08
de gener
del
2023
Actualitzat
el
12
de gener
a les
12:57h
L'homeopatia viu en un estat de qüestionament permanent i el govern de Pedro Sánchez va declarar-li la guerra quan va arribar a la Moncloa, però, així i tot, la despesa que hi destinen els ciutadans es manté elevada i fins i tot ha crescut durant la pandèmia. Dels 83 milions que es van gastar els espanyols en aquesta pseudoteràpia el 2019, l'any següent van saltar a 105 milions i el 2021, a 115 milions. Tot i això, no guanya adeptes, sinó que aquells que hi creien hi destinen ara més recursos. Això sí, ja no és un producte sobretot de les classes altes: les rendes mitjanes i baixes són les que n'han incrementat més el consum.
Es tracta de dades de l'Enquesta de Pressupostos Familiars, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que registra la despesa diària de gairebé 20.000 llars de l'Estat per copsar amb gran detall els hàbits de consum a través les despeses i a què es destinen els ingressos. Des del 2016, l'enquesta separa els productes farmacèutics dels homeopàtics, si bé tan sols hi computa la compra del producte en farmàcies o altres establiments. El cost de l'eventual consulta d'un homeòpata aniria a banda, ja que s'inclou en un altre codi de consultes paramèdiques que abraça des de podòlegs i logopedes fins a altres pseudoteràpies com el reiki o l'acupuntura. En definitiva, la factura completa d'un producte sense benefici demostrat com l'homeopatia s'enlaira en realitat més enllà d'aquests 110 milions de mitjana els dos anys de Covid -i es tracta, a més, d'una xifra conservadora.
Quina és la despesa en productes homeopàtics, a l'Estat?
Despesa total, en milions d'euros, incloent-hi tan sols la compra del producte i no la consulta amb l'especialista
Com que no es disposa de xifres més enllà del 2016, costa avaluar quina tendència se seguia abans, ja que aquell any l'enquesta va detectar compres per valor de 160 milions -es podria tractar d'un exercici excepcional o realment que la xifra era més elevada llavors-. Tot i això, després es va estabilitzar en uns 100 milions, va caure el 2019 i, durant la Covid, va repuntar. Abans de la pandèmia, de fet, els mitjans informaven de preocupació en el sector, per la caiguda continuada d'ingressos en la venda d'homeopatia, i fins i tot l'empresa internacional més important del sector, Boiron, va notificar un descens pronunciat, a escala global, durant el primer semestre de 2020. La Covid qüestionava aquestes pràctiques sense aval científic? A l'Estat, no, ja que hi haurien repuntat.
Malgrat tot, aquest augment en la facturació no respon a més credibilitat en capes més àmplies de la població, ben al contrari, sinó a un augment del consum en aquelles que ja en feien ús abans. La mateixa enquesta recollia que, el 2016, prop de 2,6 milions de llars de l'Estat haurien comprat productes homeopàtics, una xifra que baixaria els anys següents i tocaria terra el 2020 i 2021, amb només unes 700.000 famílies que en feien alguna despesa. Entre aquestes, unes 100.000 gastarien més en homeopatia que en medicaments i, entre 30.000 i 50.000, no consumirien medicaments però sí homeopatia.
Quantes llars consumeixen productes homeopàtics i medicaments, en funció de si gasten més en un o altre producte? I quant destinen a cadascun?
La confiança en l'homeopatia ha caigut dràsticament en aquelles llars que en consumien quantitats petites (de mitjana, entre 15 i 30 euros anuals), però que sobretot feien ús de medicaments. En canvi, el nombre de famílies que es decanten per aquesta pseudoteràpia en detriment dels productes farmacèutics s'ha mantingut més estable, tot i que en cert retrocés. Aquestes, però, han passat de gastar a l'entorn de 600 euros anuals en homeopatia, abans de la pandèmia, a destinar-hi més de 900 euros, el 2021.
En tot cas, el consum creixent de medicaments o elements que pretenen assimilar-s'hi és una tendència global i accentuada. La despesa global en farmàcia -incloent-hi també l'homeopatia, però no mascaretes o similars- s'ha disparat dels 2.905 milions fins a 4.891 milions, en tan sols deu anys. La medicalització creixent de la societat es reflecteix en la butxaca de la ciutadania, tant pel que fa a productes provats científicament com aquells que no. Només el 2021, els ciutadans de l'Estat s'hi van gastar uns 250 milions més que l'any anterior.
