10
de gener
del
2023
Actualitzat
el
11
de gener
a les
17:26h
La majoria de catalans està preocupada per com li pot afectar la qualitat dels aliments a la seva salut, però n'hi ha molts que no prenen les mesures bàsiques per minimitzar aquests riscos. Així es desprèn del baròmetre de seguretat alimentària del 2022, encarregat pel Departament de Salut i segons el qual un 42% dels ciutadans descongela els aliments a temperatura ambient. Igualment, escassament un terç neteja el frigorífic quinzenalment i quasi un de cada quatre ho fa menys d'un cop al mes.
Quant netegen el frigorífic els catalans i com descongelen els aliments?
Clicant o passant el cursor per damunt de cada barra, apareixen totes les dades de la franja d'edat corresponent
Segons els experts, descongelar els aliments fora de la nevera no és una bona idea, ja que, a partir de certa temperatura, els microorganismes que hi ha es reactiven i tornen a multiplicar-se, incrementant les possibilitats d'intoxicació. La manera més recomanada és treure els productes del congelador amb previsió i deixar-los a la nevera unes quantes hores, si bé una altra opció és el microones, sempre i quan sigui per cuinar-los tot just després -i anant en compte que no es coguin massa, a trossos-. Són les opcions triades per una ajustada majoria de catalans i per un 5% del total, respectivament. Amb l'edat, però, s'afina més la via, així com es té més regularitat en la neteja del frigorífic.
Igualment, convé anar en compte amb els peixos crus, perquè hi ha risc que continguin anisakis, uns cucs quasi transparents que hi viuen i que, si són ingerits, poden causar estralls a la panxa. Per això es recomana congelar el peix abans o després de preparar sushi, seitons en vinagre o ceviche. Tot i això, poc menys de la meitat dels catalans que cuinen aquests plats fan aquest pas, essent el sushi el més comú a les cuines del país (quasi el 80% afirma que en prepara).
Segons el baròmetre, els enquestats veuen més probable patir un fet delictiu o un accident de trànsit que ingerir un aliment perjudicial, però, així i tot, dos de cada tres estan bastant o molt preocupats que això ocorri. El risc percebut com a més habitual és trobar residus de pesticides a fruites i verdures (dos terços el veu molt o bastant habitual), per davant dels residus de plàstics o alumini a l'envàs (59%), la manca d'higiene en la manipulació de productes (54%) o, en darrer lloc, que hi hagi additius no autoritzats (45%).
Quines possibilitats tens que aquests riscos alimentaris tinguin lloc?
Els catalans també diuen estar molt conscienciats amb diverses actuacions a la cuina que comporten riscos. Cuinar sense rentar-se les mans, descongelar i congelar els aliments diversos cops i emmagatzemar-los a una temperatura inadequada són les pràctiques més consens generen conforme no s'han de fer. De forma força generalitzada, però, també se censuren totes les altres citades a l'enquesta, com no rentar-se les mans o els estris i la superfície entre preparar plats cuinats i crus, coure poc els alimentats -aquells que requereixin de cocció- o emmagatzemar aliments sense aïllar-los entre si.
Quin nivell d'inseguretat alimentària comporta cada pràctica?
En tot cas, la gran majoria de catalans afirma que no ha patit cap intoxicació alimentària durant el darrer any. De fet, només li hauria passat a un 1% en plats cuinats a casa i a un 6% en alguns de fets a fora. La quantitat d'intoxicacions, però, cau amb l'edat, del 17% que n'ha patit la franja de 18 a 24 anys fins al 2% en aquells de més de 65 anys. També hi ha diferències notables pel que fa a renda, ja que un 14% dels enquestats que viu en llars que ingressen més de 6.000 euros s'ha intoxicat el darrer any, per només un 3% en les de menys de 1.000 euros. Això es pot deure, però, a que el costum -i possibilitats- de menjar fora augmenta amb la riquesa, i precisament són aquests àpats aquells que comporten més efectes secundaris.
Cuinar pensant en el medi i els animals
Altres dades rellevants del baròmetre, vinculades a tendències alimentàries més actuals, són la valoració positiva dels productes ecològics i el consum de productes vegetarians que emulen la carn. Més del 60% dels enquestats considera que els productes ecològics són millors, especialment els més joves, bàsicament perquè són més respectuosos amb el medi (55%), però també perquè són més segurs (22%) i nutritius (16%). A més, gairebé el 30% consumeix amb certa regularitat compostos vegetals substitutius de la carn, un percentatge que supera el 50% entre els més joves i que cau al 15% en els més grans. Argumenten que ho fan sobretot pel benestar animal (41%), per causes mediambientals (33%), perquè són més sans (32%) o perquè tenen menys calories (23%).Quants catalans creuen que els productes ecològics són millors o mengen compostos vegetals substitutius de la carn?
El treball de camp d'aquest baròmetre va tenir lloc entre el 19 de setembre i el 15 d'octubre de l'any passat, amb trucades telefòniques a 747 persones, tenint en compte criteris d'edat i sexe. No és, però, el primer baròmetre d'aquest tipus que encarrega la Generalitat. El 2011 ja se'n va fer un, l'any següent, un altre, i el 2015 va arribar el tercer. Des de llavors, però, no s'havia reprès aquesta enquesta.