02
de gener
del
2023
Una de les preocupacions creixents els darrers anys ha estat l'increment de conductes addictives vinculades als jocs d'atzar en les grans ciutats. L'informe Adiccions comportamentals del 2021 publicat pel Ministeri de Sanitat mostra que més de la meitat de la població major de 15 anys va jugar amb diners de forma presencial durant el 2020. Això ha fet que les autoritats hagin parat més atenció en l'obertura de les sales de joc.
Barcelona, per exemple, s'ha preservat del creixement del nombre d'aquests establiments que sí que s'ha donat en altres ciutats espanyoles. Mentre Madrid ha passat de 378 sales de joc el 2019 a 428 el 2022, la capital catalana s'ha mantingut en un total de 51 establiments, bingos inclosos, on es pot fer joc presencial. "S'evita l'accés a aquest tipus d'activitat i les conseqüències negatives associades a la salut", detallen fonts del consistori.
Per tant, amb les últimes dades proporcionades per la direcció general de tributs i joc de la Generalitat i el cens de locals de l'Ajuntament de Madrid, la capital de l'Estat multiplica per vuit la ràtio de sales de joc per habitant que actualment té Barcelona. Això és, 13,02 sales de joc cada 100.000 habitants a Madrid enfront dels 3,11 a la ciutat catalana.
L'increment en el joc, sobretot, es dona entre la població més jove: entre les persones de 14 a 18 anys, l'evolució passa d'un 19,8% el 2015 fins al 45,4% el 2020. "Són xifres que ens fan estar amatents i preocupats davant d'aquesta situació", explicava la regidora de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa.
Per fer front a aquesta problemàtica, el plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar l'abril del 2021 una normativa pionera a l'Estat per regular la presència dels jocs d'atzar a la ciutat. Establint una distància mínima de 800 metres respecte a qualsevol centre educatiu, la limitació congela la instal·lació d'aquests establiments i només en permet obrir de nous quan se'n tanqui un d'existent.
Barcelona, per exemple, s'ha preservat del creixement del nombre d'aquests establiments que sí que s'ha donat en altres ciutats espanyoles. Mentre Madrid ha passat de 378 sales de joc el 2019 a 428 el 2022, la capital catalana s'ha mantingut en un total de 51 establiments, bingos inclosos, on es pot fer joc presencial. "S'evita l'accés a aquest tipus d'activitat i les conseqüències negatives associades a la salut", detallen fonts del consistori.
Per tant, amb les últimes dades proporcionades per la direcció general de tributs i joc de la Generalitat i el cens de locals de l'Ajuntament de Madrid, la capital de l'Estat multiplica per vuit la ràtio de sales de joc per habitant que actualment té Barcelona. Això és, 13,02 sales de joc cada 100.000 habitants a Madrid enfront dels 3,11 a la ciutat catalana.
L'increment en el joc, sobretot, es dona entre la població més jove: entre les persones de 14 a 18 anys, l'evolució passa d'un 19,8% el 2015 fins al 45,4% el 2020. "Són xifres que ens fan estar amatents i preocupats davant d'aquesta situació", explicava la regidora de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa.
Per fer front a aquesta problemàtica, el plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar l'abril del 2021 una normativa pionera a l'Estat per regular la presència dels jocs d'atzar a la ciutat. Establint una distància mínima de 800 metres respecte a qualsevol centre educatiu, la limitació congela la instal·lació d'aquests establiments i només en permet obrir de nous quan se'n tanqui un d'existent.