04
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
19:23h
Barcelona està vivint els darrers anys un canvi de cicle pel que fa a la retirada d'efectiu. Els tancaments massius d'oficines de bancs ha comportat queixes pel que fa a l'accés dels serveis bancaris arreu del país, i la capital catalana no n'és cap excepció. Algunes zones han quedat amb poca cobertura d'accés als diners en metàl·lic i això ha indignat especialment la població més envellida dels barris menys cèntrics. Segons dades municipals, entre 2018 i 2021, la ciutat ha perdut el 40% dels terminals, passant de comptar amb 1.214 caixers a tenir-ne 717. I en aquest període de buidor, un fenomen s'ha fet fort: el dels caixers automàtics independents. O terminals ATM. Caixers que no són de bancs -com els de tota la vida- si no que són d'empreses independents que arriben a pactes amb entitats bancàries i permeten que els usuaris puguin fer les operacions més habituals. La majoria de vegades, retirar efectiu. I, en alguns casos, amb comissions.
Els darrers anys s'han estès per supermercats, botigues de queviures, estancs i fruiteries gràcies a un sistema senzill. Instal·len l'aparell, ocupen una part petita de la botiga, i deixen un lloguer mensual moltes vegades vital per al petit comerciant. Els preus oscil·len entre els 200 i els 700 euros, però la majoria volta els 500 euros. Una vintena de comerços del centre de Barcelona han detallat al Nació el funcionament d'aquest negoci. Una implantació que s'ha disparat després de la irrupció de la Covid.
"A mi em van venir fa dos mesos i em van oferir posar el caixer aquí. Em van explicar com funcionava i que a canvi serien 600 euros mensuals. Vaig dir que endavant", explica l'encarregat del Kings Supermercat del carrer de l'Hospital, al barri del Raval. Ell és un dels casos més recents que ha incorporat aquesta màquina, però la majoria de negocis de l'Eixample i Ciutat Vella que tenen algun terminal de retirada d'efectiu coincideixen en el calendari: han incorporat el caixer els últims dos anys.
També apunta en aquesta direcció una de les poques dades que té a l'abast l'Ajuntament de Barcelona. Segons detallen fonts oficials, en el mateix període que la ciutat va perdre gairebé la meitat de terminals, la recaptació de la taxa municipal sobre els caixers automàtics oberts a la via pública va augmentar. Això té a veure, en gran part, amb el fet que les ordenances fiscals del 2020 van incloure una novetat: van començar a fer pagar un gravamen als caixers que s'instal·laven a botigues. Fins llavors no ho feien. Així, el canvi del 2019 a 2020 és notable. Es va passar de recaptar 321.962 euros a rebre'n 445.826. I amb les ordenances fiscals congelades, els ingressos en aquest sentit encara pujarien més l'any 2021. La recaptació va arribar als 493.100 euros, detallen fonts de l'Ajuntament a aquest diari.
Aquest nou sistema de caixers està dominat per dues grans empreses internacionals. La primera i més important és Euronet. És la més estesa entre els negocis del centre de la ciutat i també la que es va implantar abans. També és la companyia escollida per desplegar 125 nous caixers a quioscos de la ciutat, després d'arribar a un pacte amb l'Ajuntament i l'Associació de Venedors de Premsa. Amb aquest pacte amb l'administració pública, alguns d'aquests terminals s'instal·len a barris amb poc accés a l'efectiu i d'altres, a zones turístiques com la mateixa Rambla. A diferència que amb el cas de les botigues, però, amb aquest pla l'Ajuntament els cedeix l'espai públic dels quioscos sense que hagin d'abonar lloguer.
Fonts de la companyia Euronet defensen, en declaracions a Nació, que això afavoreix una "nova vida" dels quioscos, després que la premsa en paper tingui cada vegada menys tirada. A més, pel que fa a la seva implantació en comerços del centre de la ciutat, des de la companyia que segueixen creixent i remarquen que aquesta mena d'acords suposen un gran benefici per a molts petits botiguers que veuen un reforç econòmic a l'hora de pagar el lloguer del local. També apunten que no només estan creixent a peu de carrer, els darrers anys. "Hi ha hotels que s'han quedat sense caixers al voltant i volen que els seus clients puguin tenir accés a efectiu de manera segura, i els tenen dins de les seves instal·lacions", apunten des de l'empresa. En el mateix sentit, asseguren que en molts casos són els negocis que els van a buscar a ells.
