10
de gener
del
2023
Realitats xocants arreu de l'Estat, pel que fa a les rendes d'inserció. La Generalitat de Catalunya manté una inversió a l'alça en la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) mentre que la majoria de comunitats autònomes de l'Estat, amb prestacions similars, van en la línia contrària. És l'efecte del desplegament de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) -una ajuda de l'Estat que va néixer el 2020-, que ha fet que la tendència de les comunitats autònomessiguireduir de mitjana un 13% l'aportació comunitària a les rendes mínimes des del 2019, mentre que a Catalunya aquesta inversió ha crescut en un 60,5%, només per darrere del govern valencià (65%). Aquesta és una de les dades que es desprenen de l'informe anual sobre rendes mínimes d'inserció del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 que s'ha publicat aquest dilluns i que serveix per comparar territoris.
Així, entre les principals novetats, les xifres que fan referència al 2021 deixen veure que en la línia contrària que les comunitats catalana i valenciana hi ha els exemples de Castella la Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Aragó i Extremadura. En tots els casos, ha coincidit l'extensió de l'Ingrés Mínim Vital estatal amb una reducció de fins a la meitat, o més, en la despesa a les rendes d'inserció propies.
D'aquesta manera, mentre que fa temps que els moviments socials de Catalunya adverteixen dels deures pendents al voltant de les ajudes directes a la població amb necessitats econòmiques i del clam per ampliar l'accés a la RGC, ara el Govern reivindica aquestes dades com la mostra del compromís pressupostari de l'executiu. En aquest sentit, el Departament de Drets Socials defensa que el territori català és el segon on més augmenta la dotació econòmica i el nombre de beneficiaris, ahora que té la despesa mitjana més alta per cada llar que rep l'ajuda. Tot plegat, però, queda influït pel fet que el preu de la vida també és més alt a Catalunya que a altres comunitats de l'Estat, i que també hi ha més famílies amb necessitat.
L'informe també posa negre sobre blanc els actuals marges en què es mouen les rendes mínimes d'inserció, segons comunitat autònoma. En aquest sentit, Catalunya té el llindar mínim de la RGC en 664 euros al mes, sent la segona més alta després del País Basc, mentre que també té el llindar màxim com a segon més ben posicionat, amb 1.208 euros mensuals, per darrere de Navarra. En aquest ventall hi ha totes les rendes que cada mes la Generalitat va fer arribar a 123.847 persones (un 15% més que l'any anterior). Una tendència que també va en contra del camí estatal, que va viure una disminució important. Al conjunt del territori espanyol, es va passar de gairebé 800.000 beneficiaris de rendes mínimes d'inserció autonòmiques a 645.317 en un sol any.
En un altre pla comparatiu, també es deixa veure com el govern català va executar 429 milions d'euros destinats a la Renda Garantida de Ciutadania, sent el valor més alt de l'estat espanyol, seguit de prop del País Basc (426 milions). Altres comunitats, com Madrid (59 milions), Andalusia (90 milions) o el País Valencià (250 milions) queden ben lluny d'aquestes xifres.
En el debat sobre les rendes d'inserció, ja fa temps que el Govern pressiona perquè es completi el traspàs complet de l'Ingrés Mínim Vital. Ara, amb aquestes noves dades, la conselleria insisteix en la importància que la Generalitat rebi els fons i la capacitat gestora d'aquestes rendes estatals. També la Taula del Tercer Sector de Catalunya ha incidit en la mateixa petició. Especialment des del febrer passat, quan es va reflotar la idea d'uns acords que incloïen que la Generalitat pogués assumir la gestió de l'ajuda estatal. Llavors, les entitats socials recordaven que les ajudes d'aquesta mena garanteixen uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques i són "eines indispensables per reduir la pobresa, l'exclusió social i les desigualats". Igualment, però, es lamentava que l'Ingrés Mínim Vital només arribava al 13% dels catalans en pobresa severa.