Ara bé, ha variat el perfil del consumidor d'homeopatia? Les dades apunten que sí i que cada cop en fan més ús les persones de rendes mitjanes i baixes. Si es distribueixen les llars en cinc grups, en funció dels ingressos que tenen per unitat de consum, aquelles que es troben en la franja més alta eren les que clarament més gastaven en homeopatia fins al 2019. En segon lloc, se situava el segon grup de 20% de famílies més riques. Tot i això, aquesta despesa es va disparar el 2020 entre les llars de renda mitjana i l'any següent va créixer molt entre el 20% més pobre, empatat en primer lloc amb les famílies de renda mitjana-alta.
Ja és habitual que, en la majoria d'àmbits, les llars més riques gastin més en pràcticament tots els productes que les més pobres, que forçosament retallen més les despeses. Ho fan tant en béns essencials com l'alimentació -dels quals en consumeixen més o ho fan en opcions més cares- com sobretot proporcionalment en béns no tan imprescindibles com la cultura, la restauració o el turisme. En aquest segon grup es trobaria l'homeopatia. Per això pot sorprendre ara que el seu consum pugui créixer entre rendes baixes, si bé cal esperar a veure si es tracta de biaixos puntuals o d'una tendència estable. En canvi, pel que fa a productes farmacèutics, es continua complint la norma que la despesa augmenta en la mesura que ho fan els ingressos.
Quina és la despesa anual en homeopatia, en funció del nivell de renda de les llars, a l'Estat?
Les dades estan en milions d'euros i cada nivell de renda agrupa aproximadament un 20% de les famílies, de menys a més ingressos per unitat de consum
Tot això ocorre malgrat que el govern de Pedro Sánchez va iniciar canvis legals per frenar l'homeopatia el mateix 2018, just després de la moció censura que el va portar a la Moncloa. El seu executiu prometia treure aquesta pseudoteràpia dels centres sanitaris i excloure'n milers de productes de les farmàcies, gràcies a un procés ja iniciat per l'executiu del PP que els exigia regular la seva situació. Ara bé, la realitat és que no només se segueixen venent tant o més que llavors, sinó que encara mantenen l'IVA superreduït al 4%, com si fossin medicaments normals.
En part, això es deu a que la directiva europea que regula l'avaluació dels productes farmacèutics no fa distincions i reconeix els productes homeopàtics com a medicaments. En realitat, sí que fa distincions, però precisament per facilitar-los la superació del procés de registre. Mentre que aquells provinents de la indústria farmacèutica han de provar la seva seguretat en les persones i la seva eficàcia per fer front a alguna malaltia o dolor, l'homeopatia només ha de garantir que no farà mal al consumidor. No cal que demostri que guareix res. Si no té efectes negatius, se l'ha de registrar com a medicament, encara que tampoc no en tingui de positius.
En paral·lel, l'executiu estatal va presentar aquell 2018 el Pla per a la protecció de la salut enfront de les pseudoteràpies, el qual incloïa un web amb informació científica, campanyes informatives i l'encàrrec d'elaborar informes que n'analitzessin l'efectivitat. Ja se n'han publicat de relatius a la teràpia floral, el ioga, la musicoteràpia, l'acupuntura o la meditació, però, segons informa el mitjà especialitzat Redacción Médica, el document d'avaluació de l'homeopatia no arribarà abans que acabi la legislatura. I això que es tracta d'una pràctica amb més de dos segles d'història que ha estat incapaç fins ara de provar la seva eficàcia, més enllà del placebo. La quantitat de recursos que mou, però, en pot frenar els intents per frenar-la, actuant el sector com a potent lobi.
Es tracta de dades de l'Enquesta de Pressupostos Familiars, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que registra la despesa diària de gairebé 20.000 llars de l'Estat per copsar amb gran detall els hàbits de consum a través les despeses i a què es destinen els ingressos. Des del 2016, l'enquesta separa els productes farmacèutics dels homeopàtics, si bé tan sols hi computa la compra del producte en farmàcies o altres establiments. El cost de l'eventual consulta d'un homeòpata aniria a banda, ja que s'inclou en un altre codi de consultes paramèdiques que abraça des de podòlegs i logopedes fins a altres pseudoteràpies com el reiki o l'acupuntura. En definitiva, la factura completa d'un producte sense benefici demostrat com l'homeopatia s'enlaira en realitat més enllà d'aquests 110 milions de mitjana els dos anys de Covid -i es tracta, a més, d'una xifra conservadora.
