El xoc per l'acord de claredat marca l'inici del sisè any consecutiu sense unitat independentista

Quan es va trencar la unitat independentista? De manera íntima, en el camí cap al referèndum de l'1-O del 2017 i, especialment, la nit que el Govern en ple va comparèixer amb Carles Puigdemont al capdavant per valorar els resultats -i els efectes de la violència policial- sense entrar en concrecions sobre els propers passos. De manera pública, la unitat es va trencar el 30 de gener del 2018, quan Roger Torrent, com a president del Parlament, va suspendre el ple d'investidura -a distància- de Puigdemont. Aquest inici del 2023 suposa l'arrencada del sisè curs en què les formacions independentistes continuen sense arribar a un full de ruta comú que superi els retrets del 2017 i serveixi per encarar la resolució del conflicte. L'acord de claredat que ha ressuscitat Pere Aragonès és l'enèsim exemple de xoc entre ERC, Junts i CUP.

En les primeres setmanes de l'any, el president de la Generalitat té previst reunir-se amb partits i entitats per aplanar el terreny cap a una entesa catalana que permeti plantejar un referèndum acordat en el marc de la taula de diàleg. L'única pista pública que aporta el Govern és que s'intentarà "donar forma" a aquest acord de claredat en les properes setmanes, debat que s'haurà de tenir en paral·lel a l'aprovació dels pressupostos, principal maldecap de l'executiu d'Aragonès. El president ja sap que Pedro Sánchez no té cap intenció de donar marge a cap referèndum acordat i, de fet, en el balanç anual celebrat a la Moncloa va ser taxatiu: "Poden demanar el que vulguin, però [el referèndum] no es podrà produir". El plantejament de l'acord de claredat va generar un fort rebombori a Madrid, on la dreta encara aprofita les reverberacions de la reforma del codi penal per lesionar el govern de Sánchez camí d'un 2023 d'alt voltatge.

En tot cas, l'entesa catalana que planteja el president de la Generalitat tampoc compta amb el vist-i-plau de la majoria de l'independentisme. Junts, de fet, va aprofitar el divendres per publicitar un vídeo en què es busca deixar clar que, per a ells, el procés no s'ha acabat -frase que repeteix sovint Sánchez- i que ara cal avançar cap a la confrontació. La formació tampoc combrega amb la proposta d'ERC -que el Govern, ara monocolor, veu òbviament amb bons ulls- sobre un referèndum a la montenegrina, és a dir, amb un mínim de participació del 50% i un 55% de vots a favor de la independència per poder-la negociar amb l'Estat. La CUP, crítica amb el rumb dels republicans, insistia el 2021 en posar data a un referèndum per fer-lo coincidit amb el nou embat escocès.

La votació acordada és un denominador comú de tot l'independentisme -cap formació el rebutjaria en cas que l'Estat, i protagonitzés un gir copernicà, l'acceptés-, però la negativa de Sánchez i les alternatives a explorar són el que enquista l'acord. Hi ha hagut fases en què Junts ha basculat en les seves propostes -Puigdemont va fer un llibre apuntant cap a una votació acordada a través del diàleg promogut per les institucions europees-, però tampoc ha acabat de concretar què significa la "confrontació". L'expresident, per exemple, té gravat al cap que es va equivocar -segons la seva versió- suspenent la declaració d'independència el 10 d'octubre del 2017. Interpreta que era el moment per fer el pas definitiu davant d'Espanya.

El moment, però, ha anat variant. Després del referèndum, el focus va passar a la lluita contra la repressió, tenint en compte l'existència de presos polítics i d'exiliats. El 2018, amb l'arribada de Quim Torra a Palau, totes les perspectives passaven pel judici al Tribunal Suprem contra els líders del procés. La vista oral va arribar el 2019, amb l'independentisme dividit -ERC ja havia aterrat el gir pragmàtic-, i la sentència va comportar una tensió inèdita al carrer. L'acord entre els republicans per la investidura de Sánchez va posar en marxa la taula de diàleg, presidida en la primera reunió per Torra, però la pandèmia -primer- i la cadira buida a Palau -l'expresident va ser inhabilitat per la pancarta del llaç groc- van fer entrar el conflicte en una nova fase.

Des d'aquell moment, i ja amb Aragonès a Palau, el diàleg ha estat al centre de l'estratègia. Els primers fruits concrets no han arribat fins a finals d'any, amb la derogació de la sedició i la modificació de la malversació, que permetran als condemnats per l'1-O i als dirigents encara pendents de ser jutjats una perspectiva més amable en clau judicial. La intenció d'Aragonès, però, és abordar ara les qüestions de fons que expliquen el conflicte, és a dir, parlar de sobirania. Per això planteja un acord de claredat i per això el govern espanyol el rebutja. Sánchez, en certa manera, ja ha donat a entendre que les concessions a l'independentisme s'han acabat. Per ara.

Amb les municipals i autonòmiques a la cantonada, la presidència de torn de la Unió Europea (UE) el segon semestre i les espanyoles de finals d'any, el PSOE entén que ja ha arribat fins on podia en matèria de desjudicialització. No s'ha arribat l'amnistia -que era la demanda pública que feia la Generalitat-, però a Palau sostenen que s'han complert amb els seus "efectes". El Govern insisteix, en tot cas, que els contactes "continuen". "Seguirem avançant en l'àmbit de la desjudicialització que encara queda pendent i en la carpeta de l'autodeterminació que ha de portar Catalunya a tornar a votar en un referèndum", sostenien aquesta setmana fonts de l'executiu. En el mateix missatge ja es donava per perdut el compromís de reunir la mesa a finals del 2022.

Amb el 2023, l'independentisme enceta el sisè any consecutiu sense unitat estratègica. Després del referèndum, les múltiples propostes -tractades en reunions públiques i també discretes, com les que va avançar Nació l'octubre del 2021- no han estat mai consensuades. La batussa pública sobre l'estratègia està en l'origen del trencament del Govern, larvat durant anys per les tensions entre ERC i Junts. Dues formacions que encara són a temps d'empitjorar la seva relació en funció de com siguin els pactes posteriors a les municipals. La unitat, potser, encara no s'ha acabat d'esberlar.