Alhora, el Departament de Drets Socials mira a la negociació dels pressupostos per conèixer el futur immediat de la Renda Garantida de Ciutadania. Si s'aconsegueix aprovar el projecte del Govern, els comptes porten associada l'actualització de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Això facilitaria que el llindar mínim de la renda garantida catalana s'apugés dels 664 euros actuals als 717 euros, de cop.
Així, entre les principals novetats, les xifres que fan referència al 2021 deixen veure que en la línia contrària que les comunitats catalana i valenciana hi ha els exemples de Castella la Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Aragó i Extremadura. En tots els casos, ha coincidit l'extensió de l'Ingrés Mínim Vital estatal amb una reducció de fins a la meitat, o més, en la despesa a les rendes d'inserció propies.
Inversió comunitària en rendes mínimes d'inserció / Foto: Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030
D'aquesta manera, mentre que fa temps que els moviments socials de Catalunya adverteixen dels deures pendents al voltant de les ajudes directes a la població amb necessitats econòmiques i del clam per ampliar l'accés a la RGC, ara el Govern reivindica aquestes dades com la mostra del compromís pressupostari de l'executiu. En aquest sentit, el Departament de Drets Socials defensa que el territori català és el segon on més augmenta la dotació econòmica i el nombre de beneficiaris, ahora que té la despesa mitjana més alta per cada llar que rep l'ajuda. Tot plegat, però, queda influït pel fet que el preu de la vida també és més alt a Catalunya que a altres comunitats de l'Estat, i que també hi ha més famílies amb necessitat.
L'informe també posa negre sobre blanc els actuals marges en què es mouen les rendes mínimes d'inserció, segons comunitat autònoma. En aquest sentit, Catalunya té el llindar mínim de la RGC en 664 euros al mes, sent la segona més alta després del País Basc, mentre que també té el llindar màxim com a segon més ben posicionat, amb 1.208 euros mensuals, per darrere de Navarra. En aquest ventall hi ha totes les rendes que cada mes la Generalitat va fer arribar a 123.847 persones (un 15% més que l'any anterior). Una tendència que també va en contra del camí estatal, que va viure una disminució important. Al conjunt del territori espanyol, es va passar de gairebé 800.000 beneficiaris de rendes mínimes d'inserció autonòmiques a 645.317 en un sol any.
En un altre pla comparatiu, també es deixa veure com el govern català va executar 429 milions d'euros destinats a la Renda Garantida de Ciutadania, sent el valor més alt de l'estat espanyol, seguit de prop del País Basc (426 milions). Altres comunitats, com Madrid (59 milions), Andalusia (90 milions) o el País Valencià (250 milions) queden ben lluny d'aquestes xifres.
Pendents de negociacions polítiques
En el debat sobre les rendes d'inserció, ja fa temps que el Govern pressiona perquè es completi el traspàs complet de l'Ingrés Mínim Vital. Ara, amb aquestes noves dades, la conselleria insisteix en la importància que la Generalitat rebi els fons i la capacitat gestora d'aquestes rendes estatals. També la Taula del Tercer Sector de Catalunya ha incidit en la mateixa petició. Especialment des del febrer passat, quan es va reflotar la idea d'uns acords que incloïen que la Generalitat pogués assumir la gestió de l'ajuda estatal. Llavors, les entitats socials recordaven que les ajudes d'aquesta mena garanteixen uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques i són "eines indispensables per reduir la pobresa, l'exclusió social i les desigualats". Igualment, però, es lamentava que l'Ingrés Mínim Vital només arribava al 13% dels catalans en pobresa severa.Alhora, el Departament de Drets Socials mira a la negociació dels pressupostos per conèixer el futur immediat de la Renda Garantida de Ciutadania. Si s'aconsegueix aprovar el projecte del Govern, els comptes porten associada l'actualització de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Això facilitaria que el llindar mínim de la renda garantida catalana s'apugés dels 664 euros actuals als 717 euros, de cop.