Quina és la despesa en productes homeopàtics, a l'Estat?
Despesa total, en milions d'euros, incloent-hi tan sols la compra del producte i no la consulta amb l'especialista
Com que no es disposa de xifres més enllà del 2016, costa avaluar quina tendència se seguia abans, ja que aquell any l'enquesta va detectar compres per valor de 160 milions -es podria tractar d'un exercici excepcional o realment que la xifra era més elevada llavors-. Tot i això, després es va estabilitzar en uns 100 milions, va caure el 2019 i, durant la Covid, va repuntar. Abans de la pandèmia, de fet, els mitjans informaven de preocupació en el sector, per la caiguda continuada d'ingressos en la venda d'homeopatia, i fins i tot l'empresa internacional més important del sector, Boiron, va notificar un descens pronunciat, a escala global, durant el primer semestre de 2020. La Covid qüestionava aquestes pràctiques sense aval científic? A l'Estat, no, ja que hi haurien repuntat.
Malgrat tot, aquest augment en la facturació no respon a més credibilitat en capes més àmplies de la població, ben al contrari, sinó a un augment del consum en aquelles que ja en feien ús abans. La mateixa enquesta recollia que, el 2016, prop de 2,6 milions de llars de l'Estat haurien comprat productes homeopàtics, una xifra que baixaria els anys següents i tocaria terra el 2020 i 2021, amb només unes 700.000 famílies que en feien alguna despesa. Entre aquestes, unes 100.000 gastarien més en homeopatia que en medicaments i, entre 30.000 i 50.000, no consumirien medicaments però sí homeopatia.
Quantes llars consumeixen productes homeopàtics i medicaments, en funció de si gasten més en un o altre producte? I quant destinen a cadascun?
La confiança en l'homeopatia ha caigut dràsticament en aquelles llars que en consumien quantitats petites (de mitjana, entre 15 i 30 euros anuals), però que sobretot feien ús de medicaments. En canvi, el nombre de famílies que es decanten per aquesta pseudoteràpia en detriment dels productes farmacèutics s'ha mantingut més estable, tot i que en cert retrocés. Aquestes, però, han passat de gastar a l'entorn de 600 euros anuals en homeopatia, abans de la pandèmia, a destinar-hi més de 900 euros, el 2021.
En tot cas, el consum creixent de medicaments o elements que pretenen assimilar-s'hi és una tendència global i accentuada. La despesa global en farmàcia -incloent-hi també l'homeopatia, però no mascaretes o similars- s'ha disparat dels 2.905 milions fins a 4.891 milions, en tan sols deu anys. La medicalització creixent de la societat es reflecteix en la butxaca de la ciutadania, tant pel que fa a productes provats científicament com aquells que no. Només el 2021, els ciutadans de l'Estat s'hi van gastar uns 250 milions més que l'any anterior.
Ara bé, ha variat el perfil del consumidor d'homeopatia? Les dades apunten que sí i que cada cop en fan més ús les persones de rendes mitjanes i baixes. Si es distribueixen les llars en cinc grups, en funció dels ingressos que tenen per unitat de consum, aquelles que es troben en la franja més alta eren les que clarament més gastaven en homeopatia fins al 2019. En segon lloc, se situava el segon grup de 20% de famílies més riques. Tot i això, aquesta despesa es va disparar el 2020 entre les llars de renda mitjana i l'any següent va créixer molt entre el 20% més pobre, empatat en primer lloc amb les famílies de renda mitjana-alta.
Ja és habitual que, en la majoria d'àmbits, les llars més riques gastin més en pràcticament tots els productes que les més pobres, que forçosament retallen més les despeses. Ho fan tant en béns essencials com l'alimentació -dels quals en consumeixen més o ho fan en opcions més cares- com sobretot proporcionalment en béns no tan imprescindibles com la cultura, la restauració o el turisme. En aquest segon grup es trobaria l'homeopatia. Per això pot sorprendre ara que el seu consum pugui créixer entre rendes baixes, si bé cal esperar a veure si es tracta de biaixos puntuals o d'una tendència estable. En canvi, pel que fa a productes farmacèutics, es continua complint la norma que la despesa augmenta en la mesura que ho fan els ingressos.
