta- alhora que es fa aparèixer el dret a la integritat i la vida de les dones.

"És una mesura molt trencadora que segurament aixecarà ampolles en diferents sectors", vaticina Nicolás, ja que des de la dreta es mantindrà el pols contra les polítiques del govern espanyol contra la violència masclista i, en els sectors més progressistes, és probable que sorgeixin veus recordant els fonaments de l'estat de dret, que també inclouen el dret a la intimitat i la presumpció d'innocència. Sigui com sigui, la lletrada dubta que "s'arribi a implementar" per les pressions dels diferents sectors. 

Així, les advocades recorden que encara hi ha molts altres aspectes a reforçar en l'actual sistema de protecció i acompanyament a les víctimes de violència masclista. L'actual proposta del govern preveu anar més enllà del que el sistema de Seguiment Integral en casos de Violència de Gènere (VioGen) inclou a l'hora d'actuar amb la informació sobre els agressors masclistes, i que permet als jutges prendre decisions en casos que arriben a les sales penals. Aquesta via, però, encara té punts de millora. Actualment, hi ha una gran desigualtat territorial. Així, a Catalunya es deneguen més de la meitat de les ordres d'allunyament que es demanen per violència masclista, segons dades del Consell General del Poder Judicial. En canvi, a altres zones se n'atorguen més del 80% de les peticions. "La llei d'enjudiciament criminal ho planteja d'una manera correcta. Però és un tema d'interpretació dels jutges. I això va per zones", resol Gemma Nicolás.