Així s'organitza el sector públic a altres països de la UE

El pes del sector públic no és el mateix en els diversos estats del món. De fet, varia significativament, com també ho fan les característiques de les persones que hi treballen. Això es pot veure en l'informe Government at Glance 2021, editat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que recull dades fins al 2021 per analitzar com són els treballadors públics dels països que en formen part. En aquest sentit, es veu com els països nòrdics, com ara Noruega, Suècia o Dinamarca, tenen un sector públic més robust, amb percentatges que arriben al 30% de l'ocupació total. Això contrasta amb altres països on el gruix dels treballadors públics és més prim, com ara el Japó o Corea del Sud, amb percentatges sobre el total que es mouen entre el 6% i el 8%.

Tots els països de la Unió Europea tenen un sector públic, però varia de manera rellevant, perquè està regulat per la normativa de cada estat. Això també passa a Espanya, on les diferències entre autonomies i l'aposta o no que fan per concertar la sanitat o l'educació per exemple fa que el pes dels treballadors funcionaris sigui diferent. A més, el sistema públic de cada país també s'explica per la tradició històrica, legal i institucional, i per les reformes que els diferents governs han anat aplicant sobre les lleis que regulen el funcionament de l'administració. Per això, tal com ressalta l'informe A comparative overview of public administration characteristics and performance in EU28, elaborat per la Comissió Europea l'any 2018, comparar les característiques dels sectors públics de cada estat és complex, per la manca de definicions i metodologies uniformes de les estadístiques de cada país. Tota comparació que es faci serà només una aproximació.

En tot cas, el mateix informe analitza les característiques bàsiques dels sectors públics. Així, diferencia entre dos tipus de treballadors dins d'aquest àmbit: els funcionaris clàssics i els treballadors públics amb unes condicions que poden ser o no com les dels funcionaris però amb un règim propi del sector privat. En els països de l'Europa Continental, com ara França o Alemanya, i especialment en països com Espanya, preval el model de funcionari clàssic. En països del Nord i Est d'Europa, s'han fet passos importants cap a un model de contracte laboral que s'ha convertit en habitual. A Croàcia, els funcionaris dins del sector públic superen el 90%. En el cas de França, en són més de 85% dels empleats públics. Per contra, a Suècia són menys del 5% i Letònia supera per poc aquest percentatge.

A partir de l'informe citat abans, repassem les característiques de cinc països de la Unió Europea: Suècia, Alemanya, França, Itàlia i Espanya. 
 

Suècia: pocs funcionaris clàssics i sistema de mèrits

Suècia presenta un model de sector públic caracteritzat per pocs funcionaris clàssics i més treballadors laborals, tot i que no hi ha gaires diferències pel que fa les condicions. El seu model d'administració és de "posició", habitual als països nòrdics, i que presenta característiques similars a les del sector privat. És un model més "obert", entès com un sistema de contractació més relacionada amb el lloc de treball que s'ha d'ocupar i amb més intercanvi i mobilitat amb el sector privat.

La taxa de rotació en el sector públic suec, que es fixa en el nombre de treballadors que marxen de la funció pública sense que sigui per jubilació, és alta. A nivell salarial, es caracteritza per uns sous elevats en els nivells inferiors de l'administració i baixos als nivells més alts, en comparació amb el sector privat. El seu és un sistema basat en el mèrit, en què les promocions o ascensos es basen en la capacitat del treballador, més que no pas en les seves connexions polítiques. 

- Salari mitjà a l'administració: Uns 3.700 euros al mes, segons dades de 2018 recollides per Eurostat. Suècia és dels països on els treballadors públics cobren més diners. El primer lloc l'ocupa Luxemburg (6.900 euros al mes), seguit de Dinamarca (4.900 euros), Irlanda (4.100 euros) i Països Baixos (3.800 euros).
 

Alemanya: model tancat amb sous baixos

En el sistema públic alemany, poc més del 40% dels treballadors són funcionaris, però com en el cas suec hi ha poca diferència entre aquest tipus d'empleats i els altres treballadors públics. El model d'administració és de "carrera", habitual a l'Europa Continental i caracteritzat per una clara separació entre el servei públic i la legislació laboral general, contractació tancada i promoció basada en l'antiguitat. El model alemany és "tancat", és a dir, l'entrada a l'administració està restringida i pot estar limitada als nivells inferiors.

La taxa de rotació és baixa, és a dir, els treballadors públics tendeixen a no abandonar l'administració, i els salaris són baixos si ho comparem amb el sector privat. Aquest nivell retributiu baix, lligat a algunes conseqüències de la crisi econòmica i financera, pot provocar dificultats per captar talent per a l'administració pública. El sistema alemany, com el suec, està basat en el mèrit i prioritza la capacitat del treballador més que no pas els seus contactes per ser promogut per una posició millor.

- Salari mitjà a l'administració: Uns 3.600 euros al mes, segons dades de 2018.
 

França: molts funcionaris amb una relativa rotació

A França hi ha un percentatge molt elevat de funcionaris dins del sector públic, un 85%, i hi ha certa diferència entre aquesta tipologia de treballadors i els que tenen un contracte laboral dins de l'administració. El model francès és de carrera, caracteritzat per una major fortalesa, i és un model tancat, amb una taxa de rotació mitjana però amb matisos. Els funcionaris, en aquest sentit, tenen una rotació baixa, mentre que els treballadors públics que no ho són tenen una rotació més alta. Pel que fa als salaris, aquests són baixos en comparació amb el sector privat. L'administració francesa té un sistema de mèrits.

- Salari mitjà a l'administració: Poc més de 2.500 euros al mes, segons dades de 2018
 

Itàlia: Pocs funcionaris i alta politització

A l'administració italiana hi ha pocs funcionaris, un 15%, dins del sector públic, però hi ha molta diferència entre aquest tipus de treballadors i el que tenen un contracte laboral o que no són funcionaris, que tenen unes condicions més semblants a les del sector privat. El sistema és de carrera i és un model tancat, amb rotació baixa. Els sous, en el sector públic italià, són elevats per als càrrecs inferiors i baixos per als càrrecs més alts, si ho comparem amb el sector privat. Segons l'estudi comparat de la Comissió Europea citat al principi, no es tenen dades sobre si el model és de mèrits o més "clientelar" -patronage, en anglès-, però sí que se'n destaca la seva elevada politització. 

- Salari mitjà a l'administració: Uns 2.800 euros al mes, segons dades de 2018
 

Espanya: poca rotació i sistema "clientelar"

Dins de l'administració espanyola hi ha un nivell alt de funcionaris, un 65%, però dins del sector públic hi ha poca diferència entre aquells treballadors que són funcionaris i els que no ho són. El model és de carrera i tancat. La taxa de rotació és baixa i, en comparació amb el sector privat, els sous dels càrrecs inferiors són elevats mentre que els dels càrrecs més alts són més aviat baixos. El mètode, lluny d'estar basat en el mèrit, es caracteritza per un sistema més aviat "clientelar" de patrocini subjectiu per ascendir. Aquest model és habitual al sud i est d'Europa. L'evidència empírica és favorable al sistema de mèrits, lligat sovint a una millor governança i capacitat de l'administració, i a una reducció de la corrupció.

- Salari mitjà a l'administració: Uns 2.200 euros al mes, segons dades de 2018.