Quina és la despesa anual en homeopatia, en funció del nivell de renda de les llars, a l'Estat?
Les dades estan en milions d'euros i cada nivell de renda agrupa aproximadament un 20% de les famílies, de menys a més ingressos per unitat de consum
Tot això ocorre malgrat que el govern de Pedro Sánchez va iniciar canvis legals per frenar l'homeopatia el mateix 2018, just després de la moció censura que el va portar a la Moncloa. El seu executiu prometia treure aquesta pseudoteràpia dels centres sanitaris i excloure'n milers de productes de les farmàcies, gràcies a un procés ja iniciat per l'executiu del PP que els exigia regular la seva situació. Ara bé, la realitat és que no només se segueixen venent tant o més que llavors, sinó que encara mantenen l'IVA superreduït al 4%, com si fossin medicaments normals.
En part, això es deu a que la directiva europea que regula l'avaluació dels productes farmacèutics no fa distincions i reconeix els productes homeopàtics com a medicaments. En realitat, sí que fa distincions, però precisament per facilitar-los la superació del procés de registre. Mentre que aquells provinents de la indústria farmacèutica han de provar la seva seguretat en les persones i la seva eficàcia per fer front a alguna malaltia o dolor, l'homeopatia només ha de garantir que no farà mal al consumidor. No cal que demostri que guareix res. Si no té efectes negatius, se l'ha de registrar com a medicament, encara que tampoc no en tingui de positius.
La UE rebutja canviar la normativa
I això és el que fa l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, que n'ha reconegut més d'un miler i l'únic que fa és declarar-los com a "medicaments no subjectes a prescripció mèdica i sense indicació terapèutica". Aquesta etiqueta, però, no en frena la compra, com s'ha evidenciat, si bé centenars de productes que abans es comercialitzaven s'han perdut pel camí, incapaços de demostrar que no produeixen efectes secundaris negatius. El govern espanyol ha reclamat a Brussel·les canviar la directiva comunitària, però aquesta s'hi ha negat.En paral·lel, l'executiu estatal va presentar aquell 2018 el Pla per a la protecció de la salut enfront de les pseudoteràpies, el qual incloïa un web amb informació científica, campanyes informatives i l'encàrrec d'elaborar informes que n'analitzessin l'efectivitat. Ja se n'han publicat de relatius a la teràpia floral, el ioga, la musicoteràpia, l'acupuntura o la meditació, però, segons informa el mitjà especialitzat Redacción Médica, el document d'avaluació de l'homeopatia no arribarà abans que acabi la legislatura. I això que es tracta d'una pràctica amb més de dos segles d'història que ha estat incapaç fins ara de provar la seva eficàcia, més enllà del placebo. La quantitat de recursos que mou, però, en pot frenar els intents per frenar-la, actuant el sector com a potent lobi.
Unes xifres conservadores per evitar biaixos
L'Estadística de Pressupostos Familiars recull dades intensivament i durant un temps de prop de 20.000 llars de l'Estat, apuntant en què gasten recursos, fins al màxim detall. Es tracta d'una feina acurada amb una mostra molt àmplia que permet generalitzar després les tendències de despesa del conjunt de la població. Això darrer es fa, a més, de forma proporcional, també per a una major precisió, en funció de les característiques de cada llar. Si una té uns trets més compartits que una altra, les dades recollides en aquesta tindran més pes que les d'una altra casa menys comuna, en qüestions com la zona, la renda, l'estructura, els grups d'edat... Així, hi ha una llar les respostes de la qual només representen a 73 més i, en sentit contrari, una altra aporta informació per a 9.423.
Això permet representar millor la pluralitat de tipus de cases que no pas donant el mateix pes a totes, malgrat que unes siguin més habituals que d'altres. Ara bé, això també dona molt de poder a determinades enquestes per generar biaixos, sobretot en relació a la compra de productes que no són els més habituals o quan apareixen valors estrambòtics. Ocorre en l'enquesta del 2020, en què una llar afirma que ha gastat 72.000 euros en homeopatia. Com que, a l'hora de generalitzar, aquesta casa en representa a unes 1.400, pot semblar com si 1.400 famílies haguessin gastat 72.000 euros cadascuna en homeopatia aquell any. Això equival a un total de 100 milions d'euros en homeopatia, i tan sols per una sola resposta a l'enquesta.
