02
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
19:28h
Aquest dilluns al matí s'ha obert la capella ardent amb les restes de Benet XVI a la basílica de Sant Pere, al Vaticà. Milers de fidels s'hi han congregat per dir adeu al Papa emèrit, mort dissabte als 95 anys. Les cues estan obligant els assistents a esperar fins a tres hores abans de retre el darrer homenatge davant el túmul, protegit per dos membres de la Guàrdia Suïssa.
D'aquí al dijous vinent, en què s'oficiaran els funerals, s'espera que desenes de milers de persones s'acomiadaran de Joseph Ratzinger, aquest teòleg conservador que va regir l'Església durant vuit anys (2005-13) i que va concloure el seu pontificat amb una renúncia inesperada, la primera en 600 anys d'història de l'Església. Només avui es creu que unes 30.000 persones passaran davant del fèretre. Benet XVI serà enterrat a la cripta del Vaticà. El lloc que ocuparà serà el de la tomba que va acollir Joan Pau II, al costat de la resta de papes enterrats. L'any 2011, el cos de Karol Wojtyla va ser traslladat a la basílica de Sant Pere, on també hi ha les restes de Joan XXIII. La d'aquest i la del papa polonès solen ser les tombes que reben més visites.
Aquesta circumstància ha fet que els protocols funeraris hagin estat pioners, ja que Benet XVI era papa emèrit però no pas pontífex regnant. Així, per exemple, la cerimònia de dijous vinent, oficiada pel papa Francesc, no tindrà caràcter de funeral d'Estat i només hi assistiran en representació dels seus països els màxims governants d'Itàlia i Alemanya. La resta de caps d'estat o de govern que hi vulguin anar ho faran a títol personal.
Precisament a primera hora, han visitat la capella ardent el president de la República italiana, Sergio Mattarella, i la primera ministra, Giorgia Meloni, que han estat uns minuts en un dels laterals del túmul amb les restes de Benet XVI. Entre els presents, hi ha qui ha estat secretari i col·laborador personal de Ratzinger els darrers anys, monsenyor Georg Gänswein, qui en més d'una ocasió ha saludat i consolat grups de fidels presents.
D'aquí al dijous vinent, en què s'oficiaran els funerals, s'espera que desenes de milers de persones s'acomiadaran de Joseph Ratzinger, aquest teòleg conservador que va regir l'Església durant vuit anys (2005-13) i que va concloure el seu pontificat amb una renúncia inesperada, la primera en 600 anys d'història de l'Església. Només avui es creu que unes 30.000 persones passaran davant del fèretre. Benet XVI serà enterrat a la cripta del Vaticà. El lloc que ocuparà serà el de la tomba que va acollir Joan Pau II, al costat de la resta de papes enterrats. L'any 2011, el cos de Karol Wojtyla va ser traslladat a la basílica de Sant Pere, on també hi ha les restes de Joan XXIII. La d'aquest i la del papa polonès solen ser les tombes que reben més visites.
Aquesta circumstància ha fet que els protocols funeraris hagin estat pioners, ja que Benet XVI era papa emèrit però no pas pontífex regnant. Així, per exemple, la cerimònia de dijous vinent, oficiada pel papa Francesc, no tindrà caràcter de funeral d'Estat i només hi assistiran en representació dels seus països els màxims governants d'Itàlia i Alemanya. La resta de caps d'estat o de govern que hi vulguin anar ho faran a títol personal.
Precisament a primera hora, han visitat la capella ardent el president de la República italiana, Sergio Mattarella, i la primera ministra, Giorgia Meloni, que han estat uns minuts en un dels laterals del túmul amb les restes de Benet XVI. Entre els presents, hi ha qui ha estat secretari i col·laborador personal de Ratzinger els darrers anys, monsenyor Georg Gänswein, qui en més d'una ocasió ha saludat i consolat grups de fidels presents.