Això no és tant un article com una carta d'amor. Potser tampoc arriba al nivell d'una carta d'amor, perquè no és amor ben bé el que vull expressar, però sí que pot considerar-se, almenys, una abraçada sincera. Una abraçada d'aquelles en què recolzem el cap a l'espatlla de l'abraçat, deixant-lo reposar allà uns segons per fer la sensació d'encara més proximitat i escalf. Sí, ve a ser això.
No faig aquest gest a la babalà; el faig perquè hi ha un motiu de pes per fer-lo. Fa poques hores que s'ha anunciat la guanyadora del premi Josep Pla, el que cada any atorga Destino (aka Planeta). I, malauradament, la pitjor de les notícies ha caigut sobre les testes més emblemàtiques del nostre país: el jurat ha decidit no regalar el premi a cap personatge mediàtic. Un any de traspàs en tota regla. Un respir que ni el famós de torn, ni el monarca de Planeta, ni el mateix Josep Pla han vist venir.
La flamant guanyadora, Gemma Ventura, no forma part de les nostres converses diàries, ni ens fa riure, ni corre per les nostres llistes d'Spotify, ni sopa cada dia amb nosaltres d'una manera o d'una altra. És una mera sotsdirectora del digital cultural Catorze (senyal de la creu), una dona més o menys anònima pel gran públic (doble senyal de la creu), i que debuta en el noble art de l'escriptura (triple senyal de la creu). Una aposta que trenca, per un any i sense que serveixi de precedent, amb l'entranyable tradició planetària de voler vendre llibres sigui com sigui, amb una voracitat més de números que de lletres, posant gairebé sempre els criteris econòmics per davant dels literaris.
No són moments fàcils, no. El 2023 està provant malament. Desenes de somriures mediàtics han quedat congelats. I potser aquesta abraçada pot contribuir a descongelar-los una mica. Nois, veniu cap aquí: hi haurà més oportunitats, cal ser optimista en aquest sentit. Penseu que el Ramon Llull és a la cantonada, i no cal ser massa espavilat per intuir que, si han sacrificat el Pla amb aquesta carnisseria pròpia del cine gore, el Llull serà per un de vosaltres. O qualsevol altre premi similar. Encara que no hàgiu enviat cap altre manuscrit enlloc, tant se val. Ja s'ho faran venir bé.
Si haguéssiu participat al Documenta o a l'Anagrama, per exemple, sí que us diria que ho teniu més difícil: perquè alguns ja s'han entregat i perquè són premis on vosaltres, en general, hi teniu menys a veure. Solen reconèixer obres literàries. Més el contingut que no pas el continent. Però amb la gran majoria de guardons de les altres editorials grosses podeu estar tranquils: en aquest país la loteria literària mediàtica sempre acaba tocant, encara que sigui amb retard.
Au, va, dono per acabada l'abraçada. Em separo del vostre cos. Em feu una mica d'angúnia, també us ho he de dir. Us he abraçat per empatia i responsabilitat humana, però que envieu manuscrits a certàmens literaris sabent que només us els premiaran por ser vos quien sois em tira enrere que no sabeu com. Em tiro enrere, benvolguts. Molta sort en els vostres propers intents, que segur que tard o d'hora fructificaran. I, mentre no arribi la bona nova, no deixeu de pensar en les sàvies paraules de Camilo José Cela, el premio de quienes escribimos duerme, tímido y virginal, en el confuso corazón del lector más lejano. Que així sigui.