10
de gener
del
2023
Actualitzat
el
11
de gener
a la
13:40h
Quan el Círculo Ecuestre es va fundar, el 1856, els duels eren encara una pràctica relativament habitual en sectors de l'alta societat. Molts cavallers dirimien a espasa o a pistola qüestions d'honor, malgrat que aquests encontres eren il·legals i podien ser severament castigats. Probablement més d'un soci decimonònic de l'Ecuestre va participar en alguna d'aquestes conteses. Ara les coses són molt diferents. Però ja fa dies que al vell palau Pérez-Samanillo del carrer Balmes, un dels hàbitats de l'upper Diagonal, no es parla de res més: tot un vicepresident primer de l'entitat (Enrique Lacalle) "li ha llançat els guants" al seu president (Antonio Delgado). L'ha desafiat i prepara una candidatura per desbancar-lo. La pugna farà les delícies de les famílies bé de Barcelona i pot ser un veritable duel dins dels murs dels nostres patricis. I això poc després d'unes altres eleccions insòlites: les que va viure el Cercle d'Economia.
L'Ecuestre ha de celebrar eleccions a la tardor. Encara falta temps. Però ja hi ha moviments a cara descoberta. I poden dividir la casa per la personalitat dels rivals. Aquests dies, els comentaris en veu baixa corren per taules i salons, mentre es teixeixen aliances entre vips i s'animen maledicències. Es parla d'un pacte de silenci entre tots dos dirigents i no es descarta un acord final. Però diverses fonts apunten que Lacalle va llançat i prepara el seu equip.
De fet, les eleccions no són la tònica de la casa, que n'ha viscut molt poques. El 2019, quan es va instal·lar l'actual junta, sí que es va votar entre dues candidatures, però el combat va passar força desapercebut. Més intensa va ser la lluita entre l'empresari i financer Borja García-Nieto (Riva y García) i Joan Corominas (Sabadell Asseguradora), el 2008. En aquella ocasió va haver tensió i el Círculo va viure moments pujats de to en què es van llançar acusacions personals, com recordar la joventut psuquera de Corominas, un detall que no li devia donar gaires vots en aquell cenacle. Va perdre. Un dels debats encesos va girar, per cert, sobre l'ús de la corbata. Ditxosos els patricis!
El duel que es pot viure a l'Ecuestre fa la pinta que pot ser dels que es recorden. L'actual directiva de l'entitat aplega part de la flor-i-nata de la burgesia. Amb Delgado i Lacalle s'hi asseuen personalitats com l'expresident Borja García-Nieto; l'empresari caçatalents Luis Conde; Juan María Nin, fill de qui va ser conseller delegat de la Caixa i de Banco Sabadell; el financer Carles Tusquets; l'advocat i democristià històric Jordi Casas, avui en el centre neuràlgic de Foment del Treball. Al costat de directius més joves com Antonio Gámiz, del sector immobiliari (Merlin) i fill d'una saga vinculada a l'Ecuestre; o l'advocada auditora Aurora Sanz (Grant Thorton), o l'assessor tributari Luis Ferrajoli.
Lacalle, per la seva banda, és un dels grans omnipresents de la societat civil. Advocat i exdirigent del PP, del qual va oficiar en alguns moments de rostre amable, ha estat vinculat durant dècades al Saló de l'Automòbil i el seu nom es pot reseguir en nombrosos consells d'administració i assessors, des del Grup Godó a Abertis, de la junta del Barça de Joan Gaspart al fòrum Pont Aeri. Als seus 72 anys, reclama coronar la seva trajectòria com a president de l'Ecuestre i no vol esperar.
El tàndem Delgado-Lacalle ha funcionat bé fins fa poc. Socis de la casa elogien una junta que es va comprometre a renovar l'entitat i ha dinamitzat la institució amb més actes i més pluralitat en els convidats. En un lloc amb un pedigrí molt reaccionari, darrerament s'ha pogut veure un homenatge a la creació artística d'autors com Picasso i Tàpies, i s'han buscat activitats que entressin més en el carril central de l'opinió pública, amb intervencions de figures com Felipe González i Miquel Roca. Sembla que la casa -amb uns 1.400 socis- es recupera bé de la pandèmia i no vol quedar enrere davant la resta de fòrums burgesos (de Foment al Cercle d'Economia passant per Pimec).