Alhora, fonts oficials de Cardtronics, l'altra gran empresa que opera a Barcelona en l'àmbit dels caixers independents, i que va guanyar el concurs per instal·lar els primers terminals al metro de Barcelona, refermen que també estan en expansió. "L'existència d'oficines bancàries ha caigut molt més que l'ús d'efectiu i aquesta és la clau que ens permet créixer", detallen portaveus de la companyia. En el mateix sentit, concreten que les botigues en què es fixen per ubicar nous caixers són les zones en què ja no hi ha entitats bancàries i que alhora tenen un trànsit de persones elevat. "El 2022 a Barcelona gairebé hem duplicat el nombre de caixers que teníem l'any anterior", exposen des de l'empresa, que en aquest cas desplega terminals amb la marca comercial Cash Zone. En concret, ara té 150 caixers a la ciutat, detallen des de la companyia.
Molts comerciants no saben quant de temps durarà el contracte amb el caixer. Sovint, els diuen que ho aniran renovant a poc a poc. Per això, alguns miren amb recel la nova proposta de l'Ajuntament, que aquest dimarts ha anunciat una política de ciutat que se centra a cedir gratuïtament espai públic a les companyies del sector perquè instal·lin els caixers automàtics. "Espero que això no faci que me'l treguin, que a mi ja em va bé i segur que encara tenen beneficis", remata l'encarregat d'un estanc, que demana anonimat.
Els darrers anys s'han estès per supermercats, botigues de queviures, estancs i fruiteries gràcies a un sistema senzill. Instal·len l'aparell, ocupen una part petita de la botiga, i deixen un lloguer mensual moltes vegades vital per al petit comerciant. Els preus oscil·len entre els 200 i els 700 euros, però la majoria volta els 500 euros. Una vintena de comerços del centre de Barcelona han detallat al Nació el funcionament d'aquest negoci. Una implantació que s'ha disparat després de la irrupció de la Covid.
"A mi em van venir fa dos mesos i em van oferir posar el caixer aquí. Em van explicar com funcionava i que a canvi serien 600 euros mensuals. Vaig dir que endavant", explica l'encarregat del Kings Supermercat del carrer de l'Hospital, al barri del Raval. Ell és un dels casos més recents que ha incorporat aquesta màquina, però la majoria de negocis de l'Eixample i Ciutat Vella que tenen algun terminal de retirada d'efectiu coincideixen en el calendari: han incorporat el caixer els últims dos anys.
Les xifres que retraten el fenomen
En alguns punts, el retrat es fa sol. Mentre que a Barcelona s'han perdut una gran quantitat de caixers els últims anys i hi ha zones que obliguen els veïns a llargues caminades si es vol anar a treure -o ingressar- bitllets, al carrer de Joaquim Costa, d'uns 450 metres, s'arriben a trobar fins a cinc terminals disponibles les 24 hores del dia per retirar efectiu. La majoria, oberts l'últim any.També apunta en aquesta direcció una de les poques dades que té a l'abast l'Ajuntament de Barcelona. Segons detallen fonts oficials, en el mateix període que la ciutat va perdre gairebé la meitat de terminals, la recaptació de la taxa municipal sobre els caixers automàtics oberts a la via pública va augmentar. Això té a veure, en gran part, amb el fet que les ordenances fiscals del 2020 van incloure una novetat: van començar a fer pagar un gravamen als caixers que s'instal·laven a botigues. Fins llavors no ho feien. Així, el canvi del 2019 a 2020 és notable. Es va passar de recaptar 321.962 euros a rebre'n 445.826. I amb les ordenances fiscals congelades, els ingressos en aquest sentit encara pujarien més l'any 2021. La recaptació va arribar als 493.100 euros, detallen fonts de l'Ajuntament a aquest diari.
