05
de gener
del
2023
Actualitzat
el
12
de gener
a les
8:38h
Un sol hivernal de migdia escalfa la carena sud de Collserola. El bosc, feréstec i sec, agraeix els pocs litres de pluja que han caigut durant la nit. A les faldes del Puigmadrona (Valldoreix), protegida per un camí tímidament enfangat, s'erigeix la masia de Can Domènech. Un espai reconvertit en hípica que continua abraçant els seus orígens agrícoles.
Dues generacions de pagesos han salvaguardat, amb molta suor i esforç, aquest petit oasi del pulmó verd de Barcelona. Un refugi que, any rere any, veuen més amenaçat. Per aquest motiu, sensibilitzats i conscienciats, fa temps que van decidir prendre la iniciativa i començar a proposar diversos projectes que ajudessin a protegir l'ecosistema del seu pitjor enemic: els incendis forestals.
Sota aquesta mirada preventiva, fa un any que Paul Domènech va plantejar encetar una prova pilot perquè un ramat de rucs pogués pasturar per Collserola per tal de recuperar el mosaic agroforestal i reduir la biomassa del sotabosc, mitigant així les possibilitats d'un gran incendi.
La proposta, valorada en 19.000 euros, va rebre el vistiplau del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat i del Consorci del Parc Natural -amb Alimentem Collserola i el servei de suport a la pagesia Arrela't- i va anar acompanyada d'una subvenció de fons europeus que cobria el 70% del cost total. Els 6.000 euros restants, el santcugatenc els va haver de posar de la seva butxaca amb el suport d'un grup de voluntaris.
"En primer lloc, vull deixar clar que aquesta iniciativa no em suposa cap benefici econòmic; al contrari, em roba moltes hores de feina. Tot i això, cal començar a sacrificar-se i d'una vegada emprendre accions si volem evitar patir un ensurt", relata Domènech a Nació.
"El bosc està molt sec i hi ha massa combustible a terra. Cal posar-hi remei abans que les flames ho arrasin tot", esgrimeix el pagès afegint que ja porten una sèrie d'estius amb l'ai al cor i encreuant els dits per no veure cap columna de fum.
"Ens ho estem jugant tot i anem contrarellotge", alerta davant l'estrès hídric de l'entorn. "Sense l'ajut indispensable d'un grapat de voluntaris de Valldoreix, Sant Cugat i Barcelona, aquest projecte no s'hauria pogut portar a terme", reivindica Domènech mentre exposa que ells mateixos van haver d'avançar els diners necessaris per tirar endavant la prova pilot que, justament, ha acabat recuperant aquesta mateixa setmana.
Domènech explica que els rucs són preferibles als ramats d'ovelles o cabres -com el de la prova pilot d'enguany del vessant barceloní- perquè, malgrat no produeixin cap producte i també s'hagi de tancar un perímetre, aquests destaquen per una alta capacitat d'ingesta. Un eficient aliat a l'hora de reduir el combustible de l'entorn d'una forma ecològica i econòmica que, a més, permet alliberar els pastors d'una dedicació constant. "A més, els rucs ens permeten compartir la càrrega de feina amb altres pagesos de la zona", apunta des d'una mirada logística.
Amb un abeurador automàtic i diverses tanques, exposa que s'han delimitat tres zones per afavorir una sèrie de pasturatges temporals de major intensitat. Tot i això, la voluntat continua sent la d'anar ampliant les zones de tancat per fer més aclarides a altres indrets de la serra. Després de mig any, el Consorci executarà aviat un estudi per analitzar l'impacte del projecte i observar com ha canviat l'estructura i la biodiversitat de la zona.
Però per poder donar corda al projecte calen més diners i, per això, Domènech insisteix en la necessitat de construir bones relacions amb les administracions públiques per anar de la mà en aquesta lluita de prevenció; sobretot pel que fa a la part econòmica. "Aquesta mena d'iniciatives no ens són rendibles i, tot i això, les acabem fent pel bé de tots. Per aquest motiu cal entendre que si estem realitzant un servei per a 3 milions de persones que hi ha a l'entorn, se'ns hauria de compensar d'alguna manera", relata tot i reconèixer el "primer pas" que ha suposat la creació del Contracte Agrari de Collserola. "A nosaltres no ens regalen res i, malgrat tot, continuem dedicant-hi moltes hores de feina", lamenta respecte al detriment del temps que podria emprar a altres àmbits del mas que sí que aporten ingressos.
Per tot plegat, Domènech insisteix en la indispensable coordinació, confiança i esperit col·laboratiu amb els Ajuntaments i la resta d'entitats supramunicipals. "Cal anar tots a una", sentencia. D'aquesta manera, apunta, també s'estarà ajudant a consolidar la pagesia davant d'una feina "massa sovint romantitzada" i que en realitat amaga unes condicions "molt precàries i sacrificades".
Dues generacions de pagesos han salvaguardat, amb molta suor i esforç, aquest petit oasi del pulmó verd de Barcelona. Un refugi que, any rere any, veuen més amenaçat. Per aquest motiu, sensibilitzats i conscienciats, fa temps que van decidir prendre la iniciativa i començar a proposar diversos projectes que ajudessin a protegir l'ecosistema del seu pitjor enemic: els incendis forestals.