De fet, si es consulten les dades directament sobre despeses en homeopatia durant el 2020, la xifra que emergeix és de 205 milions. Ara bé, per evitar aquests biaixos, que ben segur porten a errors greus d'interpretació, s'ha optat per extreure de cada any la llar que notifiqui una despesa més elevada en homeopatia. Normalment, no hi ha xifres tan fora de lloc o que siguin tan rellevants, però el 2020 aquesta pràcticament duplicava la despesa global en homeopatia, així com feia variar molt la resta de dades de l'article, en funció del grup de renda o de consum de medicaments en què es trobés la llar amb la xifra problemàtica. La segona resposta amb la xifra més alta, de fet, és de 6.678 euros en homeopatia, la qual pot semblar igualment molt elevada, però com aquesta o de similars n'hi ha unes quantes i apareixen cada any. Així, doncs, realment deuen ser representatives de determinades famílies amb alts nivells de consum d'aquests productes.
D'aquesta manera, extraient tan sols la xifra més alta ja no n'apareixen més de problemàtiques, obtenint així dades segurament més rigoroses, encara que conservadores i no tan contundents com la quantitat bruta inicial que emergia. Ara bé, el rigor amb les dades -i l'honestedat i transparència amb el lector- ha de pesar sempre més que l'eventual contundència d'un titular.
L'Estadística de Pressupostos Familiars recull dades intensivament i durant un temps de prop de 20.000 llars de l'Estat, apuntant en què gasten recursos, fins al màxim detall. Es tracta d'una feina acurada amb una mostra molt àmplia que permet generalitzar després les tendències de despesa del conjunt de la població. Això darrer es fa, a més, de forma proporcional, també per a una major precisió, en funció de les característiques de cada llar. Si una té uns trets més compartits que una altra, les dades recollides en aquesta tindran més pes que les d'una altra casa menys comuna, en qüestions com la zona, la renda, l'estructura, els grups d'edat... Així, hi ha una llar les respostes de la qual només representen a 73 més i, en sentit contrari, una altra aporta informació per a 9.423.
Això permet representar millor la pluralitat de tipus de cases que no pas donant el mateix pes a totes, malgrat que unes siguin més habituals que d'altres. Ara bé, això també dona molt de poder a determinades enquestes per generar biaixos, sobretot en relació a la compra de productes que no són els més habituals o quan apareixen valors estrambòtics. Ocorre en l'enquesta del 2020, en què una llar afirma que ha gastat 72.000 euros en homeopatia. Com que, a l'hora de generalitzar, aquesta casa en representa a unes 1.400, pot semblar com si 1.400 famílies haguessin gastat 72.000 euros cadascuna en homeopatia aquell any. Això equival a un total de 100 milions d'euros en homeopatia, i tan sols per una sola resposta a l'enquesta.
De fet, si es consulten les dades directament sobre despeses en homeopatia durant el 2020, la xifra que emergeix és de 205 milions. Ara bé, per evitar aquests biaixos, que ben segur porten a errors greus d'interpretació, s'ha optat per extreure de cada any la llar que notifiqui una despesa més elevada en homeopatia. Normalment, no hi ha xifres tan fora de lloc o que siguin tan rellevants, però el 2020 aquesta pràcticament duplicava la despesa global en homeopatia, així com feia variar molt la resta de dades de l'article, en funció del grup de renda o de consum de medicaments en què es trobés la llar amb la xifra problemàtica. La segona resposta amb la xifra més alta, de fet, és de 6.678 euros en homeopatia, la qual pot semblar igualment molt elevada, però com aquesta o de similars n'hi ha unes quantes i apareixen cada any. Així, doncs, realment deuen ser representatives de determinades famílies amb alts nivells de consum d'aquests productes.
D'aquesta manera, extraient tan sols la xifra més alta ja no n'apareixen més de problemàtiques, obtenint així dades segurament més rigoroses, encara que conservadores i no tan contundents com la quantitat bruta inicial que emergia. Ara bé, el rigor amb les dades -i l'honestedat i transparència amb el lector- ha de pesar sempre més que l'eventual contundència d'un titular.