Fins ara, no s'havien conegut desavinences en una casa que a vegades sembla immune al pas del temps. Ni les crisis econòmiques ni el procés sobiranista han semblat afectar-la (si no és per cohesionar-la). Són temps interessants, sens dubte, si fins i tot el Círculo Ecuestre vol fer la seva contribució a la incertesa. Alguna de grossa en passa quan ni tan sols en els estrats més alts de l'elit -poc lliurats a la democràcia- decideixen anar a eleccions.
L'Ecuestre ha de celebrar eleccions a la tardor. Encara falta temps. Però ja hi ha moviments a cara descoberta. I poden dividir la casa per la personalitat dels rivals. Aquests dies, els comentaris en veu baixa corren per taules i salons, mentre es teixeixen aliances entre vips i s'animen maledicències. Es parla d'un pacte de silenci entre tots dos dirigents i no es descarta un acord final. Però diverses fonts apunten que Lacalle va llançat i prepara el seu equip.
De fet, les eleccions no són la tònica de la casa, que n'ha viscut molt poques. El 2019, quan es va instal·lar l'actual junta, sí que es va votar entre dues candidatures, però el combat va passar força desapercebut. Més intensa va ser la lluita entre l'empresari i financer Borja García-Nieto (Riva y García) i Joan Corominas (Sabadell Asseguradora), el 2008. En aquella ocasió va haver tensió i el Círculo va viure moments pujats de to en què es van llançar acusacions personals, com recordar la joventut psuquera de Corominas, un detall que no li devia donar gaires vots en aquell cenacle. Va perdre. Un dels debats encesos va girar, per cert, sobre l'ús de la corbata. Ditxosos els patricis!
El duel que es pot viure a l'Ecuestre fa la pinta que pot ser dels que es recorden. L'actual directiva de l'entitat aplega part de la flor-i-nata de la burgesia. Amb Delgado i Lacalle s'hi asseuen personalitats com l'expresident Borja García-Nieto; l'empresari caçatalents Luis Conde; Juan María Nin, fill de qui va ser conseller delegat de la Caixa i de Banco Sabadell; el financer Carles Tusquets; l'advocat i democristià històric Jordi Casas, avui en el centre neuràlgic de Foment del Treball. Al costat de directius més joves com Antonio Gámiz, del sector immobiliari (Merlin) i fill d'una saga vinculada a l'Ecuestre; o l'advocada auditora Aurora Sanz (Grant Thorton), o l'assessor tributari Luis Ferrajoli.
Dos perfils contraposats
Delgado i Lacalle personifiquen dos perfils diferents. Antonio Delgado és un professor de Dret Mercantil que dirigeix la divisió jurídica d'Esade. El seu pare va presidir el Cercle d'Economia i era una figura emblemàtica de la burgesia catalana, que va evolucionar d'un profund conservadorisme a una actitud liberal. L'actual president del Círculo no pertany -segons apunten veterans del club- als nuclis més tancats de l'entitat.Lacalle, per la seva banda, és un dels grans omnipresents de la societat civil. Advocat i exdirigent del PP, del qual va oficiar en alguns moments de rostre amable, ha estat vinculat durant dècades al Saló de l'Automòbil i el seu nom es pot reseguir en nombrosos consells d'administració i assessors, des del Grup Godó a Abertis, de la junta del Barça de Joan Gaspart al fòrum Pont Aeri. Als seus 72 anys, reclama coronar la seva trajectòria com a president de l'Ecuestre i no vol esperar.
El tàndem Delgado-Lacalle ha funcionat bé fins fa poc. Socis de la casa elogien una junta que es va comprometre a renovar l'entitat i ha dinamitzat la institució amb més actes i més pluralitat en els convidats. En un lloc amb un pedigrí molt reaccionari, darrerament s'ha pogut veure un homenatge a la creació artística d'autors com Picasso i Tàpies, i s'han buscat activitats que entressin més en el carril central de l'opinió pública, amb intervencions de figures com Felipe González i Miquel Roca. Sembla que la casa -amb uns 1.400 socis- es recupera bé de la pandèmia i no vol quedar enrere davant la resta de fòrums burgesos (de Foment al Cercle d'Economia passant per Pimec).
Fins ara, no s'havien conegut desavinences en una casa que a vegades sembla immune al pas del temps. Ni les crisis econòmiques ni el procés sobiranista han semblat afectar-la (si no és per cohesionar-la). Són temps interessants, sens dubte, si fins i tot el Círculo Ecuestre vol fer la seva contribució a la incertesa. Alguna de grossa en passa quan ni tan sols en els estrats més alts de l'elit -poc lliurats a la democràcia- decideixen anar a eleccions.