Dues empreses dominen el mercat ATM
Aquest nou sistema de caixers està dominat per dues grans empreses internacionals. La primera i més important és Euronet. És la més estesa entre els negocis del centre de la ciutat i també la que es va implantar abans. També és la companyia escollida per desplegar 125 nous caixers a quioscos de la ciutat, després d'arribar a un pacte amb l'Ajuntament i l'Associació de Venedors de Premsa. Amb aquest pacte amb l'administració pública, alguns d'aquests terminals s'instal·len a barris amb poc accés a l'efectiu i d'altres, a zones turístiques com la mateixa Rambla. A diferència que amb el cas de les botigues, però, amb aquest pla l'Ajuntament els cedeix l'espai públic dels quioscos sense que hagin d'abonar lloguer.Fonts de la companyia Euronet defensen, en declaracions a Nació, que això afavoreix una "nova vida" dels quioscos, després que la premsa en paper tingui cada vegada menys tirada. A més, pel que fa a la seva implantació en comerços del centre de la ciutat, des de la companyia que segueixen creixent i remarquen que aquesta mena d'acords suposen un gran benefici per a molts petits botiguers que veuen un reforç econòmic a l'hora de pagar el lloguer del local. També apunten que no només estan creixent a peu de carrer, els darrers anys. "Hi ha hotels que s'han quedat sense caixers al voltant i volen que els seus clients puguin tenir accés a efectiu de manera segura, i els tenen dins de les seves instal·lacions", apunten des de l'empresa. En el mateix sentit, asseguren que en molts casos són els negocis que els van a buscar a ells.
Alhora, fonts oficials de Cardtronics, l'altra gran empresa que opera a Barcelona en l'àmbit dels caixers independents, i que va guanyar el concurs per instal·lar els primers terminals al metro de Barcelona, refermen que també estan en expansió. "L'existència d'oficines bancàries ha caigut molt més que l'ús d'efectiu i aquesta és la clau que ens permet créixer", detallen portaveus de la companyia. En el mateix sentit, concreten que les botigues en què es fixen per ubicar nous caixers són les zones en què ja no hi ha entitats bancàries i que alhora tenen un trànsit de persones elevat. "El 2022 a Barcelona gairebé hem duplicat el nombre de caixers que teníem l'any anterior", exposen des de l'empresa, que en aquest cas desplega terminals amb la marca comercial Cash Zone. En concret, ara té 150 caixers a la ciutat, detallen des de la companyia.
Botiguers satisfets
La majoria de botigues on s'instal·len aquests caixers s'han trobat un comercial de la companyia de caixers que els ha arribat un dia a l'establiment i els ha proposat l'operació. Si donen el vistiplau, la instal·lació es fa ràpidament i aviat comencen a arribar clients. "Cada dos dies ha de venir el de Prosegur a renovar els diners en efectiu", assegura el Moustafa, que regenta un punt de verdures al cor del Raval. A l'Antiga Esquerra de l'Eixample es marca un tarannà similar. "No he tingut cap més problema que de tant en tant s'encalli una targeta. Es truca, ho reinicien i se soluciona", comenta un estanquer. A banda, els botiguers afegeixen altres bondats. "Hi ha gent que ve a treure diners i m'acaba entrant al local a comprar", reivindica Lakhvir Singh, de Buckhari Fruites i Verdures, ara que des de fa mig any té una màquina de treure diners allà on abans hi havia melons i pomes.Molts comerciants no saben quant de temps durarà el contracte amb el caixer. Sovint, els diuen que ho aniran renovant a poc a poc. Per això, alguns miren amb recel la nova proposta de l'Ajuntament, que aquest dimarts ha anunciat una política de ciutat que se centra a cedir gratuïtament espai públic a les companyies del sector perquè instal·lin els caixers automàtics. "Espero que això no faci que me'l treguin, que a mi ja em va bé i segur que encara tenen beneficis", remata l'encarregat d'un estanc, que demana anonimat.