06
de gener
del
2023
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:12h
El 2023 ja ha començat a caminar i ho ha fet acomiadant Benet XVI, un Papa que havia construït el seu corpus de pensament en la crítica al relativisme i la realitat líquida. La invasió russa d'Ucraïna va inaugurar un marc geopolític nou, en què semblen voler imposar-se noves regles basades en la correlació de forces, com sempre, però ara emprades sense contemplacions ni el més mínim respecte pel dret internacional.
El futur del conflicte a Ucraïna i les seves implicacions de tot ordre en l'economia -en especial sobre el preu de l'energia i la inflació- seran el primer condicionant de l'escenari internacional. Sense oblidar els grans reptes a mig termini, que tenen en el combat contra el canvi climàtic la seva dramàtica prioritat. Aquests són els principals punts de conflicte als quals l'any donarà resposta.
A aquestes alçades, la perspectiva d'unes converses de pau sembla molt llunyana. Vladímir Putin, de nou humiliat per Kíiv, va presentar fa uns dies un potent bombarder supersònic, l'anomenat cigne blanc. Però les crítiques contra el Kremlin comencen a estendre's a Moscou i Putin ha perdut l'aurèola d'estratega intel·ligent que havia construït durant anys. Un factor gens anecdòtic.
El que passi a Pequín afectarà tota la zona del Pacífic, amb un especial reflex a Taiwan. La tensió és màxima a l'estret entre tots dos països i ho demostra la decisió de la presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, d'establir un nou pla de reclutament que amplia de quatre mesos a un any el període de servei militar obligatori per als homes. Caldrà estar atents també als moviments efectuats per una potència emergent com l'Índia, que acollirà la propera cimera del G20 el mes de setembre i que busca reforçar una veu pròpia enfront els EUA i la Xina.
El futur del conflicte a Ucraïna i les seves implicacions de tot ordre en l'economia -en especial sobre el preu de l'energia i la inflació- seran el primer condicionant de l'escenari internacional. Sense oblidar els grans reptes a mig termini, que tenen en el combat contra el canvi climàtic la seva dramàtica prioritat. Aquests són els principals punts de conflicte als quals l'any donarà resposta.
Entre l'enquistament i les negociacions a Ucraïna
Moltes coses dependran del que passi sobre el terreny militar a Ucraïna. L'anunci del Kremlin d'un alto el foc amb motiu del Nadal ortodox podria ser una porta oberta a unes converses de pau. Però, fins al moment, els darrers esdeveniments anuncien un hivern duríssim, però serà a la primavera -amb una més que probable ofensiva russa- quan es comprovarà millor l'evolució de la guerra. L'exèrcit ucraïnès va donar un cop demolidor a les tropes russes la matinada de cap d'any, quan va destruir un dipòsit d'armes a Makiivka, al Donbass, provocant centenars de morts. La majoria d'analistes subratllen la capacitat de resistència i de moral dels ucraïnesos, malgrat l'ofensiva russa contra les infraestructures de Kíiv.A aquestes alçades, la perspectiva d'unes converses de pau sembla molt llunyana. Vladímir Putin, de nou humiliat per Kíiv, va presentar fa uns dies un potent bombarder supersònic, l'anomenat cigne blanc. Però les crítiques contra el Kremlin comencen a estendre's a Moscou i Putin ha perdut l'aurèola d'estratega intel·ligent que havia construït durant anys. Un factor gens anecdòtic.
Preservar la cohesió a la UE
Per Europa, el 2023 serà un dels anys més crucials de les darreres dècades. Més que el 2022, quan la urgència de la crisi múltiple -de la guerra a l'espiral inflacionària i el bloqueig dels subministraments- va obligar a respondre amb celeritat i unanimitat. Continuarà aquesta cohesió a mida que el conflicte a Ucraïna s'allargui? Què passarà si l'hivern és molt fred? Ells propers mesos posaran a prova la salut de l'eix França-Alemanya, que aquest gener celebraran els 60 anys del Tractat de l'Elisi que va afermar les bases del nucli dur de la UE. Es preveu que continuïn les tensions amb Hongria, mentre s'espera a les eleccions poloneses de la tardor, que seran una prova per a la dreta radical de Llei i Justícia.La Xina, més incògnita que mai
Continuarà la pugna inacabable entre la Xina i els EUA pel lideratge tecnològic. L'any que acaba ha vist com els dirigents del Partit Comunista han prioritzat el control polític i la cohesió entorn el cabdillatge fins ara indiscutible de Xi Jinping. Però la fotografia que va quedant després del transcendental XX congrés del partit no és el d'un control absolut per part de Xi, sinó de profunds interrogants. Començant per l'impacte de la pandèmia, després que la política de Covid zero hagi mostrat les seves mancances i s'hagin estès les protestes en diverses ciutats del país. L'extensió dels contagis i els dubtes sobre l'eficàcia de la vacuna xinesa han generat incertesa sobre l'impacte en l'economia i fins i tot en l'estabilitat política.El que passi a Pequín afectarà tota la zona del Pacífic, amb un especial reflex a Taiwan. La tensió és màxima a l'estret entre tots dos països i ho demostra la decisió de la presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, d'establir un nou pla de reclutament que amplia de quatre mesos a un any el període de servei militar obligatori per als homes. Caldrà estar atents també als moviments efectuats per una potència emergent com l'Índia, que acollirà la propera cimera del G20 el mes de setembre i que busca reforçar una veu pròpia enfront els EUA i la Xina.