Sota aquesta mirada preventiva, fa un any que Paul Domènech va plantejar encetar una prova pilot perquè un ramat de rucs pogués pasturar per Collserola per tal de recuperar el mosaic agroforestal i reduir la biomassa del sotabosc, mitigant així les possibilitats d'un gran incendi.
La proposta, valorada en 19.000 euros, va rebre el vistiplau del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat i del Consorci del Parc Natural -amb Alimentem Collserola i el servei de suport a la pagesia Arrela't- i va anar acompanyada d'una subvenció de fons europeus que cobria el 70% del cost total. Els 6.000 euros restants, el santcugatenc els va haver de posar de la seva butxaca amb el suport d'un grup de voluntaris.
"En primer lloc, vull deixar clar que aquesta iniciativa no em suposa cap benefici econòmic; al contrari, em roba moltes hores de feina. Tot i això, cal començar a sacrificar-se i d'una vegada emprendre accions si volem evitar patir un ensurt", relata Domènech a Nació.
"El bosc està molt sec i hi ha massa combustible a terra. Cal posar-hi remei abans que les flames ho arrasin tot", esgrimeix el pagès afegint que ja porten una sèrie d'estius amb l'ai al cor i encreuant els dits per no veure cap columna de fum.
"Ens ho estem jugant tot i anem contrarellotge", alerta davant l'estrès hídric de l'entorn. "Sense l'ajut indispensable d'un grapat de voluntaris de Valldoreix, Sant Cugat i Barcelona, aquest projecte no s'hauria pogut portar a terme", reivindica Domènech mentre exposa que ells mateixos van haver d'avançar els diners necessaris per tirar endavant la prova pilot que, justament, ha acabat recuperant aquesta mateixa setmana.
Recuperar tradicions
Desbloquejant el mòbil, el ramader obre una aplicació de geolocalització. Actualment, té vuit rucs pasturant per una àrea d'unes 15 hectàrees que provenen d'un exitós projecte de silvopastura a Montserrat.Cal començar a sacrificar-se i d'una vegada emprendre accions si volem evitar patir un ensurt.
Domènech explica que els rucs són preferibles als ramats d'ovelles o cabres -com el de la prova pilot d'enguany del vessant barceloní- perquè, malgrat no produeixin cap producte i també s'hagi de tancar un perímetre, aquests destaquen per una alta capacitat d'ingesta. Un eficient aliat a l'hora de reduir el combustible de l'entorn d'una forma ecològica i econòmica que, a més, permet alliberar els pastors d'una dedicació constant. "A més, els rucs ens permeten compartir la càrrega de feina amb altres pagesos de la zona", apunta des d'una mirada logística.
Amb un abeurador automàtic i diverses tanques, exposa que s'han delimitat tres zones per afavorir una sèrie de pasturatges temporals de major intensitat. Tot i això, la voluntat continua sent la d'anar ampliant les zones de tancat per fer més aclarides a altres indrets de la serra. Després de mig any, el Consorci executarà aviat un estudi per analitzar l'impacte del projecte i observar com ha canviat l'estructura i la biodiversitat de la zona.
Però per poder donar corda al projecte calen més diners i, per això, Domènech insisteix en la necessitat de construir bones relacions amb les administracions públiques per anar de la mà en aquesta lluita de prevenció; sobretot pel que fa a la part econòmica. "Aquesta mena d'iniciatives no ens són rendibles i, tot i això, les acabem fent pel bé de tots. Per aquest motiu cal entendre que si estem realitzant un servei per a 3 milions de persones que hi ha a l'entorn, se'ns hauria de compensar d'alguna manera", relata tot i reconèixer el "primer pas" que ha suposat la creació del Contracte Agrari de Collserola. "A nosaltres no ens regalen res i, malgrat tot, continuem dedicant-hi moltes hores de feina", lamenta respecte al detriment del temps que podria emprar a altres àmbits del mas que sí que aporten ingressos.
El pagès de la masia de Can Domènech, Paul Domènech. Foto: Sergi Baixas
Un manteniment compartit
En aquesta línia, recorda que, periòdicament, a les zones periurbanes dels municipis es fan tasques d'aclarida per mantenir al dia les franges de seguretat. "En lloc de pagar grans quantitats de diners durant uns mesos concrets a empreses desbrossadores, ens podrien donar una part per ajudar-nos a tirar endavant projectes com aquest que tenen un impacte durant tot l'any. Els incendis no s'apaguen només a les portes de la temporada d'estiu", rebla el pagès reivindicant la necessitat d'aplacar aquesta amenaça des de diversos fronts.Per tot plegat, Domènech insisteix en la indispensable coordinació, confiança i esperit col·laboratiu amb els Ajuntaments i la resta d'entitats supramunicipals. "Cal anar tots a una", sentencia. D'aquesta manera, apunta, també s'estarà ajudant a consolidar la pagesia davant d'una feina "massa sovint romantitzada" i que en realitat amaga unes condicions "molt precàries i sacrificades".