10
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
12:01h
Més reformes estructurals per fer front a la inflació, unamajor confiança respecte a l'evolució de l'economia i la necessitat de disposar d'uns pressupostos l'abans possible. Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l'Enquesta de Situació Econòmica 2022 presentada aquest dimarts pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) pel degà, Carles Puig de Travy, i l'economista Xavier Segura. L'enquesta ha estat contestada per més de 600 economistes.
El missatge sobre l'aprovació dels comptes públics de la Generalitat no ha pogut ser més clar. El degà del CEC ha afirmat que "és important tenir pressupostos i cal demanar als partits polítics. Sense pressupostos no es pot gestionar ni avaluar les polítiques que es fan". Puig de Travy ha assenyalat que "si s'aproven dins de quatre mesos, ja som a mig any i moltes partides ja no es podran executar. No podem badar".
Sobre la valoració de la situació econòmica, el 41,1% dels economistes considera que està pitjor ara que fa un any, però el 29,5% creu que està millor, mentre que el 27,1% pensa que està igual. Un contrast de criteris que ja indica la complexitat de la situació i com es veu amb les mateixes dades objectives a la mà. L'enquesta, en aquest sentit, recull també percepcions i sentiments. L’índex de confiança dels economistes millora lleugerament respecte a la primavera per a l'economia catalana (5,05 davant d'un 5,01 d'una valoració d'entre 0 i 10) i cau per a l’economia espanyola (4,86 davant d'un 4,95).
Pel que fa als principals problemes que afecten l'economia catalana, apareix com el principal problema la inflació i els costos de producció, assenyalat pel 60,3% dels enquestats. En el segon lloc apareix el dèficit fiscal, apuntat pel 37,4% dels economistes. I a continuació es mencionen els preus del gas, petroli, carburant i altres matèries primes, un problema que en la darrera enquesta de primavera va ocupar el primer lloc del rànquing.
Quant al grau de preocupació sobre l'impacte negatiu de l’augment de preus i costos, els efectes de la guerra Rússia-Ucraïna i les pujades de tipus d'interès, els economistes catalans continuen mostrant una elevada preocupació. Un 59,2% declara mostrar-se preocupat per aquest problema, mentre que un 38,4% diu estar-ne molt preocupat. Pel que fa als efectes de la guerra d'Ucraïna, un 68,4% diu que està preocupat i un 24,8% que està molt preocupat.
La majoria d'enquestats creu que les reformes estructurals que afavoreixin l'augment de la productivitat són la mesura més eficaç per lluitar contra la inflació, seguida del control dels factors d'oferta que estan pressionant a l'alça (46,3%) i l'acceleració de la millora de l'eficiència energètica (45,6%). També s’han apuntat com a possibles accions un pacte de rendes i altres mecanismes que evitin l'espiral de preus(42,9%), l’impuls de plans per reduir l’impacte dels costos energètics per a empreses i famílies (34,4%) o l'establiment de mesures fiscals que afavoreixin les empreses i famílies més afectades (28,1%).
Com en cada edició de l'enquesta, el CEC ha plantejat qüestions específiques per a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A Barcelona s'ha preguntat per les inversions previstes en el pressupost de l'Estat per al 2023 per a la millora del servei de rodalies. El 83,1% considera que no s'arribaran a executar, un 63,8% creu que les inversions previstes sí que serviran per millorar el servei. Gairebé un 60% dels enquestats pensa que fins que no es produeixi el traspàs integral del servei a la Generalitat els problemes persistiran, i un 48,7% no creu que el traspàs sigui suficient per solucionar definitivament els problemes del servei.
A Tarragona, s'ha consultat per l'impacte sobre l'economia i la sostenibilitat del territori dels projectes d'’inversió en una planta d'hidrogen i en el Hard Rock. Pràcticament un 88% dels economistes de la demarcació contempla favorablement el projecte d'inversió en una planta d'hidrogen, mentre que el 85% creu que el projecte d'inversió en el Hard Rock tindrà un impacte favorable en les comarques tarragonines.
El missatge sobre l'aprovació dels comptes públics de la Generalitat no ha pogut ser més clar. El degà del CEC ha afirmat que "és important tenir pressupostos i cal demanar als partits polítics. Sense pressupostos no es pot gestionar ni avaluar les polítiques que es fan". Puig de Travy ha assenyalat que "si s'aproven dins de quatre mesos, ja som a mig any i moltes partides ja no es podran executar. No podem badar".
Sobre la valoració de la situació econòmica, el 41,1% dels economistes considera que està pitjor ara que fa un any, però el 29,5% creu que està millor, mentre que el 27,1% pensa que està igual. Un contrast de criteris que ja indica la complexitat de la situació i com es veu amb les mateixes dades objectives a la mà. L'enquesta, en aquest sentit, recull també percepcions i sentiments. L’índex de confiança dels economistes millora lleugerament respecte a la primavera per a l'economia catalana (5,05 davant d'un 5,01 d'una valoració d'entre 0 i 10) i cau per a l’economia espanyola (4,86 davant d'un 4,95).
Pel que fa als principals problemes que afecten l'economia catalana, apareix com el principal problema la inflació i els costos de producció, assenyalat pel 60,3% dels enquestats. En el segon lloc apareix el dèficit fiscal, apuntat pel 37,4% dels economistes. I a continuació es mencionen els preus del gas, petroli, carburant i altres matèries primes, un problema que en la darrera enquesta de primavera va ocupar el primer lloc del rànquing.
Quant al grau de preocupació sobre l'impacte negatiu de l’augment de preus i costos, els efectes de la guerra Rússia-Ucraïna i les pujades de tipus d'interès, els economistes catalans continuen mostrant una elevada preocupació. Un 59,2% declara mostrar-se preocupat per aquest problema, mentre que un 38,4% diu estar-ne molt preocupat. Pel que fa als efectes de la guerra d'Ucraïna, un 68,4% diu que està preocupat i un 24,8% que està molt preocupat.
La majoria d'enquestats creu que les reformes estructurals que afavoreixin l'augment de la productivitat són la mesura més eficaç per lluitar contra la inflació, seguida del control dels factors d'oferta que estan pressionant a l'alça (46,3%) i l'acceleració de la millora de l'eficiència energètica (45,6%). També s’han apuntat com a possibles accions un pacte de rendes i altres mecanismes que evitin l'espiral de preus(42,9%), l’impuls de plans per reduir l’impacte dels costos energètics per a empreses i famílies (34,4%) o l'establiment de mesures fiscals que afavoreixin les empreses i famílies més afectades (28,1%).
En favor de gravar les grans empreses
A la pregunta sobre l'establiment de gravàmens sobre el sector energètic, les entitats financeres i les grans fortunes, el 60% dels economistes es mostra favorable a l'establiment d'un gravamen temporal sobre les grans empreses del sector, mentre el 33,1% hi està en contra. Pel que fa a les entitats financeres, el 53,9% està a favor i un 39,5% en contra. I en relació a l'impost temporal de solidaritat sobre les grans fortunes, el 58,9% és partidari i el 35,3% no.Com en cada edició de l'enquesta, el CEC ha plantejat qüestions específiques per a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A Barcelona s'ha preguntat per les inversions previstes en el pressupost de l'Estat per al 2023 per a la millora del servei de rodalies. El 83,1% considera que no s'arribaran a executar, un 63,8% creu que les inversions previstes sí que serviran per millorar el servei. Gairebé un 60% dels enquestats pensa que fins que no es produeixi el traspàs integral del servei a la Generalitat els problemes persistiran, i un 48,7% no creu que el traspàs sigui suficient per solucionar definitivament els problemes del servei.
En favor del projecte del Hard Rock
A Girona, s’ha consultat per l'impacte de l'oferta d'habitatge turístic en l'accés a l'habitatge. El 62,5% dels economistes gironins creu que l'oferta d'habitatge d'ús turístic a la ciutat té impacte en l'accés a l’habitatge dels ciutadans, mentre que un 28,1% pensa que no. A Lleida, s'ha preguntat per l'impacte del polígon Torre Blanca-Quatre Pilans sobre el progrés econòmic de les terres de Lleida. Un 28,9% considera que tindrà molta incidència sobre la productivitat i el progrés, un 36,8% creu que en tindrà poc, un 5,3% pensa que no en tindrà gens i un 2,7% opina que seria millor no fer-ho.A Tarragona, s'ha consultat per l'impacte sobre l'economia i la sostenibilitat del territori dels projectes d'’inversió en una planta d'hidrogen i en el Hard Rock. Pràcticament un 88% dels economistes de la demarcació contempla favorablement el projecte d'inversió en una planta d'hidrogen, mentre que el 85% creu que el projecte d'inversió en el Hard Rock tindrà un impacte favorable en les comarques tarragonines.